CCOO de TVC

Dossier Reforma laboral

2012-02-25T09:41:00.002-08:00

Enllac dinàmic: en què ens afecta la Reforma Laboral ?

Real Decret-llei 3/2012 de reforma laboral

Estudi comparatiu: abans i després de la Reforma laboral

Mentides i veritats sobre els Serveis Públics

Tres cents treballadors de TV3 enterren la sardina

2012-02-22T04:58:00.002-08:00

Un centenar de treballadors de TV3 i Catalunya Ràdio van participar en la en la manifestació contra la reforma laboral i les retallades.

2012-02-20T01:00:00.001-08:00

EL GOVERN CATALÀ PACTA AMB EL PP ELIMINAR LA PUBLICITAT DE CATALUNYA RÀDIO

2012-02-01T11:42:00.000-08:00

Avui, al Parlament, CiU ha acceptat incorporar a la llei de la CCMA una esmena del
Partit Popular que diu:

“... amb la voluntat d'afavorir la lliure competència dins el mercat audiovisual català. En
el cas de les emissores de ràdio, la reducció progressiva de la publicitat ha de tendir
cap a la seva desaparició.”

Aquesta mesura, combinada amb la reducció en la subvenció a Catalunya Ràdio que,
també va acordar amb el PP, deixarà l’empresa en una precària situació de futur.
També pel que fa a TV3, CiU ha acceptat les tesis de la dreta espanyola de que cal
retallar dràsticament els pressupostos i el nombre de canals de Televisió de
Catalunya.

La submissió del Govern català al PP en relació a la Corporació Catalana de Mitjans
Audiovisuals, tant en els aspectes legislatius com en els pressupostaris té la clara
intenció d’afavorir als grups privats de comunicació, com el Grup Godó-La Vanguardia,
aplana el camí a l’ expansió de les cadenes privades estatals: Telecinco i Antena 3 i
tindrà com a conseqüència la reducció de l’espai cultural i lingüístic català en els medis
de comunicació a Catalunya. No s’hi val omplir-se la boca de nacionalisme quan els
fets van en sentit contrari.

La proposta aprovada serà presentada al ple del Parlament de Catalunya d’aquí a
dues setmanes i comptarà amb el suport de CiU i el PP el que li donarà la majoria
suficient per a la seva aprovació.

La esmena, a més, contradiu la Llei General de l’Audiovisual de Catalunya, aprovada
l’any 2005 amb els vots a favor de tota la cambra, excepte els del PP, que diu:

“1. La garantia de la prestació efectiva i adequada del servei públic de comunicació
audiovisual de la Generalitat requereix la previsió i l'obtenció d'uns ingressos
necessaris i suficients.

2. El servei públic audiovisual de la Generalitat es finança principalment amb les
aportacions pressupostàries que fa la Generalitat, i també amb la venda i la prestació
de serveis i amb la participació en el mercat publicitari......”

DURAN LLEIDA VOL DEMANDAR A XAVIER BOSCH

2012-01-13T08:21:00.000-08:00

Josep Antoni Duran i Lleida, ha presentat un requeriment notarial, aquesta mateixa setmana, reclamant una rectificació, que pot acabar en una demanda civil, contra el periodista Xavier Bosch. En una entrevista al programa Àgora de TV3, en campanya electoral el passat novembre de 2011, Bosch va fer referència a les crítiques del candidat d'ICV-EUiA, Joan Coscubiela i d’altres dirigents d’ERC sobre l’actuació del candidat de CIU a favor de la indústria farmacèutica. En el transcurs de l’entrevista Duran li va etzibar al periodista la frase: "Vostè està essent còmplice d'un delicte"

La setmana anterior a l’entrevista, Duran Lleida havia declarat a “El Periodico”: "Sí, faig de lobby de la indústria farmacèutica perquè dóna feina a molts treballadors i hi ha moltes empreses del sector a Catalunya ...". En la crònica del dia següent de l’entrevista, “La Vanguardia” reproduïa les seves declaracions: "Sí, he hecho de lobby y me da igual de lo que me acusen".

Duran Lleida exemplifica la concepció que el Govern te sobre la independència informativa a TV3. Ara, amb l’ajuda del PP, CiU promou la reforma de la Llei de la CCMA per eliminar el requisit de majoria parlamentaria qualificada per escollir la direcció de les empreses de la CCMA i deixar en la pràctica la decisió en mans dels partits governants.
Duran Lleida en la seva campanya electoral va fer d’amplificador de les propostes del Partit Popular sobre la reducció de canals i de pressupost a TVC que, amb posterioritat, va anunciar la Presidència del Govern de la Generalitat. Després de les eleccions, Duran va afirmar que havia guanyat “malgrat TV3”.

Sobre el seu paper de defensor dels lobbies només cal recordar que l’any 2004, amb Duran Lleida com a portaveu al Parlament espanyol, quan l’Agencia Tributaria va incloure les SICAV en el seu pla contra el frau fiscal, CIU va fer aprovar al Congrés, amb els vots a favor de PP i PSOE, una llei que li treia al Ministeri d’Hisenda les competències sobre aquestes societats d’inversió de grans capitals que només paguen un 1% d’impostos.

DINERS QUE ENTREN I SURTEN

2011-12-20T22:39:00.000-08:00

La subvenció pel 2012 per a TV3 és de 235 milions d'euros dels quals, segons afirma la Direcció, 48 milions (el 20%) aniran a parar a productores privades, en produccions associades (32M) i coproduccions (16M). Aquestes xifres superen amb escreix les obligacions legals rsobre ajuts a la indústria privada. El retall en despeses de personal que la Direcció vol aplicar és de 11,6 milions.

És cert que TV3 necessita del talent extern i del concurs de productores privades, en alguns casos. L'aportació de productores com “Minoria absoluta” amb programes com “Polonia” o “Crakovia” és molt valuosa per incrementar la competitivitat de la cadena. Però no necessita pagar a un preu desorbitat a la productora “Bat aBat” un programa com “Sota terra” quan sèries documentals de producció interna surten molt més barates, ni contractar “Lavinia” pel “Banda ampla” o "El Terrat” per “Divendres”. Què no ens podem encarregar nosaltres sols d'aquests programes que es fan als nostres estudis amb els nostres mitjans ?.

La llei de l'Audiovisual diu: “Correspon al Govern de la Generalitat el foment, la promoció i la protecció del sector audiovisual, tant pel que fa a la indústria i el col·lectiu professional, com pel que fa a la producció i la potenciació d'obres i continguts audiovisuals”.

Pel que fa a les coproduccions, és la Conselleria de Cultura, a través de l'Institut Català d'Indústries Culturals (ICIC), qui ha de suportar el cost econòmic d'aquest ajuts. La llei afegeix: “Correspon al contracte programa pel que fa als prestadors públics delimitar l'abast i els termes en què han de complir l'obligació de contribuir al desenvolupament del sector audiovisual”. Això no vol dir incorporar aquest cost als pressupostos ordinaris de TV3 com si fossin despeses pròpies, perquè aquests diners tal com entren, surten.

NO VOLEM TANCAR CANALS

2011-12-20T22:37:00.000-08:00

Els directius de la nova empresa resultant de l'absorció de La Sexta per Antena 3 han manifestat que renunciaran al futbol en obert a no ser que hi hagi una disminució important en els preus dels drets. El canal d'emissió de pagament Gol TV és ara de titularitat de Antena 3 i Canal + de Telecinco.

La bombolla especulativa al voltant dels drets de retransmissió fa temps que posa en qüestió la rendibilitat de les emissions de futbol en obert per la inflació del preu dels drets i els operadors de plataformes de pagament: Prisa-Canal + i Mediapro-Gol TV tenen problemes per mantenir el benefici del “pay per view” i creuen que el futbol en obert, particularment dels partits del Madrid i del Barça els perjudica. És molt probable que quan Mediapro posi a la venda els drets per la temporada vinent fixi uns preus molt elevats ja que la seva problemàtica situació financera els obliga a abraçar-se a la bombolla per surar com sigui i que únicament els operadors de pagament accedeixin a pagar pels drets d’emissió.

Esports3

Quan s’acabi la lliga de futbol d’aquesta temporada 2011-2012, TV3 vol desistir de renovar els drets de retransmissió, el que representaria un estalvi de 14,5 milions € pel 2012. Des dels temps d'Audiovisual Sport que la política de TV3 en relació al futbol ha estat ruïnosa i seguidista de Mediapro, el principal especulador del mercat. Només quan la bombolla esclati podrem tornar a plantejar-nos recuperar els drets de la lliga.

Amb un cost molt baix, gràcies a l'esforç dels treballadors del departament d’Esports, tenim en antena un canal de 24 hores d'esports. Segons el pressupost per a l'any vinent, el departament patirà una retallada de 1,3 milions € en el seu funcionament. El desestiment de la compra de drets del futbol no ha de posar en qüestió la continuïtat del canal. Competicions en que els equips catalans són capdavanters, com l'Hoquei o el Waterpolo han estat desateses fins ara i hi ha molta a feina a fer per innovar en la realització d'aquests esports. Naturalment també hi ha el Bàsquet, amb gran implantació a Catalunya, i l'esport com activitat social de base ha d'ocupar més espai en la nostra programació.

El canal HD

Seria un gran error tancar les emissions del canal d'alta definició precisament ara quan les cadenes privades disposen dels seus (Antena 3 en tindrà dos a partir d'ara) i el preu dels receptors ha baixat fins fer-se assequible al consumidor. No és tracta només d'exhibir capacitat d'innovació tecnològica sinó que ja és un factor competitiu en el mercat i ho serà més ben aviat. Una part molt important de la inversió està feta i ara no l'amortitzarem El cost de transport de la senyal del MUX 2 (el segon múltiplex)per on es fa l'emissió d'aquests canals (HD i Esport3) és de 3 M€ segons la Direcció. Tot ajuda a estalviar però com a estratègia de futur per l'empresa és una política nefasta. A què ve que el Govern vulgui tancar el segon multiplex de la CCMA ? Qui vol quedar-se'l ?.

La història de la concessió de llicències de TV al Grup Godó és molt fosca des de l'origen on van intervenir l'Orfeó català de l'època d'en Millet i l'anterior Govern de CiU saltant-se la llei per donar-li un MUX. Realment ara volen apropiar-se del MUX 2 de la CCMA o és una fantasia compartida entre Godó i sectors neoliberals de CiU amb important influència en l'actual Govern ? Els grans operadors privats espanyols, Telecinco i Antena 3, tenen 8 canals (2 MUX) cadascun i concentren el 85% dels ingressos per publicitat (les TV autonòmiques el 10%). A Catalunya només TV3, destacadament, i TVE, sense publicitat, li són competència.

COCOTRES, 56

2011-12-20T22:35:00.001-08:00

MENTIDES CONTRA TV3 I ELS SEUS TREBALLADORS

2011-12-05T02:44:00.000-08:00

Els costos de personal de TV3 han disminuït gairebé un 5 % en els últims 5 anys (un 10% en el 2011, a l'espera d'acabar l'any) com a conseqüència de les retallades salarials, les jubilacions i la reducció de llocs de treball temporals. En el mateix període les despeses en productores externes han crescut un 15,8% malgrat que el pressupost global de l'empresa s'ha reduït un 0,6%. Ampliant el període de comparació, l'increment en el cost en productores privades, entre el 2004 i el 2011, ha estat del 141% mentre que el pressupost només creixia el 73,9%.

A més d'això, TV3 aporta 18 milions d'euros anuals pel foment de coproduccions a empreses catalanes audiovisuals i assumeix els costos de doblatge al català de les pel·lícules i sèries de ficció i dibuixos animats estrangeres, amb un cost anual de 20 milions €, que després facilita gratuïtament als distribuïdors de DVD,s i a les cadenes de televisió que emeten en català com, per exemple, a 8TV.

El salari anual de les categories més nombroses a l'empresa; operadors de càmera; tècnics de diferents especialitzacions... és de 25.500 € anuals nets, el que, repartit en dotze mensualitats, vindria a ser 2.125 € al mes. A més d'això hi ha una sèrie de complements com les hores extres i el treball en hores nocturnes i en festius, situacions habituals en una empresa d'aquestes característiques. També els treballadors als qui se'ls pot canviar diàriament el torn horari cobren un complement de flexibilitat. Els periodistes cobren més, 33.000 € nets a l'any, que dividit per dotze mesos equivalen a uns 2.750 mensuals, en la línia dels sous als diaris com “El País” o “La Vanguardia” amb la diferència que a TV3 tots els redactors tenen el mateix salari i no estan estratificats com a molts altres llocs. Totes aquestes remuneracions salarials són públiques i estan al Diari Oficial de la Generalitat.

Hi altres complements salarials que la Direcció de l'empresa atorga discrecionalment, la quantia i els criteris d'aplicació dels quals no està regulada pel Conveni Col·lectiu, que han estat sempre qüestionats pel Comitè d'Empresa i que l'últim informe de la Sindicatura de Comptes ha assenyalat com una irregularitat; molts cops s'utilitzen per no pagar les hores extres o les feines de superior categoria, altres per afavorir a caps intermedis.

Un altre argument sovint utilitzat contra TV3 és el volum de la seva plantilla, quan, pel nivell de prestacions que l'empresa ofereix, està dimensionada en la línia d'altres televisions públiques europees de països amb una demografia similar a la nostra: Dinamarca o Flandes, per exemple. La Comparació amb les TV,s privades es fa pretenent ignorar que cadenes com Antena 3 o La Sexta tenen externalitzades moltes de les seves operacions per tal de precaritzar les condicions de treball i que el nombre de treballadors que produeixen per elles és molt superior al que diuen. L’empresa Mediapro que manté una activitat constant de “outsourcing” de la producció d'aquestes i altres televisions concentra en un entramat de societats a 4.000 treballadors.

Les manipulacions informatives i les mentides descarades que alguns medis, particularment “La Vanguardia", han publicat aquests dies passats són una agressió a TV3 i a la seva plantilla i tenen a veure molt directament amb els intents de deteriorar lai matge i el funcionament de la televisió pública a Catalunya en benefici del sector privat més afí al Govern, com és el grup Godó, propietari de 8TV, que va acomiadar a tota la plantilla d’informatius en plena negociació de conveni després d’haver rebut generoses subvencions de diner públic.

EL GOVERN POSA EN CRISI EL MODEL DE LA CCMA

2011-11-25T11:45:00.000-08:00

La reducció de 40 milions en la subvenció pública a la CCMA fa perillar el model actual dels mitjans públics de comunicació de Catalunya.

Francesc Homs (Secretari general de presidència) en la seva compareixença parlamentària, ha anunciat que el govern reduirà la subvenció a la CCMA en 40 milions € per l’any 2012 i que el 2011 es tancarà amb un dèficit de 21 milions per la caiguda dels ingressos publicitaris. La reducció pressupostària de l’any vinent podria arribar als 60 milions d’euros que equivalen a la meitat del cost salarial de TVC. La subvenció pel 2012 quedarà en 260 milions, enguany ha estat de 300 i l’any passat va ser de 350 milions.

També ha afirmat que aquest estalvi significarà un esforç extra als treballadors, que afectarà als sous però no a la plantilla. Cal recordar que ja hem patit enguany una reducció de salaris del 5% i tenim el sou congelat pel 2012, el que significarà una pèrdua de poder adquisitiu del 11,5% en tres anys, al marge de les conseqüències de la nova retallada pressupostària anunciada avui. També es proposa la reducció de dos canals de TVC que podrien ser el nou canal d’Esports i el d’HD, així com una reducció de directius i dels “professionals més costosos”. A mes a més, la Directora de TVC, Mònica Terribas ha afirmat: “no hi haurà futbol en obert per TVC amb aquests pressupostos”.

La retallada, presentada com un estalvi dels comptes públics suposa el 0,1 % dels pressupostos de la Generalitat pel 2011 però deixarà a Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio en una situació precària per seguir oferint el servei públic als nivells actuals. No són mesures de resposta a la crisi ni al dèficit sinó per debilitar la CCMA i afavorir els interessos del sector privats, que contrasten vivament amb les polítiques de subvenció a mitjans privats que són competència directa de la CCMA, particularment el grup Godó-La Vanguardia que recentment han rebut una nova injecció de 2 milions d’euros destinats a les empreses audiovisuals del grup (8TV, RAC 1 y RAC 105).

La política d’aprimament de la CCMA i de reducció de canals va ser reclamada pel PP en la campanya electoral passada.També el PP amb la seva abstenció va permetre l’aprovació pel ple del Parlament de Catalunya de la proposta de reforma de la llei de la CCMA que persegueix retornar al Govern el control polític de les empreses de la Corporació.

Sant Joan Despí, 25 de novembre 2011

SOBRATS. El Govern anuncia més retallades de sous

2011-11-23T04:23:00.000-08:00

El PP ha aconseguit la majoria absoluta al Parlament espanyol amb 10,8 milions de vots sobre un cens de 35,8 milions d'electors, menys del 30% de l'electorat; CIU ha obtingut 1 milió sobre 5,4 milions de vots possibles a Catalunya. Això ha estat suficient per que, l'endemà de les eleccions, el President Mas interpretés el resultat electoral com un recolzament social a la seva política de retallades i anunciés, amb gran projecció pública, un aprofundiment en aquestes polítiques, apuntant directament contra els treballadors del sector públic.

Paral·lelament, Duran i Lleida relativitzava la proposta central de la seva campanya política, el concert econòmic, afirmant que “no seria un fracàs no aconseguir-ho en aquesta legislatura”, mostrant-se molt més procliu a recolzar les mesures d'austeritat (encara no explicitades) del futur govern espanyol del Partit Popular.

Els treballadors públics sobre els que es vol carregar el cost de la crisi són, entre d'altres, els mestres, els sanitaris, els dels transports públics... i nosaltres.

No se sap que faran la direcció de TVC i de la CCMA, si tornaran a incomplir els acords de conveni, acatant decrets, promovent referèndums d'acceptació, i tornant a demanar als treballadors confiança cega en la Direcció de l’empresa. El conveni de la retallada, firmat el mes passat, pot ser història, igual que el pacte de conversió de contractes temporals en fixos, firmat, però no aprovat i que no hem de permetre que tornin a demorar.

Exigim a la direcció un compromís públic amb la plantilla i respecte pels acords firmats.

El PP ENSENYA LES CARTES

2011-11-10T00:14:00.000-08:00

El Partit Popular ja ha mostrat clarament la seva proposta pels mitjans públics i per TV3. En una entrevista al programa Els Matins de TV3, el candidat Jorge Fernández Díaz ha dit que TV3 hauria d’eliminar canals i que “l’ austeritat no pot quedar-se fora de TV3...” la qual cosa té un clar ressò de noves retallades afegides a les actuals. I per la seva banda, el dirigent del PP, Esteban González Pons, va complaure un cop més a la UTECA, que agrupa el sector privat de televisió, exposant el programa del PP de retallades i eliminació de mitjans públics en benefici del sector privat.

Que RTVE no ha de fer continguts que competeixin amb la privada i que les autonòmiques han de renunciar a la publicitat, i agrupar-se en una única freqüència d’emissió amb desconnexions, és música pels interessos de la UTECA.

Aquest és el panorama que el PP promou pel sector de la comunicació si guanya les eleccions el 20n. Algunes d’aquestes pretensions ja van aflorar en les negociacions mantingudes amb CIU quan el PP va permetre al Govern català, gràcies a la seva abstenció, superar el tràmit parlamentari per reformar la llei de la CCMA.

QUI TIRARÀ LA RATLLA ?

Ja ens han retallat el salari, hem perdut llocs de treball i molts companys amb contracte temporal s’han quedat sense feina i ara plana l’amenaça de noves retallades.

Una concessió porta a l’altra i hem de tirar la ratlla.

La reducció de pressupostos, la reducció de plantilla, la disminució de la producció interna... van en contra de l’actual model de televisió pública a Catalunya, i tot, per aplanar el camí d’interessos privats que menystenen la funció social de la comunicació i la consideren una mercaderia més de la que es poden obtenir beneficis.

Ara és més necessari que mai explicar i fer valer el paper dels mitjans públics pel conjunt de la societat. Cal oferir una programació de qualitat, amb bons informatius, no sotmesos a les pressions del govern de torn, amb una bona oferta cultural i d’entreteniment, que connecti amb la gent i divulgui els valors socials de respecte mutu i de diversitat social i que innovi i arribi al ciutadà a través també de les xarxes socials i les noves tecnologies.

Els sindicats i els treballadors en el seu conjunt ens hem d’implicar en la defensa del servei públic de ràdio i televisió de Catalunya.

TELEVISIÓ PÚBLICA O QUIRÒFANS ?

2011-10-05T07:06:00.000-07:00

Contraposar la situació del servei públic sanitari o l’ensenyament al manteniment de la televisió pública és un recurs fàcil per convèncer-nos que a la CCMA ens hem de resignar a perdre salaris, drets laborals, llocs de treball, etc. Portat a l’extrem es qüestiona la pròpia existència de les televisions autonòmiques.

Darrere d’aquest argument tan populista i convincent hi ha els mateixos interessos dels qui ambicionen reduir l’espai públic per ampliar els seus mercats de negoci: Els retalls en la sanitat persegueixen degradar el servei i que els usuaris recorrin a les mútues o als hospitals privats. Els empresaris del sector de la comunicació volen la publicitat i les audiències que avui tenen les televisions públiques.

És una estratègia global, iniciada abans de la crisi, que ara volen aprofitar per donar un salt de gegant.

Ens diuen que, de totes totes s’ha de reduïr el dèficit de les administracions encara que els serveis públics es vegin perjudicats. Però, d’on ve el dèficit ?

1.- Des de fa 30 anys les polítiques fiscals han anat canviant per afavorir els rics: la rebaixa o supressió d’impostos sobre les grans fortunes, sobre els beneficis empresarials o sobre les successions patrimonials, han provocat una baixada d’ingressos que s’ha anat compensant amb l’increment dels impostos sobre el consum (IVA) o sobre les rendes del treball (IRPF).
Tampoc no es pot oblidar el frau i l’evasió de capitals: els tècnics del Ministeri d'Hisenda (Gestha) calculen que les grans fortunes i les grans empreses espanyoles van evadir a la fiscalia més de 42.700 milions d'euros durant el 2010.

2.-La destrucció de llocs de treball, les retallades salarials i la caiguda del consum, a causa de la crisi, han provocat una baixada d’ingressos de l’IVA i l’IRPF.

3.-Amb la crisi, ha augmentat la despesa social; subsidis d’atur, ajudes als sectors de població més precaritzats.

4.-Però el factor més influent en el termini curt han estat els ajuts milionaris, amb diners públics, als bancs i societats financeres responsables de la crisi. Es calcula que la banca espanyola ha rebut ja 160.000 milions d’euros en ajudes, més de quatre vegades el pressupost total de la Generalitat.
Les ajudes del FROB (Fons de Reestructuració Ordenada Bancària) a les caixes catalanes: UNNIM i Catalunya Caixa ja pugen a 3.900 milions d’euros, més de 10 vegades el pressupost de TV3. Els directius i gestors d’aquests dues entitats s’han endut en retribucions 5,7 milions d’euros només en el primer semestre d’enguany.

En un context de concentració de la propietat de les televisions privades és encara més necessària la televisió pública. És una aposta per la pluralitat, en la seva dimensió cultural, informativa i d’entreteniment, en el sentit més ampli de servei públic, malgrat el control governamental que ara es veurà intensificat amb la reforma de la Llei de la CCMA que el promou el Govern.

La oferta de canals de radio, televisió i internet de la CCMA costen al ciutadà menys de 45 euros l’any, molt menys que comprar-se el diari.

Com els treballadors de la sanitat, o com els mestres, nosaltres també podem dir el que porten escrit a les seves pancartes:

NO SOM UNA DESPESA, SOM UNA INVERSIÓ

CCOO rebutja la contrareforma de les lleis audiovisuals de Catalunya

2011-10-05T00:32:00.000-07:00

El sector de Mitjans de Comunicació, Art, Oci i Esports de CC.OO. rebutja la contrareforma de les lleis audiovisuals que s’ha començat a tramitar al Parlament de Catalunya

La reforma de les lleis audiovisuals, entre elles la llei de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, CCMA, que promou Convergència i Unió (CiU) i ha iniciat el seu tràmit parlamentari gràcies al suport del PP, redueix la pluralitat en els òrgans de govern, eliminant en la pràctica el requisit de majories qualificades en el Parlament de Catalunya per anomenar-los i deixant, en darrera instància, en mans del Govern de torn la seva composició.

L'any 1999 va començar un llarg procés que va culminar amb l'aprovació el 2007 de l'actual llei de la CCMA, aconseguida amb el consens majoritari del Parlament i després d'anys de revindicació dels treballadors dels mitjans públics. Amb la llei de 2007 es volia desgovernamentalitzar i fer més plural i democràtica la CCMA.

L'actual reforma que pretén el govern de CIU representa una involució en la qualitat democràtica, reduint la representativitat social dels òrgans de la CCMA (Consell Assessor de Continguts, Consell de govern) i del Consell de l'Audiovisual de Catalunya. El nou text respon a interessos partidistes que no beneficien el servei públic dels mitjans de comunicació de Catalunya.

SIGNAT EL CONVENI SENSE GARANTIES

2011-09-29T04:20:00.000-07:00

La majoria dels treballadors van acceptar la reducció salarial en el referèndum confiant en la paraula de la Directora, pensant que la renúncia a una part dels nostres sous ajudava a assegurar els llocs de treball durant el 2012. La veritat és que no hi ha compromisos ferms sobre aquest tema.

Després que les Conselleries d’Economia i Funció Pública han informat favorablement sobre l'acord de negociació que inclou els retalls salarials, el dimarts 27 s'ha signat el Conveni 2009-2012. Les primeres retallades de salari als treballadors de TV3 s’aplicaran en la nòmina de setembre.

Les polítiques d'ajust poden suposar noves retallades l'any vinent. L'informe de les Conselleries condiciona l'acord de Conveni a què “... aquesta entitat (TVC) disposi dels recursos financers suficients per fer front als compromisos econòmics derivats del projecte de conveni”. Els recursos financers dependran de la subvenció que el Govern decideixi aportar, via pressupostos, pel 2012.

Pel que fa a la disposició que recull el manteniment de la plantilla durant la vigència del Conveni, les Conselleries adverteixen que “... El contingut d'aquesta clàusula s'ha de condicionar al que estableixin la Llei de pressupostos i els acords de Govern corresponents”.

L’únic que tenim assegurat són les retallades salarials. El futur de l'empresa i de la plantilla depenen de l’estratègia del govern pel que fa a les empreses públiques. De moment, el Govern ha iniciat la tramitació parlamentària de la reforma de la Llei de la CCMA per tenir-hi més control.

El Comitè d'Empresa haurà d'encapçalar unitàriament la defensa dels interessos dels treballadors davant la complicada situació que afrontem i no deixar-se influir més ni per especulacions polítiques ni per interessos de la Direcció.

Malgrat el desacord amb el contingut del Conveni, CC.OO. vàrem assumir la decisió majoritària de la plantilla expressada en el referèndum. No obstant, ens hem reservat la nostra signatura fins que les Conselleries d’Economia i Funció Pública aprovin i donin plena validesa al Pacte d'adhesió al Conveni dels treballadors de la CCMA, el qual forma part dels acords i que la Direcció encara no havia tramitat en el moment de signar. Tampoc s'han respectat els terminis per la conversió a fixes de 80 contractes temporals que, segons l'acord, s'havia d'enllestir abans del 31 de juliol, ni s’ha signat el Pacte per a la producció interna, element fonamental de la negociació.

LA DIRECCIÓ VOL APLICAR ELS DESCOMPTES A LA NÒMINA DE SETEMBRE

2011-09-13T02:07:00.000-07:00

En l'acte convocat al Plató 1 divendres passat, Mònica Terribas va informar que el Departament d'Economia i Coneixement ha aprovat l'acord de Conveni que recull la retallada salarial del 5%. La Direcció vol aplicar la retallada, retroactiva des del mes de maig, en la pròxima nòmina de setembre, que inclou la paga extraordinària. També cobrarem els endarreriments pendents des del mes de març, que compensaran l'efecte dels descomptes. En relació a les 800 firmes demanant que la retallada no afectés les bases de cotització dels salaris baixos, la directora va afirmar que les gestions realitzades - que no va entrar a detallar – no havien donat resultats.

Falta encara la signatura final del Conveni entre el Comitè d'Empresa i la Direcció. Altres aspectes recollits en l'acord de conveni, com la seva aplicació als treballadors de la CCMA o la conversió a fixes de 80 treballadors temporals, encara estan pendents de concreció.

Per primer cop en un conveni plurianual a TV3 no es contempla la clàusula de revisió segons l'IPC i es redueixen els salaris un 5% dos anys (2011 i 2012). En la pràctica suposa una pèrdua de poder adquisitiu al voltant d’un 11% en funció del creixement de l’IPC fins ara i d’un 13%, com a mínim, a finals de 2012.
No hi ha dubte que estem davant del pitjor conveni en la història de TV3.

D'altra banda, s'han perdut llocs de treball; les baixes per jubilació no s'han cobert i s'ha reduït la temporalitat per complir la norma de reducció de plantilles al tot el sector públic (del 5%) dictada pel Govern.

MÉS ENLLÀ DEL 2012

La directora va reiterar la seva opinió que l'acord de conveni donarà estabilitat a la empresa durant el 2012. Va manifestar també que les subvencions de la Generalitat seguirien reduint-se els pròxims anys, que els ingressos per publicitat continuen baixant i que no és previsible un inici de negociacions sobre el contracte-programa fins a ben entrat l’any que ve.

A pesar dels bons resultats d'audiència, un finançament insuficient compromet el futur de la empresa i dels llocs de treball; els problemes pressupostaris s'agreujaran els pròxims anys i recórrer a les retallades en salaris i plantilla per intentar compensar-ho no aportarà estabilitat pel futur i, en canvi, pot posar en perill el nostre model d'empresa pública.

La reducció en la despesa social i l'ofensiva contra els serveis públics ens afecten de ple. Les retallades en salaris i drets laborals i la pèrdua de llocs de treball no són mesures contra la crisi sinó que l'aprofundeixen i carreguen els seus efectes sobre els treballadors.

TEMES PENDENTS

2011-07-28T01:39:00.000-07:00

Regularització de temporals

Encara no s’han concretat les places estructurals ocupades amb temporalitat i probablement el tema no es desencallarà fins que ens hagin retallat el sou. La direcció no demostra cap mena de pressa per complir l’acord quan havia dit que el tema es resoldria durant el juliol.

Conveni i retallada salarial

Continuem sense conveni aprovat. La Conselleria d’Economia i Coneixement no dóna senyals de vida i estem pendents d’unes retallades salarials retroactives des del mes de maig que no sabem quan se’ns aplicaran.

És inexplicable que amb la pressió i insistència de la direcció per fer el referèndum de la retallada el mes de maig, encara no hi hagi el vist i plau del govern pel conveni i fa témer que l’ofensiva contra la plantilla de la CCMA no s’ha acabat.

Absorció d’empreses

L’absorció d’empreses avança a diferents velocitats, els companys d’Activa Multimèdia Digital han anat rebent la notificació del canvi d’empresa i han estat reubicats a diferents departaments, el personal d’Interactiva continuarà majoritàriament a les instal•lacions d’IMAGINA treballant com un departament més de TVC. La plantilla de l’ens-CCMA que agrupa els departaments d’informàtica, d’administració, RRHH, Assessoria jurídica i altres, encara no han estat “retransferits” a TVC i el termini màxim acordat per fer-ho és desembre de 2011.

Els Matins

La direcció ha deixat passar la oportunitat d’internalitzar la producció del programa “Els matins” sense Josep Cuní, i ha cedit part dels treballadors del programa a la productora de Ramon Pellicer (Sticaki, S.L.). És un cas clar d’externalització injustificada i prestamisme laboral.

Reforma de la Llei de la CCMA

Les negociacions del govern de CIU amb altres grups parlamentaris situen pel curs vinent la reforma de la Llei de la CCMA que reduirà el Consell de govern i modificarà les funcions del President i del Director General. D’aquestes reformes en depèn la confirmació o renovació dels càrrecs directius de la ràdio i la televisió i el pla de fusió de les dues empreses. Iniciarem un curs més sense contracte programa i amb una direcció de la CCMA provisional.

Sant Joan Despí 26 de juliol de 2011

COCO3 núm. 55

2011-06-17T13:41:00.000-07:00

REFERÈNDUMS: SÍ O SÍ

2011-06-10T09:29:00.000-07:00

Ara que en segona consulta els treballadors de Catalunya Ràdio han acceptat la retallada salarial, el Consell de Govern ha publicat un nou comunicat fent la seva valoració dels referèndums a les empreses de la CCMA. A la nota del portal corporatiu se’ns informa que “... se suspèn la tramitació dels acomiadaments objectius que s’havia iniciat ". Així doncs, no era un ERO, ja que un ERO implica una tramitació legal en que cal demostrar la inviabilitat de l’empresa, era clarament una llista d’acomiadaments de càstig als treballadors

per no haver-se sotmès al designi de l’autoritat.

Els retalls salarials als 420 treballadors de CR, en termes econòmics, són molt inferiors al cost salarial dels membres del Consell i de la Direcció que els ha amenaçat amb acomiadaments si no acceptaven la tisorada.

La participació en les consultes ha mostrat una gran motivació de la plantilla de les empreses de la CCMA, posant molt alt el nivell de debat i participació democràtica. Ara bé, pel Consell i la Direcció únicament una resposta era acceptable, el SÍ. En cas contrari, represàlies fins que els treballadors han acceptat el que la Direcció vol. En la seva nota el Consell qualifica el procés de net i democràtic: és democràtic un referèndum si només es pot votar en un sentit ?.

La interferència de les direccions de les empreses i les reiterades amenaces d’acomiadaments amb les que s’ha estat coaccionant els votants han restat qualitat democràtica als processos de consulta. El President Marín, el Consell i la Direcció poden presumir d’haver instaurat amb èxit la coacció i l’amenaça en les relacions laborals a la CCMA.

Hem entrat en un procés involucionista en les relacions de treball on l’autoritarisme i les amenaces substitueixen el respecte per la negociació col·lectiva amb els treballadors i els seus representants.

Sant Joan Despí 10 de juny de 2011

Els sous dels directius de la CCMA i de TVC

2011-05-31T06:12:00.001-07:00

Comunicat del Comitè d'Empresa de Catalunya Ràdio

2011-05-31T06:11:00.001-07:00

Benvolguts companys,

El Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals ha decidit suspendre, de moment, l'aplicació d'una reestructuració de la plantilla de Catalunya Ràdio. Després de la reunió que han mantingut aquest dimecres, ens han comunicat que accepten modificar alguns aspectes de la nostra proposta actual i esperaran fins a saber quin és el nou posicionament dels treballadors de Catalunya Ràdio.

Ja us vam informar que, dilluns passat, el president del Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, senyor Enric Marín, i el director de Catalunya Ràdio, senyor Ramon Mateu, ens van comunicar que no hi havia possibilitats de negociar res més sobre la nostra proposta. Consideraven que el procés estava tancat i que, a més, no podien modificar res del nostre preacord de conveni perquè la seva intenció era que totes les empreses del grup tinguessim les mateixes condicions, i TVC ja havia dit que sí a un document, segons ells, igual que el nostre. Vam tornar a insistir que el tracte no era igualitari i que el nostre preacord de conveni no era el mateix que el de TVC, i vam preguntar quines possibilitats teníem d'avançar en aquesta direcció. En aquella trobada, i en altres de posteriors, se'ns va fer veure que sí, que hi havia aquesta opció d'igualar-ho i que, si el comitè feia un gest, també hi havia la possibilitat d'ajornar la reestructuració de la plantilla.

Després de debatre-ho entre els membres del comitè, vam entendre que, per respecte als treballadors de Catalunya Ràdio, havíem d'explorar la possibilitat de modificar la nostra proposta en tot allò que poguéssim i, un cop arribats al final, tornar a platejar-vos-la per veure si en teníeu prou amb els canvis introduïts o encara havíem d'aspirar a més. És per això que dimarts vam enviar un escrit al Sr. Enric Marín i a tots els membres del Consell de Govern. En aquest escrit, el comitè de Catalunya Ràdio no reconsiderava la seva posició ni obviava, en cap cas, els resultats de la votació dels treballadors. Només obria la porta a possibles modificacions que permetessin igualar la nostra proposta a la de TVC amb el compromís de traslladar-les als treballadors. S'insistia que sempre hem estat oberts a una reducció del 5% del nostre salari de manera temporal, que sempre hem demanat l'increment del 0,3% durant les negociacions i que volíem el manteniment del volum de la plantilla actual, que inclou, per nosaltres, treballadors fixos, temporals, mercantils i subcontractats. També hi dèiem que si podíem avançar per modificar la nostra proposta i igualar-la a la de TVC, el comitè traslladaria els canvis als treballadors perquè la tornessin a valorar. Res més que això.

Aquest dimecres hem rebut un comunicat del president del Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals on ens explica que han estudiat el nostre escrit i que "el Consell ha acordat acceptar una modificació de la proposta de preacord perquè la pugueu traslladar als treballadors". Aquesta modificació consisteix en "l'increment del 0,3 per a l'any 2010 i explicitar la plantilla reconeguda". El president del Consell de Govern també diu que el procés de negociació s'ha acabat i que el Consell ha instat al director de Catalunya Ràdio que comenci a treballar en el "procediment d'acomiadaments objectius de Catalunya Ràdio", tot i assegurar que la seva aplicació "resta a l'espera que ens feu arribar la decisió definitiva dels treballadors de Catalunya Ràdio sobre aquesta modificació".

Durant el dia d'avui, hem de rebre la nova proposta redactada i modificada per la direcció de Catalunya Ràdio. Serà una proposta nova, amb petites modificacions, com ja us hem explicat, i que, en principi, ens ha d'igualar a la de TVC. Quan la tinguem, la valorarem amb els nostres assessors i, posteriorment, ens reunirem amb tots vosaltres per valorar la possibilitat de tornar a votar o no.

El comitè d'empresa de Catalunya Ràdio sempre ha defensat, durant les negociacions, unes aspiracions màximes, com correspon a qualsevol comitè. Mai s'ha negat a negociar una rebaixa del 5% del salari. Sempre ha estat obert a parlar i sempre ha treballat i treballarà per aconseguir les màximes garanties i els màxims beneficis per a la plantilla de Catalunya Ràdio. Sempre hem tingut present quina és la voluntat que van manifestar els treballadors en la votació del 20 de maig, que és rebutjar la proposta que, a hores d'ara, encara tenim. I, tot i les pressions, sempre ha treballat i treballarà per arribar al final de qualsevol procés negociador com el d'ara. És per això que hem considerat fer aquest gest per intentar millorar el preacord de conveni presentat fins ara per la direcció de Catalunya Ràdio. Ens tocarà, entre tots plegats, decidir si trobem suficients o no aquestes millores.

El vostre comitè

Barcelona, 26.05.11

Recollida de signatures per demanar que la retallada del 5% no s'apliqui a les categories que veuríen disminuïda la seva base de cotització

2011-05-31T06:10:00.000-07:00

Baixa't i impimeix el full de recollida de signatures.

Ha guanyat el Sí a la tisorada

2011-05-31T06:05:00.001-07:00

Amb una participació molt elevada (1.589 vots emesos) i un resultat clar (64% SÍ, 34% NO), els treballadors de TVC han decidit acceptar la retallada del 5% del salari.

El resultat no és el que defensava el nostre sindicat però ja vam dir que CC.OO. no qüestionaria el conveni en les condicions exigides per la Direcció en el cas que fos majoritàriament aprovat en referèndum.

Des del primer moment, la Direcció de la CCMA, la de TVC i el Consell de Govern han mantingut la mateixa estratègia; espantar-nos per dissuadir-nos de qualsevol resistència. Han deixat clar que la direcció no acceptaria un NO i han formulat amenaces verbals i escrites sobre la continuïtat de la plantilla si no passàvem pel seu adreçador.

Molts treballadors han decidit el seu vot afirmatiu confiant en que la renúncia a una part dels nostres salaris ajudarà a defensar l’empresa i a assegurar els llocs de treball, tal com la Direcció i una part del Comitè d’Empresa han estat reiterant tots aquests dies. No hi ha compromisos ferms sobre aquests temes. La paraula dels directius, que poden ser substituïts quan el poder polític vulgui, no ens val, el futur no dependrà d’ells, sinó de l’estratègia del govern. Les opcions sindicals que han aconsellat el sí han contribuït a crear falses il•lusions entre els treballadors.

La plantilla ja s’està reduint: al referèndum, el cens eren 1881 treballadors, contra els 1951 de les eleccions sindicals d’octubre del 2010. La retallada salarial no apaivagarà als sectors econòmics i polítics hostils a la CCMA i en canvi, els treballadors, amb aquesta claudicació hem quedat debilitats per les pròximes negociacions on tindrem noves pressions per més retallades.

A Catalunya Ràdio, el Comitè d’Empresa ha mantingut la unitat i ha resistit les pressions de la direcció. En el seu referèndum (378 vots emesos) ha guanyat el NO (211 NO, 155 SÍ). A TV3, en canvi, una part del Comitè que inicialment va mantenir l’ambigüitat sobre la seva postura, ha evolucionat cap a la defensa emfàtica del SÍ sumant els seus esforços als de la Direcció, que no ha deixat d’interferir en el procés amb comunicats publicats fins els mateixos dies de les votacions. Malgrat el xantatge i les amenaces, 542 treballadors de TVC han dit que NO.

El paper del Comitè d’Empresa no pot reduir-se a signar les retallades salarials i les rebaixes de conveni. Corren temps difícils i haurem de defensar activament els nostres drets, els nostres sous i els nostres llocs de treball. S’ha de fer efectiva de manera ràpida la regularització de, com a mínim, 81 contractes temporals i impedir la reducció dels llocs de treball i la producció.

Sant Joan Despí, 22 de maig de 2011

10 RAONS PER VOTAR “NO” A LA TISORADA

2011-05-17T05:56:00.000-07:00

1- Diem NO perquè al gener ens van congelar el salari, al març ens van retallar un 2,3% i ara volen que diguem que sí a la retallada “voluntària” del 5% del sou.

2- Diem NO perquè tots els punts del preacord estan condicionats a futures mesures d’Ajust de la Generalitat i, justament, des de fa un any, cada norma del govern supera l’anterior en retallades als drets laborals.

3- Diem NO perquè la direcció ja ens han anunciat que volen rebaixar encara més el conveni començant per la nòmina variable. La direcció vol iniciar negociacions per un nou conveni únic de la CCMA al setembre, NO hem d’acceptar rebaixar el salari i després negociar a la baixa la resta del conveni.

4- Diem NO perquè no es garanteix la continuïtat dels llocs de treball fixos més enllà del 2012 i, pel que fa als temporals, hi ha més de 100 llocs de treball no garantits i en risc, com s’ha vist amb els últims acomiadaments de companys amb contractes eventuals. La conversió de 70 a 80 llocs de treball en indefinits, que és bona, prové d’una comissió que ja venia treballant i ho ha de seguir fent, sigui quin sigui el resultat del referèndum.

5- Diem NO perquè la retallada del 5% afecta les bases de cotització i això és molt negatiu i injust per als nivells A, B i C pel que fa al càlcul de la pensió de jubilació o possibles indemnitzacions, que ara seran més baixes.

6- Diem NO perquè perdem la clàusula de revisió salarial. La pèrdua de poder adquisitiu fins a 2012 seria més d’un 15%. Significaria, per primer cop, un conveni que rebaixa les condicions laborals de TV3.

7- Diem NO perquè la retallada salarial no resol els problemes de finançament de la CCMA. La xifra d’estalvi en el pressupost de personal és poc significativa comparada amb la reducció d’ingressos per subvenció i publicitat.

8- Diem NO al xantatge que se’ns fa des que van anunciar el Pla de la direcció. Els treballadors hem d’intervenir en la definició de les estratègies de futur, no podem ser espectadors d’una sèrie de mesures ja decidides i que el Comitè només sigui cridat per signar les retallades salarials i les rebaixes de conveni.

9- Diem NO perquè ens imposen als treballadors la retallada de sou, mentre la direcció manté la falta de transparència salarial d’alts càrrecs de la CCMA i d’anys d’acumulació de “núvol”.

10- Diem NO participant activament en aquest referèndum contra les imposicions i les retallades. Exigim una negociació lliure: Un NO ens permet anar més forts a la negociació per defensar la producció i la plantilla.

EL 19 I EL 20 VOTA NO

Sant Joan Despí, 17 de maig de 2011

PER QUÈ DIEM “NO” A LA TISORADA

2011-05-10T06:09:00.000-07:00

Les negociacions que, amb moltes dificultats, el Comitè d’Empresa ha aconseguit mantenir amb la Direcció no han obtingut un resultat satisfactori. La Direcció ens vol persuadir perquè acceptem les retallades en els salaris assegurant que el futur de l’empresa i dels llocs de treball és incert, però no pot assumir compromisos ni donar garanties més enllà del 2012.

Els treballadors, a través d’un referèndum, decidirem si acceptem o no la proposta que se’ns fa.

CC.OO. igual que la resta de sindicats i candidatures del Comitè d’empresa, ens hem vinculat al resultat de la consulta.

SALARIS

Se’ns proposa renunciar a les revisions salarials segons l’IPC acordades en el pacte de l’any passat i acceptar la tisorada del 5%. Així, al termini de la vigència d’aquest conveni (2012) el nostre salari haurà perdut un 15% de poder adquisitiu i haurà retrocedit per sota del de 2008.

La Direcció vol iniciar d’immediat negociacions per un conveni únic de la CCMA per rebaixar diferents aspectes de l’actual conveni de TVC i defuig cap compromís concret de recuperació dels salaris a partir del 2013. Quin sentit té doncs acceptar ara aquestes retallades?. Si s’ha de negociar, s’ha de fer tot a l’hora, no acceptant les retallades una a una sense saber què hi haurà al darrere.

LLOCS DE TREBALL I PRODUCCIÓ INTERNA

La proposta d’acord inclou un compromís de manteniment de plantilla fins l’any 2012 que es limita a 1806 persones quan el 2010 la ocupació era de 1955 treballadors (fixos i temporals). En compliment del que es va pactar l’any passat, una forquilla entre 60-80 contractes temporals passarien a ser fixos però queda la porta oberta a la destrucció de llocs de treball, que ja ha començat amb el degoteig de temporals als qui no se’ls renova el contracte.

La Direcció afirma que respectarà el Pacte per la Producció Interna, inclòs també en l’acord de conveni signat l’any passat i accepta quantificar els nivells de producció pròpia, però reduint la plantilla es redueix la capacitat de producció interna i admet que determinades produccions previstes per la tardor potser no es podran dur a terme perquè: “ara som menys”.

La Direcció vol que acceptem les retallades salarials per sortir del pas i quadrar els pressupostos d’enguany i l’any vinent, no una negociació de debò sobre els temes de fons. Això no ens dóna cap protecció davant noves mesures en un futur pròxim. A Sanitat o Ensenyament les retallades salarials del 5% han estat només el preàmbul per la tisorada de plantilles i serveis.

Dient No a la proposta de la direcció hem d’aconseguir un marc real de negociació i amb garanties de compliment que inclogui l’estratègia de futur de l’empresa i asseguri el model de finançament, la capacitat de producció i el manteniment de les plantilles.

5 de maig de 2011

COCO3 núm. 54

2011-04-15T11:37:00.001-07:00

Mobilització 14 d'abril: No als acomiadaments en el sector públic

2011-04-06T11:48:00.000-07:00

Mobilització 14 d'abril

CONCENTRACIÓ D'EMPLEADES I EMPLEATS PÚBLICS EN DEFENSA DELS LLOCS DE TREBALL

No als acomiadaments en el sector públic

El Govern de la Generalitat i altres administracions han començat una campanya de retallades dels serveis públics, amb la intenció de degradar el seu funcionament i així justificar-ne la privatització.

La Generalitat esta portant a terme un seguit de mesures de reducció de les plantilles que comportarà un considerable nombre d’acomiadaments. De moment això està afectant al personal interí, tant laboral com funcionari, en l'extinció de contractes o nomenaments o en la no-renovació. No cobrir les places vacants o les baixes també està tenint efectes desastrosos en les borses de treball. El següent pas, l’acomiadament de personal fix, ja ha començat a les empreses públiques de la Generalitat i s’estendrà aviat a la resta de la Generalitat, només cal llegir les declaracions irresponsables i mancades del més mínim rigor de diversos membres del Govern.

Els responsables de la funció pública diuen, sense cap mena de “pudor”, que sobren entre 15.000 i 20.000 llocs de treball, i de moment els acomiadaments s’estan fent indiscriminadament i sense cap mena de justificació.

Això comporta una sobrecàrrega de feina sobre la resta de personal i el deteriorament, fins i tot el tancament, de serveis d’atenció directa. Aquesta escalada de desprestigi i de retrocés de drets laborals i de ciutadania es pretén justificar pels problemes pressupostaris, però té com a únic objectiu, declarat públicament, desviar cabals públics a mans privades.

Aquesta situació es manté somorta a la resta de les administracions públiques de Catalunya a l’espera de les properes eleccions municipals. La situació de les hisendes locals, la manca de noves fonts de finançament sense recórrer a l'apujada d’impostos i la nul·la col·laboració dels governs central i de la Generalitat, fan témer que acabin sent els treballadors i treballadores i, en definitiva, el servei públic els que paguin la “seva” crisi. En aquests moments ja està servint com a justificació de l’incompliment d’acords signats.

Per això, hem de fer front a aquesta agressió. No podem permetre aquest abús.

MOBILITZA'T EL 14 D'ABRIL, OMPLIM LA PLAÇA SANT JAUME!

CCOO Intersindical Alternativa de Catalunya UGT

ENS ABAIXEN EL SOU

2011-03-24T05:54:00.000-07:00

Després de la congelació salarial, han vingut les retallades en la nòmina variable, la reducció de contractes temporals i la disminució de la producció.
Ahir, el Consell de Govern, a proposta de la Direcció de la CCMA, va aprovar la reducció del 5% en les retribucions dels treballadors de totes les empreses del grup.

La Direcció de TVC havia afirmat repetidament que compliria l'acord de conveni que havia signat però ahir va anunciar al Comitè d'Empresa que la paga extra del mes de març tornarà a ser mitja paga malgrat que, segons l'acord, enguany ja havia de ser una paga sencera. La Directora també va demanar al Comitè un acord per aplicar la resta de la retallada de sous fins arribar al 5%.

Cal una resposta sindical a l’incompliment de l’acord de Conveni. És inacceptable una imposició com aquesta, que trenca tota la negociació col•lectiva.

RESTRUCTURACIÓ DE LA CCMA
El Consell de Govern ha aprovat també l’absorció per part de TV3 de les empreses tecnològiques de la CCMA (Activa Multimèdia i Interactiva) i ha acordat iniciar un procés per la unificació del grup en una única empresa amb un conveni únic.

CC.OO. considera que no podem anar a una negociació a la baixa d’un nou conveni d’àmbit corporatiu sinó defensar el Conveni de TVC i estendre’l a la resta de treballadors de la Corporació, com ja s’ha fet amb els de l’ens CCMA.

El Consell de Govern no concreta ni els procediments ni els terminis per dur a terme tot el que planteja. Els treballadors hem d’encarar la situació i no esperar passivament els esdeveniments. Més que mai, cal unir els esforços dels treballadors i els Comitès i delegats sindicals de totes les empreses de la CCMA.

No podem esperar més. El Comitè d’Empresa de TV3 ha de convocar una assemblea i posar-se al davant d’una mobilització per defensar els interessos dels treballadors

PROU SUBMISSIÓ A LA DIRECCIÓ
DEFENSEM EL CONVENI I LES NOSTRES CONDICIONS DE TREBALL

DEFENSEM ELS LLOCS DE TREBALL I LA PRODUCCIÓ INTERNA

DEFENSEM EL FUTUR DE TV3 I DE LA CCMA

NOVA REGULACIÓ DE LES VACANCES ACORD DE CONVENI 2009-2011

2011-03-10T05:12:00.000-08:00

PER LA LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ: VOLEM TV3 AL PAÍS VALENCIÀ. VOLEM CANAL 9 A CATALUNYA.

2011-03-09T09:55:00.000-08:00

MANIFEST DELS REPRESENTANTS DELS COMITÈS D’EMPRESA DE LA CCMA

2011-03-01T10:11:00.000-08:00

Nota de CC.OO sobre les declaracions del Sr. Francesc Homs

2011-02-24T01:29:00.000-08:00

Benvolgut Sr. Marín,

Ens adrecem a vostè alarmats de nou per les notícies que publiquen diversos mitjans i que fan referència a la Corporació.

Ens preocupa especialment el que va succeir en la roda de premsa d'ahir dimarts 22 de febrer, posterior al Consell de govern de la Generalitat, en que el portaveu del Govern i secretari general de la Presidència, Francesc Homs, va respondre preguntes d'alguns periodistes sobre la CCMA i TV3.

En detall, semblava que el Sr. Homs no estigués gens al corrent de les mesures aplicades contra els treballadors de les empreses de la CCMA. Per exemple el Periòdico publica:" En la compareixença de premsa posterior a la reunió del Consell Executiu va evitar concretar si es rebaixarà el sou a la plantilla de 2.700 persones que treballen en els mitjans públics. Això sí, va invitar els comitès d’empresa a reflexionar respecte a les seves condicions laborals. No va parlar de privilegis tot i que es podia interpretar així."

Aquest cop no es tracta d'una consellera "franctiradora", sinó del secretari general de Presidència, Francesc Homs, que amb les seves declaracions provoca l'alarma i malestar de les plantilles de les empreses que han estat sotmeses a incompliments d'acords, retallades i congelacions salarials.

Exigim una aclariment immediat i instem a que faci arribar la nostra protesta al Sr. Francesc Homs

Atentament,

Roser Mercadé Tondo
Secretària d'organització CC.OO. CCMA

Montse Raya i Pérez
Secretària General CC.OO. CCMA

EL QUE ENS DEU LA DIRECCIÓ

2011-02-24T01:25:00.000-08:00

L'acord de Conveni que la Direcció no pensa complir contempla una revisió salarial, segons l'IPC de l'any 2010, que suposaria cobrar els endarreriments següents en la nòmina del mes febrer:

Endarreriment sou base 2010 segons nivell salarial:

A 633€
B 726€
B1 756€
C 786€
C1 854€
D 921€
D1 992€
E 1.063€
F 1.195€
G 1.394€

Endarreriment per trienni 2010:
34 €

(per llegir més cliqueu l'enllaç del títol d'aquest comunicat)

Nota de protesta de l'Assemblea de membres dels Comitès d'Empresa i delegats de les empreses de la CCMA per les declaracions de la consellera del Consell de Govern, Anna Balletbò

2011-02-11T01:08:00.000-08:00

L'Assemblea de membres dels comitès d'empresa i delegats de les empreses de la CCMA, d'ahir dijous 10 de febrer, va acordar enviar una nota de protesta al President del Consell de govern, Enric Marín, pel contingut de l'entrevista de la consellera del govern, Anna Balletbò, al diari digital comunicació 21:

A l’atenció del Sr. ENRIC MARÍN, President del Consell de Govern de la CCMA

Benvolgut Sr.

L'Assemblea dels Representants de tots els Comitès d'Empresa de les empreses de la CCMA reunida avui ha acordat per unanimitat expressar la seva protesta per les declaracions de la consellera del Consell de Govern de la CCMA, Anna Balletbò, al diari digital COMUNICACIÓ 21 que fan referència als treballadors de les empreses de la Corporació on assegura, entre d’altres qüestions, que "hi hauria d'haver un reajustament de plantilla", contràriament al que vostè mateix va manifestar en una reunió amb els Comitès d’Empresa. Amb les seves declaracions desafortunades, Balletbò genera alarma i incertesa a les diferents plantilles en un moment en què les condicions laborals de tots els treballadors pateixen retallades i congelació salarial.

Barcelona, 10 de febrer de 2011

Al cap d'una hora d' haver enviat la nota dels Comitès, el President del Consell de govern de la CCMA, Enric Marín, en nom de tot el Consell, emetia un comunicat desmarcant-se de les declaracions de la consellera Balletbó. Més tard, la pròpia consellera rectificava públicament amb una nota a la web de Comunicació21 i que també va enviar a les bústies dels Comitès d'empresa.

CONGELACIÓ, RETALLADES I INCOMPLIMENTS

2011-01-21T10:24:00.001-08:00

Els màxims directius de la CCMA han reunit a tots els representants dels treballadors de les empreses de la CCMA per notificar que no compliran la part econòmica els acords pactats ni avançaran en matèria salarial en les negociacions obertes.

Aquesta situació es concreta amb congelació salarial a TVC, manteniment de la reducció del 5% del salari del personal de la CCMA, incompliment dels pactes negociats a AMD (Activa multimèdia Digital) i la Fundació la Marató, i congelació salarial també a Catalunya ràdio, -en plena negociació de conveni-, i a Interactiva vinculada al conveni de la ràdio.

El President del Consell de govern de la CCMA, Enric Marín i l’actual Director General, Ramon Mateu, expliquen aquesta situació pel dèficit públic de la Generalitat i en concret pels 8 milions de dèficit de la corporació i la retallada de pressupost pel 2011, d’entre un 8 o un 10%. Marín va assegurar que no hi haurà “destrucció de llocs de treball” ni EROS a la CCMA, i també va dir què amb “menys hem de fer més”.

Aquest panorama d’incompliment de compromisos i de vulneració de la negociació col·lectiva és el més greu de la història de les empreses de la CCMA i els representants dels treballadors han reclamat a la direcció quines eren les seves propostes per superar el trencament dels pactes però els directius no han plantejat renegociacions ni sortides possibles.

Ara cal veure quina és la resposta que hem de donar els treballadors tenint en compte el marc de general de crisi i qüestionament dels serveis públics.

Esperem les vostres propostes,

Secció Sindical de CC.OO. del grup d'empreses de la CCMA.

Dijous, 20 de gener de 2011

LA NOVA MAJORIA DEL COMITÈ D'EMPRESA SUSPÈN EL PLENARI DE COMITÈ D'AVUI I IMPEDEIX QUE AIXÒ ES DECIDEIXI PER VOTACIÓ

2011-01-21T10:17:00.000-08:00

Davant la incapacitat de la nova majoria per explicar què van fer dilluns passat, d’esquenes del Comitè, en la reunió de la Comissió Negociadora del Conveni demanant a la direcció que fes fora de l’àmbit de cobertura del Conveni al personal de la CCMA, avui han suspès la reunió del plenari del Comitè d’empresa de TVC.

CC.OO. i la CGT hem exigit una votació pel manteniment de la reunió, però se'ns ha negat.

Els representants de la CTTVC han anat abandonant el plenari i altres de l’SPC ni tan sols s’han presentat. No han volgut debatre quina posició conjunta s’ha de mantenir front a la congelació salarial anunciada per la direcció ni han donat cap explicació de per què volen que la direcció expulsi els companys de la CCMA-ens públic del conveni.

Exigim una Assemblea General dijous que ve per plantar cara a la situació que se’ns presenta.

CCOO de TVC
Dimecres, 19 DE GENER DE 2011

SOUS CONGELATS A TV3

2011-01-21T10:02:00.000-08:00

Nova majoria al Comitè d'Empresa de TVC

2010-11-12T05:42:00.001-08:00

El periodisme, un bé públic: 5 de novembre, dia Internacional dels periodistes i els comunicadors

2010-11-04T06:34:00.000-07:00

RESULTATS ELECCIONS SINDICALS 2010

2010-11-02T11:15:00.001-07:00

COCO3 ESPECIAL ELECCIONS SINDICALS 2010

2010-10-26T02:44:00.000-07:00

ELECCIONS SINDICALS 2010:4: COMBATRE LA FRAGMENTACIÓ LABORAL AMB SINDICALISME DE GRUP

2010-10-25T05:10:00.001-07:00

ELECCIONS SINDICALS 2010: 3: PLA ESTRATÈGIC PER A LA CCMA

2010-10-20T10:22:00.000-07:00

ELECCIONS SINDICALS 2010: 2. REVISIÓ SALARIAL AL GENER

2010-10-19T09:01:00.000-07:00

ELECCIONS SINDICALS 2010: 1. CONTROL DE LA PRODUCCIÓ INTERNA. Producció interna i plantilla

2010-10-14T08:25:00.000-07:00

ELECCIONS SINDICALS 2010: TRÍPTIC: LLUITEM PEL FUTUR, VOTA CCOO

2010-10-14T04:12:00.000-07:00

EL DEBAT SOBRE ELS SERVEIS MÍNIMS EN ELS MITJANS PÚBLICS DURANT LES VAGUES GENERALS

2010-10-08T00:27:00.000-07:00

Enrere han quedat els decrets abusius de serveis mínims que dictava el govern durant els anys 90 i que les direccions aprofitaven per impedir l’exercici del dret de vaga de tots els treballadors que podien, convocant dotacions superiors a les de jornades sense vaga. Els tribunals ens donaven la raó als treballadors, i malgrat tot, la conselleria de Treball incorria en prevaricació com va passar en temps del conseller Ignasi Farreras.

Amb la vaga general del 2002, contra la reforma laboral del govern Aznar, el comitè de vaga de TV3 va poder, després de molts anys d’imposicions, pactar uns serveis mínims de programació amb la referència d’un decret que considerava dret essencial de la ciutadania el dret a la informació i per preservar-lo dictava l’emissió del 50% dels “telenotícies” i “radionotícies”.

Amb aquesta referència, els darrers decrets obren un marc que permet la negociació de la graella i les dotacions de plantilla en jornades de vaga general, com es va fer el 20J de 2002, també durant la vaga contra la guerra d’Iraq el 2003, i en la recent vaga del 8J. En canvi la negociació dels serveis mínims del 29S ha estat totalment deformada per un factor que no correspon en absolut al dret essencial del ciutadà a la informació, com és la imposició del partit de futbol València-Manchester de la Champions League.

Les propostes de la direcció de fer un programa magazín habitual dels dimecres, “Banda Ampla”, de la productora privada Lavínia, que el comitè de vaga no va acceptar, la insistència de la direcció a mantenir la programació juvenil del 3XL, més el futbol, van portar in extremis a l’acord més insatisfactori dels tots els pactats des de 2002. Amb tot plegat s’ha obert un debat sobre qui i com s’ha d’informar durant les vagues generals.

La referència informativa han de ser els mitjans públics durant una vaga general?
Molts opinem que sí, si pensem en TVC, altra cosa és el cas de Telemadrid o de Canal 9, a causa del control polític governamental que s’hi exerceix. En tot cas la programació que es pacta en jornada de vaga no s’ha de confondre amb una cursa per les audiències entre mitjans, ni amb una oportunitat de lluïment.

Tampoc s’ha d’oblidar en cap moment que les circumstàncies d’una vaga general ens afecten directament com a treballadors. Els treballadors de TVC i de la CCMA estem directament afectats per la reforma laboral que pretén el govern, i no som observadors del conflicte, en som part i estem convocats a la vaga.

Per anar bé, s’han d’apartar de la taula de negociació elements estranys com el futbol, o la publicitat, i posar-nos d’acord en el que és realment servei informatiu essencial per al ciutadà i garantir el dret a la vaga dels treballadors.

Sant Joan Despí, 7 d’octubre de 2010

ELS TREBALLADORS HEM DONAT RESPOSTA

2010-10-01T02:28:00.000-07:00

Després de la llarga campanya de deslegitimació en què s’ha utilitzat sense cap vergonya la difamació i les mentides, els qui havien profetitzat reiteradament – per provocar-lo - el fracàs de la vaga general durant les setmanes prèvies a la jornada hauran d’ajornar el funeral que anunciaven.

En circumstàncies molts difícils, els treballadors hem enviat un senyal clar als poders econòmics, polítics i mediàtics. No serà l’únic, ni l’últim.

NO RENUNCIAREM ALS NOSTRES DRETS

10 milions de treballadors hem anat a la vaga i prop d’un milió han sortit als carrers de les principals ciutats espanyoles.

El mateix dia, a Brussel•les, Roma, Dublín, Bucarest, Praga, Atenes, Belgrad, La Haia, Varsòvia, Lisboa, París... convocades per la CES (Confederació Europea de Sindicats), es van celebrar manifestacions contra les polítiques econòmiques de la Unió Europea que carreguen el cost de la crisi sobre els treballadors i amenacen el model social europeu.

L’ÚNICA DERROTA ÉS LA RESIGNACIÓ

Fa una setmana, i gràcies a les seves vagues, els treballadors de Ferrocarrils de la Generalitat van assolir també un principi d’acord per la recuperació del retall del 5% en els seus salaris com a conseqüència del decret d’ajust del Govern. És un cas similar al dels treballadors de la CCMA i així ho fem fet saber al Consell de Govern i a la Direcció General.
Recordem també que, gràcies a la vaga que vam fer pel conveni el passat mes de febrer, hem cobrat els increments salarials i els endarreriments del 2009 que durant mig any la direcció s’havia negat a aplicar.

LA PRÒXIMA MOBILITZACIÓ SÓN LES ELECCIONS SINDICALS DEL 28 D’OCTUBRE

De la força que tingui el futur Comitè d’Empresa que surti escollit en dependrà, i molt, la capacitat de fer front a un període que es presenta difícil. Aquesta força serà mesurada, des del primer moment, pel nivell de participació de la plantilla a les eleccions. Tothom ha d’anar a votar, abstenir-se és debilitar absurdament un instrument dels treballadors que serà indispensable per encarar amb èxit un futur ple de dificultats. Per això, votar serà la pròxima mobilització.

DIMECRES, 29 DE SETEMBRE, VAGA GENERAL

2010-09-22T05:10:00.000-07:00

La crida dels sindicats a la vaga general, a la que donen suport més de cent entitats socials només a Catalunya, és la resposta a les mesures contra els treballadors i la societat en el seu conjunt que estan duent a terme els poders econòmics i les institucions polítiques, sotmeses a la seva pressió.

NO RENUNCIAREM ALS NOSTRES DRETS

TOTS A LA VAGA EL 29-S

Els especuladors no estan disposats que la crisi del sistema econòmic que la seva cobdícia ha provocat redueixi els seus guanys i pretenen que la factura la pagui la societat: que amb els diners públics i amb l'endeutament dels estats es refinanciïn els seus bancs i les seves empreses i en canvi es retallin els serveis socials, els salaris i les inversions públiques. Les mesures que volen que s'apliquin no estan orientades a la reactivació econòmica, ni a la creació de llocs de treball ni a establir les bases per sortir de la crisi sinó simplement a proporcionar-los marges suficients de benefici immediat.

Els governs estan actuant seguint les indicacions dels centres financers. Claudiquen davant el poder dels diners i no actuen contra els especuladors, ubicats al cor del sistema, ni contra el frau i els paradisos fiscals, sinó que els proporcionen finançament, desequilibrant els pressupostos públics, mentre col·laboren en el retrocés dels drets socials i sindicals i en el deteriorament gradual de la qualitat de vida dels ciutadans.

Primer hem tingut el decret d'ajust, retallant salaris i pensions, ajudes socials i inversions públiques, ara, la reforma laboral, precaritzant la contractació, obrint les portes a l'acomiadament barat i arbitrari i debilitant el dret a la negociació col·lectiva que, juntament amb altres mesures anunciades com la reforma de les pensions, s'emmarquen en una ofensiva global contra els drets ciutadans i les conquestes històriques de generacions de treballadors que van donar carta de naturalesa a l'estat del benestar i al model social i polític vigent que ara es veu amenaçat.

No hem de deixar-nos intimidar per aquesta ofensiva que s'està produint a tota Europa ni caure en el fatalisme i la resignació a la que ens volen portar els poders econòmics, polítics i mediàtics.

Hem de respondre i defensar els nostres interessos. La societat ha de manifestar el seu rebuig als intents dels responsables de la crisi de carregar les seves conseqüències sobre les víctimes de la seva desmesurada ambició.

A Grècia, a Itàlia, a França s'han succeït enguany mobilitzacions generals contra les polítiques antisocials dels seus respectius governs, que, com en el nostre cas, vénen dictades des del FMI, el BCE i les directrius de la CEE. El dia 29 de setembre, la CES (Confederació Europea de Sindicats), coincidint amb la vaga general a l'estat espanyol, ha convocat una mobilització a escala europea, amb manifestacions a Brussel·les i a altres ciutats europees.

Informe detallat del decret de reforma laboral

2010-09-20T02:18:00.000-07:00

Anàlisi comparatiu dels canvis legals introduïts per la llei de reforma laboral

2010-09-20T02:11:00.000-07:00

Reial Decret de reforma Laboral (enllaç)

2010-06-19T05:16:00.000-07:00

Manifestació a Barcelona, el dimecres 30 de juny, a les 18.30h des de la plaça d'Urquinaona.

Carta al Consell de Govern i a la direcció de la CCMA

2010-06-19T05:05:00.000-07:00

A/at Srs. i Sres. del Consell de Govern de la CCMA
A/at Sr. President del Consell de Govern de la CCMA
A/at Sra. Directora General de la CCMA

Senyores i Senyors,

Ens adrecem a vostès per detallar el conjunt de problemes que van abocar als treballadors de les empreses de la CCMA a la vaga del passat dia 8 de juny, més enllà del caracter general de la convocatòria en defensa del sector públic.
Mai una mobilització havia estat tan general en l’àmbit de la Corporació, i ens hauríem de remuntar molt lluny per trobar un moment de desencontre com l’actual entre la Direcció de la Corporació i els treballadors de les empreses. És per això que creiem necessari un aclariment de la situació per mirar de trobar solucions el més aviat possible.
Les diferents mesures de reducció de la despesa aprovades pel Govern de la Generalitat afecten substancialment les relacions laborals a la CCMA; els retalls pressupostaris desestabilitzen els acords de negociació col·lectiva - convenis i pactes - tant pel que fa referència a les condicions retributives dels treballadors com al manteniment dels nivells de producció i ocupació; l’ anunciada reforma de l’estructura societària de la CCMA, que preveu reduir a tres les empreses del grup, obre nous interrogants sobre el futur de la Corporació.

Els retalls salarials aplicats als treballadors de l’ens-CCMA - inclosos en l’àmbit del conveni TVC-CCMA - i a la Fundació La Marató i la suspensió dels acords amb els treballadors d’ActivaMD, són les primeres conseqüències d’aquestes mesures. Aquests incompliments han provocat la natural malfiança cap als representants de la Direcció, que n’havien assumit els compromisos en les respectives negociacions, i han estès la desconfiança sobre el compliment dels convenis i pactes vinculants, així com de cara a futures negociacions en el conjunt de la CCMA.

En l’única nota feta pública per la Direcció General, el 3 de juny, sobre el conflicte derivat del decret de mesures d’ajust de la Generalitat, es comunicava als treballadors que s’estava analitzant el seu impacte sobre els acords de conveni vigents. Des d’aleshores no hi ha hagut cap altre comunicat. Les manifestacions verbals de la Directora General i de les direccions de les empreses, amb intenció manifestament tranquil·litzadora, no poden substituir el compromís formal i públic sobre el respecte als acords subscrits en el marc de la negociació col·lectiva

La reordenació del grup d’empreses de la CCMA plantejada en el pla de reestructuració de les empreses públiques de la Generalitat tampoc es pot fer fora del marc de la negociació col·lectiva. La vulneració de la unitat d’àmbit del conveni TVC-CCMA n’és una prova prou evident i és imprescindible trobar aviat una solució favorable als treballadors que han vist retallats els seus ingressos salarials. Els canvis en l’estructura empresarial del grup que comporten transferències de treballadors, s’han de consensuar amb les representacions sindicals, amb voluntat de regular les condicions laborals dins dels acords subscrits i total respecte als llocs de treball, com a pas imprescindible per recuperar un clima de confiança social i diàleg constructiu. És igualment imprescindible comptar amb la representació dels treballadors en el procés d’elaboració del Contracte Programa on, en definitiva, han d’inscriure’s els acords als què es pugui arribar en la negociació col·lectiva, fixant el procediment de participació tal i com estableix l’actual llei de la CCMA.

Atentament,
Secció Sindical de CC.OO. de la CCMA

15 de juny de 2010

ÈXIT DE LA VAGA A LA CCMA

2010-06-11T00:31:00.001-07:00

La crida a la mobilització contra els decrets de mesures d'ajust del passat dia 8 va significar la primera vaga conjunta, seguida de forma àmpliament majoritària, pels treballadors de totes les empreses de la CCMA.

TENIM CONVENIS, O NO ?

És important destacar que en l’última (i l’única) nota publicada per la Direcció sobre l’aplicació del decret, el passat dia 2, deia que estaven estudiant com el decret afectaria els salaris. No han emès cap altre comunicat, ni a les portes de la vaga, com és habitual, ni a dia d'avui.

L'acord de conveni de TVC-CCMA al que es va arribar el passat mes de març està a l'espera d'aprovació a la Conselleria d'Economia i Finances. El primer incompliment és la retallada de sous dels qui tenen contracte CCMA. La Direcció General ha de fer valdre l’aplicació de l’àmbit del Conveni TVC-CCMA, i si no ho fa ho denunciarem.

El preacord de conveni recull que els increments salarials pel 2010 i 2011 seran equivalents a l'IPC estatal, que en aquests moments de 2010 és del 1,8%. Aquest és el segon punt crític, ja que el decret de la Conselleria estableix una reducció pressupostària del 2,86% de la massa salarial a totes les empreses de la CCMA. Poden passar dues coses: que Finances aprovi l'acord de Conveni o que, com ens temem, obligui a la seva renegociació per adaptar-lo als límits fixats pel Decret. Ens oposem a la retallada, i exigim el respecte a la lliure negociació col·lectiva i el manteniment de les clàusules de revisió salarial pactades en els convenis.

És responsabilitat directa de la Direcció General que els convenis de TVC-CCMA i pactes d’adhesió d’Activa Multimèdia i la Fundació la Marató no estiguin signats abans del mes de maig de 2010. Les negociacions eternes i les dilacions en la tramitació dels acords per a la signatura definitiva han estat i són lesius pels treballadors.

Els salaris regulats pels diferents pactes i convenis de les empreses de la Corporació estan amenaçats d'una o altra manera pel Decret Castells:

Als 230 treballadors que van ser transferits a l'ens CCMA ja se'ls aplicarà aquests mes una reducció del 5% a les nòmines tot i que estan inclosos en l'àmbit del conveni de TVC.
A Activa MD tenen un acord d'increments salarials amb caràcter retroactiu que la Direcció es nega a aplicar, argüint el Decret.
Les negociacions del conveni de Catalunya Ràdio, iniciades fa poc, es veuen ara constrenyides per les reduccions pressupostàries en la massa salarial decretades. Les darreres negociacions a CR havien permès donar passes cap a la equiparació salarial amb TV3.
El Conveni d'Interactiva, com en el cas d’Activa i el pacte d'adhesió de la Fundació La Marató, es referencia amb el de CR per progressar també cap a l'equiparació de les condicions salarials en el grup d'empreses.

Les últimes negociacions de Conveni de TVC i de CR van ser exitoses però en tots dos casos van haver de ser recolzades per la vaga dels treballadors. El que les mobilitzacions ens van donar, ho haurem de defensar amb més mobilitzacions.

Ara el conflicte s'ha estès a totes les empreses de la CCMA.

DIMARTS NO VINGUIS A LA FEINA, PERÒ SÍ A LA MANIFESTACIÓ !

2010-06-06T00:40:00.000-07:00

DEFENSEM EL CONVENI AMB LA MOBILITZACIÓ!

NO A LES RETALLADES SALARIALS I SOCIALS!

SÍ ALS SERVEIS PÚBLICS!

QUE LA CRISI LA PAGUIN ELS ESPECULADORS!

Manifestació a les 12'00h, a Barcelona (Plaça Universitat)

La vaga començarà a les 0 hores de demà. Tothom que no estigui de serveis mínims haurà d'abandonar les instal·lacions. Ningú que no estigui de serveis mínims ha de venir a treballar. El Comitè de Vaga romandrà a les instal·lacions i a les portes d'accés.

Les mesures d'ajust econòmic decretades pel govern espanyol i endurides pel decret del govern català són injustes, antisocials i contraproduents per lluitar contra la crisi. Pensionistes, persones dependents, treballadors de la funció pública i, a Catalunya, també els de les societats mercantils com les empreses de la CCMA són les víctimes propiciatòries per apaivagar la pressió dels mercats contra la inversió pública en polítiques socials i serveis públics.

Per primera vegada en 25 anys es congelaran les pensions. L'antecedent més recent de retallades en els sous dels treballadors públics es troba en el pla d'estabilització de 1959 del govern franquista.

El Conveni de TVC-CCMA en poder d’Economia i Finances

L'acord al que es va arribar després de la vaga del mes de febrer està aturat a la Conselleria d'Economia i Finances. La Direcció General ha confirmat que als 230 treballadors de l'ens CCMA se'ls retallarà automàticament un 5% dels salaris a partir d'aquest mes de juny, tot i estar inclosos en l’àmbit del Conveni TVC-CCMA, i també, que si volem que Finances aprovi el Conveni, s'hauran de renegociar els increments pactats per ajustar-los als límits en la massa salarial (retallada en -2,86%) decretats pel Govern. Amb aquestes mesures el Govern vulnera el dret constitucional a la negociació col·lectiva i per això volen fer-nos negociar sota la pressió del decret per forçar-nos a renunciar, en un nou pacte de Conveni, als increments acordats per aquest any i a la revisió salarial pels següents.

El model d’Estat del benestar i el sector públic està rebent una onada d’atacs: en el segon paquet de mesures per reduir el dèficit, el Govern de la Generalitat ha anunciat que no es cobriran baixes per jubilació i es reduirà la partida per a personal substitut i de reforç en la sanitat i l'ensenyament. Significarà que en el proper inici de curs en el mes de setembre es poden deixar de cobrir unes 700 places de professorat, quan entre 2009 i 2010 s’haurà incrementat l'alumnat en més de 45.000 persones. A la sanitat provocarà la disminució d'uns 400 efectius entre el personal sanitari quan en 10 anys només ha incrementat la plantilla en 2.754 treballadors mentre la població catalana ha crescut en un milió de persones. La Direcció General de la CCMA ja ha insinuat que vol especular amb les places de les prejubilacions de la Corporació per adaptar-se a la retallada establerta en el decret. També això seria una vulneració del conveni preacordat en que es contempla que es cobriran els llocs de treball operatius que quedin vacants

PACTE DE SERVEIS MÍNIMS PER LA VAGA DEL 8 DE JUNY

2010-06-06T00:18:00.000-07:00

EL DECRET CASTELLS SÍ AFECTA EL CONVENI

2010-06-02T04:38:00.000-07:00

El decret de mesures d'ajust de la Generalitat inclou en el seu articulat un retall pressupostari pel 2010 del 2,86% de la massa salarial anual en les empreses mercantils que depenen de la Generalitat, entre les que ens comptem, així com també la resta d'empreses de la CCMA. Equival al 5% de retallada salarial, de juny a desembre, per a la resta de treballadors públics sota la seva competència; ensenyants, sanitaris, serveis de l'administració... En l'aplicació dels retalls inclou al personal directiu i, amb caràcter preferent, als complements no regulats en conveni, però el gruix econòmic per arribar a reduir la despesa salarial no seria suficient. Quan parla de les empreses mercantils, el decret diu concretament:

“La reducció de despesa prevista s’ha d’aplicar preferentment a les despeses de personal no vinculades a convenis col•lectius i es podrà aplicar a la resta de despeses de personal inclòs dins de l’àmbit d’aplicació dels convenis col•lectius, en el marc de la negociació col•lectiva”.

El decret Castells ha endurit encara més les mesures d'ajust incloses en el Real Decreto del govern de Madrid, així que, mentre aquell exclou dels retalls decretats a RTVE o a RENFE, AENA etc.. aquí afecta a Ferrocarrils de la Generalitat, als treballadors de l'escola concertada, a les polítiques de benestar social dels ajuntaments que depenen de convenis amb la Generalitat, etc.. i per la via de la reducció pressupostària de les despeses salarials, a nosaltres.

Com sabem, després de la vaga del 4 de febrer, es va signar un preacord que, en el capítol econòmic va significar recuperar l'increment del 2% de l'any 2009 -que la direcció havia congelat- i pactar la revisió salarial segons IPC pel 2010 i 2011. Els acords de conveni de TVC, en tan que empresa pública, han d'obtenir un informe favorable de la Conselleria d'Economia i Finances abans de ser publicats al DOG i assolir el rang de llei. Sempre ha estat així, i tot i que aquesta tramitació ha donat algun problema, sempre s'han respectat en lo essencial els acords econòmics negociats amb la Direcció. Finances no ha donat encara resposta sobre l'acord actual. Finances és qui ens ha inclòs en l'àmbit d'empreses afectades per les mesures d'ajust en el decret.

A més, en la segona tanda de mesures aprovades pel Consell executiu de la Generalitat de dimarts 1 de juny, el govern també ha anunciat que reduirà plantilles en el sector públic, no cobrirà les baixes per jubilació i reduirà la partida per a personal substitut i de reforç. Aquesta mesura també ataca directament els acords de conveni a TVC-CCMA atès que un dels pactes és la cobertura de les vacants dels qui es prejubilin.

AMB LA MOBILITZACIÓ VAM ACONSEGUIR L'ACORD DE CONVENI
AMB LA MOBILITZACIÓ L'HAUREM DE DEFENSAR
CAP RETALLADA!

COCOTRES ESPECIAL: La cobdícia capitalista contra la Societat del Benestar

2010-06-02T00:25:00.000-07:00

Serveis a la Ciutadania Digital núm. 24: TOTS A LA VAGA GENERAL DEL SERVEI PÚBLIC

2010-06-01T05:11:00.001-07:00

Lluita obrera núm 83, Mobilitzacions al sector públic

2010-05-31T04:54:00.000-07:00

NO A LA RETALLADA DE PENSIONS I SALARIS. SI ALS SERVEIS PÚBLICS. Manifestació 20 Maig.

2010-05-21T05:56:00.001-07:00

QUI HA DE PAGAR LA CRISI ?

2010-05-19T00:51:00.000-07:00

Les mesures anunciades pel govern la setmana passada han estat imposades pel capital especulador i estan dirigides contra les condicions de vida i treball dels ciutadans començant pel sector públic i els pensionistes, amb l'objectiu de incrementar els beneficis de la banca i les grans empreses.

Així es distribuiran les partides amb que es volen retallar 15.000 milions:

6.000 milions en inversions en infraestructures i obres públiques que estaven servint per contenir l'atur en sectors com la construcció després de l'esclat de la bombolla immobiliària.

2.400 milions en retalls de salaris dels empleats del sector públic.

1.500 milions en la congelació de les pensions.

1.300 milions en la despesa sanitària.

1.200 milions en reducció de la despesa de les comunitats autònomes i els ajuntaments, afegida als 10.000 milions que se'ls va retallar el passat mes de gener.

1.100 milions eliminant la prestació de 2.500 euros per naixement, des de l'1 de gener 2011.

670 milions eliminant la retroactivitat en l'aplicació de la Llei de Dependència.

600 milions en ajudes al desenvolupament.

Fem algunes comparacions:

600 milions en remuneracions als directius del les empreses de l'IBEX 35.

7.000 milions en finançament públic a l'església catòlica. Exempcions fiscals a part.

12.000 milions en beneficis han obtingut les empreses de l'IBEX en el primer trimestre del 2010, un 25% més que en el mateix període del 2008. Emilio Botin (Santander, 2.215 milions de benefici) i César Alierta (Telefònica, 1.656 milions) van estar trucant les darreres setmanes a Zapatero i a ministres dels seu govern per reclamar-li les mesures d'ajust).

18.160 milions en despesa militar (465 milions per la guerra d'Afganistan).

30.000 milions en subvencions públiques d'activitats empresarials.

60.000 milions en ajudes als bancs a càrrec dels pressupostos públics. És una part dels 200.000 milions autoritzats pel Banc Central Europeu en ajudes a la banca espanyola.

Un altre aspecte que no es pot desvincular del tema és el dels impostos. Segons dades dels tècnics del Ministeri d'Economia i Hisenda, el frau fiscal i l'economia submergida a Espanya comporten una pèrdua anual de recaptació d'uns 90.000 milions d'euros. Caldria saber en quina mesura aquestes dades inclouen les evasions d'impostos “legals” a través de la creació de societats pantalla als paradisos fiscals, però segur que no ho fan en el cas de les SICAV (societats de fons d'inversió) on utilitzant artificis jurídics les grans fortunes només tributen un 1%. Aquests instruments són els habituals dels capitalistes que reclamen que ens apretem el cinturó. I son perfectament coneguts pels economistes i els polítics que defensen i apliquen les mesures d'ajust contra els treballadors que paguem l'IRPF i l'IVA.

Únicament la mobilització pot aturar una ofensiva, que tot just comença, per fer pagar als treballadors la crisi que l'especulació capitalista ha provocat.

DIJOUS, 20 DE MAIG, A LES 18h, TOTS A LA MANIFESTACIÓ

CASTELLS VOL CARREGAR LA CRISI ALS TREBALLADORS

2010-05-19T00:33:00.000-07:00

CCOO critica el posicionament adoptat pel conseller Castells i que va fer públic ahir anunciant una actitud tant dura o més que la del president del govern espanyol. CCOO considera que el conseller Castells dóna un pas més en carregar la crisi als més febles i critica que no hagi fet servir els mecanismes habituals de comunicació i negociació de les mesures amb els treballadors i treballadores i hagi anunciat aquestes mesures a través dels mitjans de comunicació. CCOO li recorda al conseller que els acords signats són per complir-los i no pot trencar les regles del joc proposant mesures injustes i regressives que no ajudaran a sortir de la crisi.

2010-05-17T12:14:00.000-07:00

CCOO de Catalunya i UGT de Catalunya convoquen aquest dijous concentracions de treballadors públics a les subdelegacions del Govern

Les direccions de l'Àrea Pública de CCOO de Catalunya i de la Federacíó de Serveis Públics i d'Ensenyament de la UGT de Catalunya han decidit aquest matí convocar les primeres mobilitzacions de treballadors i treballadores de la funció pública el proper dijous, 20 de maig.

Concretament, la UGT i CCOO de Catalunya han convocat concentracions a Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona, davant de les subdelegacions del Govern, a les 18 hores.

Sota el lema "No a la retallada de pensions i salaris, sí als serveis públics", els sindicats fem una crida a la mobilització dels treballadors i treballadores del sector públic contra les mesures anunciades pel Govern central, que suposen una injusta retallada del seu salari així com un atac als drets socials.

MESURES INJUSTES I ANTISOCIALS CONTRA LA CRISI

2010-05-14T03:07:00.000-07:00

Les mesures anunciades pel govern espanyol no són mesures de reactivació econòmica. El que fan és carregar els costos de la crisi sobre els ciutadans per reforçar les expectatives de benefici de la banca i la patronal, que han estat exercint una pressió continuada - animada des de la dreta política - a través del Banc Central Europeu (BCE), de l’FMI i del mateix govern dels EE.UU., per alimentar la fal•làcia del deute públic i exigir la reducció de la despesa social. El poder financer ha sotmès les institucions democràtiques.
Hem passat en pocs mesos de la retòrica buida sobre la refundació del capitalisme al ressorgir del radicalisme neoliberal contra l'estat del benestar.
No té res a veure el deute amb les ajudes econòmiques a la banca per “salvar el sistema” que la seva avarícia va portar a la crisi? Amb els diners provinents dels estats, el BCE dona crèdits milionaris a la banca privada a un interès de l’1% i els bancs, amb els mateixos diners, financen el deute públic dels estats assegurant-se una rendibilitat del 7% i del 10%. El cinisme regna.

No es pot sortir de la crisi sense incrementar les polítiques socials i la inversió pública en l'economia productiva i de serveis perquè el problema real és la reactivació del creixement i la demanda i la creació d'ocupació, no el dèficit pressupostari que es pot corregir progressivament amb polítiques fiscals adequades.
Per tot això i pel seu caràcter antisocial rebutgem absolutament les mesures anunciades pel govern Zapatero i promourem la més àmplia mobilització social possible en contra.

I a Catalunya què?
En els seus efectes salarials, el previsible decret del govern espanyol no és d'aplicació automàtica als treballadors de la Generalitat ni als de les empreses que en depenen. En el debat parlamentari a Madrid, ERC i ICV-EUiA, dos dels socis del govern tripartit català, han manifestat la seva oposició a les mesures. A l'ambigüitat inicial del PSC li han succeït les declaracions al Parlament del Conseller de Finances, Antoni Castells, anunciant ahir, en una de les intervencions més demagògiques que li recordem, l'aplicació de les mesures (reducció del 5% als salaris del 2010 a partir de juliol i congelació salarial pel 2011) a les empreses sota la competència autonòmica. Segur que aquesta postura no és del tot independent de l'emplaçament imperatiu del president de la CEOE, Sr. Díaz Ferran, a les administracions autonòmiques, a acceptar sense piular la decisió del govern “de la nación” (Tot un exemple a seguir el del Sr. Díaz, que empresa que toca, empresa que enfonsa, i que no paga les cotitzacions empresarials a la seguretat social). El Govern català, si finalment se sotmet a les pressions del govern estatal i de la patronal, també es trobarà amb la rotunda oposició dels sindicats, incorporats a les mobilitzacions generals.

I a TV3 què?
A TV3 i CCMA tenim un Conveni 2009-2011 acordat i que s’està aplicant, pendent només del tràmit d’Economia i Finances per a la seva signatura. El Conveni és plenament vàlid per als treballadors i per a la direcció i no permetrem cap rebaixa ni retallada. Economia i Finances ja ens ha donat problemes altres vegades, que s'han acabat superant, però en l'actual context és presumible una major dificultat. Els increments salarials de 2009 ja els hem cobrat en les nòmines de març i d'abril i a la mitja paga. El que està doncs en joc és primordialment la clàusula de revisió salarial segons l'IPC pel 2010 i el 2011. I també està en joc, tan a TVC com en l'àmbit general del conflicte, el dret fonamental dels treballadors de les empreses públiques i de l'administració a la negociació col•lectiva.
MOBILITZACIÓ GENERAL CONTRA LES POLÍTIQUES ANTISOCIALS I LA CONGELACIÓ SALARIAL

Sant Joan Despí 14 de maig 2010

Qui tem la casa reial?

2010-05-14T02:59:00.000-07:00

TVC no emetrà el documental “Monarquia o República” del programa “Sense Ficció”. Resulta difícil de creure que no sigui emitible ni la primera, ni la segona versió, d’un programa fet pels equips habituals de documentals, amb reconeguda experiència en aquest gènere. Per una banda sí que s’ha emès una pel·lícula de ficció sobre el 23F, “23 F, el dia més difícil del Rei”, en què el personatge del rei surt prou glorificat, i per l‘altra no es gosa emetre un documental amb opinions sobre la monarquia i la república, en què inevitablement es repassa el paper del rei Joan Carles I en la història recent.
Res de nou en el paper que fa la direcció de TVC. Ara, com sempre, les direccions reben pressions que no poden resistir i les traslladen més avall. Ho hem vist recentment als informatius amb “l’embargament” d’una entrevista sobre els missatges xenòfobs d’alguns partits de la dreta catalana, i segurament ho veurem amb la campanya electoral, i amb la pròxima visita del Papa a Barcelona.
El que sí representa una novetat és la resposta del Comitè Professional, reclamant a la direcció més “supervisió” en el procés de producció del “Monarquia o República” i defensant la direcció al negar que es tracti de censura la no emissió del programa. En canvi, i sorprenentment, desqualifiquen els autors valorant negativament la qualitat periodística del documental, una valoració que, des del COCO3, no compartim en absolut.
A més del perjudici professional per a l’equip del “Monarquia o República”, lamentem que també a TV3 la monarquia sigui tabú. Estem convençuts que el millor per resoldre el conflicte és l’emissió del documental.

Prejubilacions amb incògnites

2010-05-14T02:19:00.000-07:00

Fa un any, contestant una pregunta directa de CC.OO. la Direcció de la CCMA va negar que s'estigués preparant cap regulació de plantilla a la corporació. El mes de febrer d’enguany va presentar als treballadors un pla de prejubilacions voluntàries, les condicions del qual es van donar a conèixer als representants sindicals un dia abans que a la plantilla afectada. El Pla implicava l'acceptació de l'acomiadament improcedent per part dels treballadors que s'hi volguessin acollir. Molt poc temps després el govern espanyol anunciava la seva intenció d'endarrerir als 67 anys l'edat legal de la jubilació, proposta que va ser rebutjada d'immediat pels sindicats.
Després d'un parèntesi en què el pla de prejubilacions semblava encallat, la direcció ha tornat a reactivar-lo i ha demanat al Comitè d'empresa arribar un acord sobre el tema, quan sempre el va mantenir al marge. En el seu moment, el Comitè havia advertit els treballadors de la falta de garanties suficients en el disseny del pla i del tracte discriminatori en el càlcul de la base salarial, que privilegia els treballadors del núvol en relació a la resta al retallar en un 25% els ingressos de nòmina variable regulats en conveni (hores extres, festius...) en el període utilitzat pel càlcul.

Cal assegurar mecanismes que garanteixin que allò acordat ara es mantindrà demà, en un moment en què, novament, es posa en qüestió la viabilitat futura de les pensions. Es arguments utilitzats es basen en l'allargament de l'esperança de vida de la població, deixant en un segon pla el fet que l'equilibri del sistema depèn sobretot de les cotitzacions, es a dir de l’ocupació i també de les cotitzacions empresarials, que la CEOE vol reduir. Els capitalistes depredadors (“els mercats”) volen, enmig de la crisi que han provocat, maximitzar els seus beneficis retallant les condicions de vida de la població.

El pla de prejubilacions de la CCMA pretenia destruir llocs de treball que, segons ells, “sobren”. Com poden sobrar llocs de treball quan, per respondre a les necessitats dels nous canals i plataformes de difusió, caldria produir més? En el Conveni s'ha acordat cobrir les places operatives que es produeixin en el procés de prejubilacions. És molt important no perdre llocs de treball operatius i estructurals per mantenir tota la capacitat productiva.

LA CCMA TAN POLITITZADA COM SEMPRE

2010-05-14T01:05:00.000-07:00

La sobtada dimissió d'Albert Sàez de la presidència del Consell de Govern de la Corporació a pocs mesos de les eleccions autonòmiques ha provocat una batalla política per la seva substitució. CiU, que esperava mantenir un membre afí al seu partit, Roger Loppacher, al capdavant del Consell com a president en funcions, va deixar veure clarament que bloquejaria el consens necessari per escollir un nou president a través de la majoria qualificada de dos terços que exigeix la llei de la CCMA. La reacció del Govern va ser reformar per decret llei aquesta condició per imposar per majoria parlamentària simple Enric Marín, de l'òrbita política d'ERC. El Consell de Garanties Estatutàries de la Generalitat, consultat a petició de CiU i el PP, ha dictaminat unànimement que el procediment emprat vulnera l'Estatut. La resolució no és vinculant perquè no afecta drets fonamentals i Marín seguirà presidint el Consell.

La promulgació de la nova llei de la CCMA i el desplaçament cap a la Conselleria de Cultura de la gestió de l'ens va suposar la renúncia del PSC al control directe sobre la corporació des de la Conselleria de Presidència que havia estat característic de l'època de CiU. Ha estat una relativa desgovernamentalització ja que, per contra, atorgava a un partit minoritari del govern, ERC, una gran influència sobre les empreses.
Que desgovernamentalitzar no equival a despolititzar ja es va veure en el procés de constitució del Consell de Govern de la CCMA, que havia de ser garantia d'una gestió empresarial professional i es va convertir en una vergonyosa baralla entre partits per ocupar quotes de poder. Abans d'acabar l'any se n’han de renovar la meitat dels seus membres i aquests precedents auguren una nova batalla política, tan lamentable com l'anterior, que es produirà amb una composició parlamentària diferent després de les eleccions autonòmiques.

COCO3 núm. 52

2010-05-13T03:10:00.000-07:00

Els treballadors del diari 'Avui' faran vaga els dies 22 i 23 d'abril contra la intenció de l'empresa d'acomiadar la meitat de la plantilla

2010-04-16T05:44:00.000-07:00

L'assemblea de treballadors del diari 'Avui' ha decidit per unanimitat convocar vaga els dies 22 i 23 d'abril com a mostra de rebuig al pla de viabilitat presentat ahir a la tarda per l'empresa, que inclou com a principals mesures 65 acomiadaments i una rebaixa salarial de com a mínim el 6%, entre altres retallades de sou. Els acomiadaments afecten gairebé la meitat de la plantilla, tant de redacció com d'administració.

CCOO alerta que aquestes mesures afectaran greument la qualitat de la informació que aquest important mitjà de comunicació ofereix a la ciutadania de Catalunya.

15/04/2010

NOVA BATALLA POLÍTICA PEL CONTROL DEL CONSELL DE GOVERN

2010-03-31T06:16:00.000-07:00

Després de l’espantada del president del Consell de Govern de la CCMA, Albert Sáez, que d’un dia per l’altre va renunciar i va deixar la Corporació per anar-se’n al Periódico, el Consell ha passat de 12 a 11 membres i el president en funcions és provisionalment l’antic responsable de Mitjans Audiovisuals en els governs de CIU, Roger Loppacher. Els partits del govern han proposat Enric Marín per presidir el Consell de Govern. Marín va ser secretari general de Comunicació en el primer govern tripartit i no compta amb el suport de CiU, que pot bloquejar un altre cop el nomenament del president del Consell que ha de ser designat pel Parlament de Catalunya. Davant d’aquesta perspectiva de bloqueig, el Govern de la Generalitat ha decidit modificar la Llei de la CCMA per canviar el sistema de votació i passar dels dos terços necessaris actualment a la majoria simple. Això permetrà als grups del govern nomenar un president del seu gust, però trencarà l’esperit de la llei que va ser reformada, precisament per desgovernamentalitzar els mitjans de comunicació públics.
La lluita política pel control de la CCMA que es va viure fa dos anys ha revifat amb l’abandonament d’Albert Sáez que ha deixat la Corporació sobtadament provocant una nova batalla a pocs mesos de les eleccions autonòmiques. Tot plegat pronostica que continuarem sense projecte de futur per a la CCMA i sense el marc d’estabilitat que hauria de garantir un bon contracte programa plurianual que, pel que es veu, s’haurà de negociar amb el govern que surti de les pròximes eleccions.

Amb aquest panorama pel que fa al principal òrgan de govern de la CCMA, el millor que es pot dir és que, malgrat tot, a TVC-CCMA, els treballadors tenim un preacord de Conveni col•lectiu a l’espera del vistiplau definitiu de la Conselleria d’Economia i Finances. Ara, cal posar fil a l’agulla i fer complir el que s’ha pactat: la Comissió Paritària per a la Producció s’ha de posar a la feina, aconseguir per la plena ocupació dels recursos propis i frenar les temptacions d’externalització de producció i serveis. Cal veure què pensa fer la Direcció General amb el seu pla de prejubilacions i vetllar perquè no es perdi cap lloc de treball operatiu.

Sant Joan Despí, 30 de març de 2010

8 de març, dia de la dona treballadora

2010-03-08T02:13:00.001-08:00

Estan en perill les pensions públiques ?

2010-03-05T03:26:00.000-08:00

Les preguntes que sempre ens fem i les respostes que sempre ens amaguen sobre el sistema de pensions públiques
A qui interessa que les pensions siguin privades ?

Llibre electrònic de Vicenç Navarro, Juan Torres i Alberto Garzón

(clica al títol de l'entrada per accedir-hi)

LLUITA OBRERA núm. 77, en defensa de les pensions públiques

2010-03-01T02:23:00.000-08:00

UN PACTE PER LA PRODUCCIÓ INTERNA, MÉS NECESSARI QUE MAI

2010-02-18T23:29:00.000-08:00

El Govern tripartit ha presentat a la mesa del Parlament una proposta de resolució sobre el Mandat Marc del servei públic audiovisual a Catalunya. En el text s’insisteix reiteradament que els operadors públics (la CCMA, principalment) han de ser “el motor de la indústria audiovisual privada” i que han d’evitar la “competència deslleial”(sic) amb la indústria privada”. No diu ni una paraula sobre la producció interna.
El Govern espanyol ha fet aprovar al Congrés dels Diputats la nova Llei General de l’Audiovisual. Aquesta nova llei elimina la definició, vigent fins ara, de les empreses públiques de televisió com a centres de producció i edició de continguts i la substitueix per la de centres de difusió.

En la compareixença a la Comissió de control del Parlament de la CCMA, al ser interpelada Mònica Terribas sobre els motius que havien dut els treballadors de TVC a anar a la vaga i particularment sobre la producció interna, la Directora va fer referència al Mandat Marc i “al nostre paper motor de la indústria audiovisual” i “al talent que hi ha a fora”. També va dir, però, que “compartim (amb els treballadors) un objectiu comú que és que els recursos propis siguin empleats al màxim, tinguin el màxim rendiment i formin part del cor i de la producció dels nostres canals”. Per la seva banda, Rosa Cullell, al ser preguntada per diferents portaveus parlamentaris sobre l’estat de les negociacions de conveni i els motius de la vaga, va afirmar: “en aquests moments, amb una mica de bona voluntat per totes bandes, arribarem a un acord en un futur proper”, al temps que afegia: “Tenim una dissensió en el que respecte al pacte de producció interna i aquí estem una mica allunyats”
Probablement l’allunyament és degut a que és més més fàcil fer declaracions genèriques que signar un text de compromisos incorporat al Conveni, que és el que el Comitè d’Empresa reclama des de l’inici de les negociacions.

Vagues a TVE
Garantir La Producció pròpia és actualment el punt de reivindicació comú en les empreses del nostre sector, els treballadors de Televisión Española a Sant Cugat i a Madrid han fet aquesta setmana quatre hores d’aturades i el Comitè General Intercentres de RTVE ha convocat una vaga de 24 hores a tots els centres territorials de TVE pel proper 3 de març per reivindicar un Pacte de producció interna.

Jubilació als 67? Ni de conya!: Cartell de la manifestació

2010-02-18T08:35:00.000-08:00

Lluita Obrera Digital: Especial pensions

2010-02-17T11:46:00.000-08:00

Jubilació als 67? Ni de conya!

2010-02-17T11:35:00.000-08:00

CCOO, contra la proposta d'endarrerir l'edat de jubilació

CCOO de Catalunya convoca amb UGT manifestacions (a Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Tortosa) el dimarts 23 de febrer, per protestar per una de les mesures aprovades pel Consell de Ministres del Govern espanyol el divendres 29 de gener: la d'endarrerir l'edat legal de jubilació als 67 anys.

Les manifestacions tindran lloc el dia 23 de febrer a les següents poblacions:

Barcelona (18'00h a la Plaça Urquinaona)
Lleida (18'30h a l'Avinguda Catalunya, 2 -seu de CCOO-)
Girona (18'00h, Plaça de la Independència)
Tarragona (19'00h a la Rambla Nova -estàtua dels Despullats-)
Tortosa (19'30h, CAP del Temple)

Aturades parcials de dues hores al centre de producció de RTVE a Sant Cugat

2010-02-16T05:36:00.000-08:00

Demà dimecres, 17 de febrer, de 13 a 15 h i de 19 a 21 h

Les treballadores i els treballadors del Centre de Producció de RTVE a Sant Cugat estan convocats demà dimecres 17 de febrer a una jornada d'aturades parcials, que tindran lloc de les 13.00 a les 15.00 hores i de les 19.00 a les 21.00 hores. La setmana passada ja es va portar a terme una concentració sonora al vestíbul principal del centre. La plantilla vol expressar així el seu rebuig davant la política d'externalització portada a terme pels directius de la Corporació RTVE i a favor de la plena ocupació del personal propi de l'empresa.

A més, les treballadores i els treballadors de Sant Cugat demanen la dimissió de l'equip directiu del centre de producció de Sant Cugat, encapçalat per la seva directora, Montserrat Abbad. També reclamen la recuperació dels continguts de servei públic i la producció en els horaris de major audiència, un pla de producció pròpia interna específic per al centre de Sant Cugat, l'augment de programes a la franja de desconnexió per a Catalunya i arribar a tenir unes plantilles d'acord amb les necessitats reals de producció.

El Sector de Mitjans de Comunicació de la Federació de Serveis a la Ciutadania (FSC) de CCOO a Catalunya dóna el seu total suport als companys i companyes de RTVE en aquestes accions per aconseguir frenar la política d'externalitzacions de continguts i augmentar la producció pròpia, garantint així l'estabilitat de la plantilla del Centre de Producció de Sant Cugat.

Els treballadors i treballadores del Centre de Producció de RTVE a Sant Cugat ja han anunciat la seva intenció de secundar el calendari de mobilitzacions estatals previst pel Comitè General Intercentres, que preveu una manifestació dissabte 27 de febrer a Madrid i una jornada de vaga de 24 hores el proper dimecres dia 3 de març.

GACETA SINDICAL Edición especial sobre la reforma del mercado de trabajo

2010-02-10T10:49:00.000-08:00

DESPRÉS DE LA VAGA

2010-02-09T09:41:00.000-08:00

Dijous passat, els treballadors de TVC van seguir majoritàriament la convocatòria de vaga feta pel Comitè d’Empresa. No entrarem en guerres de xifres, tothom que era a les instal•lacions de Sant Joan Despí les hores de l’aturada ho va poder veure per ell mateix. Les dades de participació donades als mitjans de comunicació per part de la direcció el dia següent confirmen els intents de desinformació que ja va practicar en els comunicats (sis) que va emetre abans de la vaga, en què intentava introduir confusió i manipular les posicions que ha mantingut en les negociacions.
Passades les dues del migdia, que és el moment que hi ha més treballadors en un dia normal, el recompte fet pel Comitè de vaga pels departaments, va donar el resultat de 123 empleats que no van fer la vaga.

Feia més de 10 anys que no es feia una vaga pel conveni a TVC. Atès el creixement de la plantilla durant aquests anys, ben bé la meitat dels treballadors no havien participat mai anteriorment en una Vaga pel conveni. És una dada rellevant. La Vaga és un Dret dels treballadors, probablement l’instrument més important per la defensa dels seus interessos i s’ha d’exercir amb naturalitat.

ARA HEM DE DONAR UNA OPORTUNITAT A LA NEGOCIACIÓ

Esperem que la direcció corporativa interpreti correctament la situació i deixi de banda actituds menyspreadores cap als treballadors que, per exemple, la van dur a anunciar pels diaris la congelació salarial al 2009 quan tot just s’havia iniciat la negociació del conveni.

El Comitè de Vaga va fer una oferta el dia abans de la vaga que hauria permès desconvocar-la. Va ser rebutjada. Un dels punts presentats situava el 15 de març com a data límit per arribar a un acord satisfactori per totes les parts. Són cinc setmanes, temps suficient per poder arribar a un acord.

Sant Joan Despí, 8 de febrer de 2010

El Comitè d’empresa i el Comitè de vaga valoren positivament el seguiment de la convocatòria i agraeixen als treballadors l’ampli suport a la vaga

2010-02-04T09:12:00.000-08:00

LA VAGA DE 4 HORES A TV3

A les 12h en punt d’avui dijous 4 de febrer el comitè de vaga de TV3 ha fet sonar les sirenes que han estat la senyal d’inici de les 4 hores de vaga. Els treballadors han deixat els seus llocs de treball i s’han reunit a l’interior de les instal•lacions on s’ha celebrat una Assemblea. Quan ha començat a ploure l’assemblea ha desfilat fins al menjador interior de TV3 portant simbòlicament els ninots de la Directora General i del President del Consell de Govern de la CCMA, com a mostra de protesta per l’estancament en la negociació de conveni.
El seguiment de la vaga ha estat del 80% de la plantilla. Als locals d’Imagina s’han buidat els platós i les oficines i només unes 10 persones, majoritàriament càrrecs de direcció, no han seguit la vaga. A les delegacions de Madrid i Tarragona el seguiment ha estat total.
Els serveis mínims pactats per la programació s’han desenvolupat sense incidències: a les 12 en punt ha acabat el programa Els Matins de Josep Cuní i ha continuat amb la emissió d’uns documentals per TV3 i el 3/24 i la programació habitual pel Canal Super3. A les 14:30 s’ha emès un informatiu de 18’ per TV3 i el Canal 3/24.

Sant Joan Despí, 4 de febrer de 2010.

SIGNAT EL PRIMER CONVENI COL·LECTIU DE L'AGÈNCIA CATALANA DE NOTÍCIES (ACN)

2010-02-02T08:54:00.000-08:00

Els representants dels treballadors i de l'empresa van signar divendres passat el primer conveni col•lectiu de l'Agència Catalana de Notícies- ACN (Intracatalònia, SA). Comença així una nova etapa, fruit de la voluntat d'acord entre totes dues parts, després de més de tres anys de treball en aquest text. La Federació de Serveis a la Ciutadania de Comissions Obreres (FSC-CCOO) ha acompanyat i assessorat es delegades de personal de l'empresa durant tot el procés.

El sector de mitjans de comunicació de la Federació de Serveis a la Ciutadania de CCOO valora molt positivament la signatura d'aquest document, que s'ajusta millor a les especificitats de l'empresa i a la feina dels treballadors i les treballadores de l'agència. El més important d'aquest conveni, però, serà la seva aplicació a partir d'ara.

El principal objectiu d'aquest primer conveni d'Intracatalònia, SA, que té una durada de quatre anys, era, sobretot, regularitzar alguns aspectes que no estaven previstos en el Conveni d'oficines i despatxos de Catalunya, el qual s'havia aplicat fins ara als treballadors de l'ACN. Considerem que és un començament i un bon punt de partida, però encara queden aspectes pendents per resoldre i que caldran tractar-se en un futur.

26/01/2010

El comitè d'empresa de TV3 convoca vaga per la negociació del seu conveni. Suport de CCOO de Catalunya

2010-02-01T05:47:00.000-08:00

Dijous, 4 de febrer, de 12 a 16 h

El comitè d'empresa de TV3 ha convocat 4 hores de vaga dijous 4 de febrer, de 12 a 16h. La convocatòria de la vaga és la culminació d'una negociació de conveni interminable que ha acabat amb la paciència dels treballadors que en les assemblees parcials han donat un contundent suport a la convocatòria de vaga del comitè. El pròxim dimarts, 3 de febrer, està convocada l'assemblea general de treballadors per valorar l'estat de les últimes negociacions.

La proposta de preacord presentada pel comitè d'empresa inclou, entre altres punts, el pacte per al manteniment de la producció interna, l'aplicació de la Llei de conciliació de la vida laboral i la familiar, la cobertura de les vacants de les prejubilacions voluntàries, i la recuperació salarial durant els anys de vigència del conveni; recuperar el que disposava la Llei de pressupostos per al 2009, any en què els salaris han estat congelats; garantia d'IPC i increment d'1,2 durant la vigència del conveni.

Suport de CCOO de Catalunya

El Sector de Mitjans de Comunicació de CCOO de Catalunya dóna tot el seu suport als companys de TV3 en aquesta acció per aconseguir una bona i acceptable negociació del conveni col•lectiu. Creiem que en temps de seriosa crisi dels mitjans de comunicació és més necessari que mai que els treballadors puguin exercir la seva tasca informativa en unes excel•lents condicions de treball i qualsevol destorb en la via del diàleg redueix l'eficàcia i la dimensió social del mitjà. La CCRTV, pel fet ser una entitat pública, ha de considerar molt curosa d'aquesta dimensió i no malmetre la concertació laboral que ara mateix s'expressa en la negociació del conveni col•lectiu.

CCOO rechaza la ampliación de la edad de jubilación

2010-01-29T05:52:00.000-08:00

29-01-2010.

CCOO ha hecho público un comunicado en el que afirma, tras conocer las medidas que hoy tiene previsto aprobar el Consejo de Ministros para la revisión del Pacto de Toledo, "que el Gobierno se precipita al concentrar su intervención política en el recorte del gasto en pensiones y renunciar a políticas que posibiliten el aumento de los ingresos; el Gobierno, en lugar de precipitar el debate en materia de pensiones que debe abordarse en los próximos meses, debería dedicar sus esfuerzos a culminar la aplicación del Acuerdo de Pensiones alcanzado en 2006: integrar los regímenes especiales en el Régimen General de la Seguridad Social, acordar el procedimiento de acceso a coeficientes de reducción de edad de jubilación para trabajos de especial penosidad y concluir definitivamente la separación de fuentes de financiación".

Al mismo tiempo, precisa CCOO, la propuesta del Gobierno de retrasar la edad legal de jubilación, favorece de manera injustificada la incertidumbre generada por las informaciones y opiniones que recientemente se han difundido en los medios de comunicación, en buena parte incentivadas por la actuación del Ejecutivo, y que arrojan sombras de duda sobre la salud del sistema público de pensiones. Estas valoraciones, no se corresponden con la realidad. "El sistema está sano, funciona y deben evitarse discursos catastrofistas tendentes a justificar planes y reformas que encajan mal en el modelo público de protección social hasta ahora defendido por el Gobierno", señala el sindicato.

En opinión de CCOO, las declaraciones estos últimos días de algunos ministros vinculando las medidas que hoy ha aprobado el Ejecutivo al imprescindible "Plan de Austeridad" para recortar 50.000 millones de euros, se podrían entender en el marco de las recurrentes campañas de imagen que ocasionalmente ponen en marcha los poderes públicos, "pero ni las compartimos ni responden a demandas reales del sistema público", apunta CCOO.

No hace falta reiterar que CCOO se preocupa como la que más por la viabilidad futura del sistema público de pensiones -nadie como los trabajadores necesitan estos sistemas- y recuerda que es la única organización que ha suscrito todos los acuerdos en materia de pensiones de los últimos años, acuerdos con los que se ha comprometido explícita y activamente. "Sin embargo, advierte CCOO proponer medidas tendentes a ampliar la vida laboral (hasta los 67 años) responden a un criterio de reducción del gasto, innecesario y desproporcionado, que tendrá asegurado el rechazo sindical porque, a nuestro juicio, se deben y es perfectamente posible, en primer lugar, activar fórmulas para incrementar los ingresos y, en segundo lugar, se puede seguir aproximando la edad media real de jubilación a los 65 años, profundizando en las medidas de incentivo y promoción existentes".

Por último, CCOO destaca la contradicción de un discurso como el que difunde el Gobierno, aparentemente centrado en la reducción del gasto, mientras no hace mucho tiempo mostraba su disposición a reducir las cotizaciones y asestar un duro golpe al equilibrio financiero del sistema público de Seguridad Social.

CCOO REVALIDA LA SEVA MAJORIA AL COMITÈ D'EMPRESA DE BARCELONA TELEVISIÓ

2010-01-28T07:26:00.000-08:00

CCOO ha revalidat la majoria que ja tenia a les eleccions anteriors, celebrades ara fa quatre anys, al comitè d'empresa de la productora Lavinia BCN Audiovisual S.L., responsable de l'explotació de BARCELONA TELEVISIÓ (BTV). Dels 9 representants que composen el comitè d'empresa de Lavinia, Comissions Obreres n'ha obtingut cinc i el Sindicat de Periodistes de Catalunya els quatre restants.

La participació dels treballadors en aquestes eleccions ha estat majoritària, en un moment crucial per al futur de la plantilla.

Carta al Consell de Govern de la CCMA sobre les prejubilacions

2010-01-25T01:42:00.000-08:00

De: Secció Sindical de CC.OO. a la CCMA

A: Consell de Govern de la CCMA

Senyores i Senyors,

Ens adrecem a vostès per reclamar la seva atenció sobre el pla de prejubilacions de treballadors de la CCMA condicionat a la destrucció de 140 llocs de treball a les empreses de la Corporació.

Res tenim contra la prejubilació dels treballadors d’edat més avançada, ni contra la reducció d’una estructura de comandament sobrecarregada i, en alguns casos, redundant, conseqüència de la gestió dels consecutius equips de direcció. Tampoc de rejovenir la plantilla propiciant el recanvi entre treballadors. Però creiem fermament que les polítiques i el finançament públics han d’anar orientats a l' estímul de la producció i a la creació d’ocupació, no a la seva disminució, més encara en un moment en què l’atur és el principal problema en la societat.
No voldríem que els representants de la voluntat popular oblidin, ni que sigui per un moment, aquest fet , i avalin la destinació de fons públics a la destrucció de llocs de treball a les empreses públiques de comunicació de Catalunya –com en qualsevol altre sector econòmic, públic o privat - .

El nostre sindicat denunciarà aquest fet en tots els àmbits de la societat catalana i defensarà, des d’ara, la recuperació dels llocs de treball que es pretenen eliminar a les nostres empreses.

Respectuosament,

Secció sindical de Comissions Obreres de la CCMA

22 de Gener de 2010

Pla de prejubilacions: anem amb compte

2010-01-21T05:59:00.000-08:00

El Pla de prejubilacions que acaba de presentar la direcció planteja als interessats un seguit de dubtes davant d'una decisió que, no cal dir-ho, és transcendental i particular per a cada persona:

• Quina seguretat jurídica tenim davant els acomiadaments improcedents pactats per accedir al pla?

• Com afectarà econòmicament la jubilació als 64 ?

• Com ens afectaria un possible canvi de l’edat legal de jubilació?

Aquestes i moltes altres preguntes estan en l’aire. Per això hem començat les consultes amb els nostres serveis jurídics i, a partir de la setmana que ve, estarem disponibles per atendre totes les consultes que ens feu arribar a ccoo@tv3.cat

La setmana vinent hi ha una primera reunió del Comitè amb RRHH per iniciar la negociació. El nostre objectiu és la no destrucció de llocs de treball i obtenir totes les garanties legals per a les persones que es vulguin acollir al pla.

Sant Joan Despí 22 de Gener de 2010

EL 4 DE FEBRER TOTHOM A LA VAGA PEL CONVENI

2010-01-21T05:38:00.001-08:00

Perquè ens han congelat arbitràriament els salaris el 2009, quan hi havia pressupostada una previsió d’increments de sous del 2%.

Perquè tots els altres treballadors de les empreses de la CCMA, excepte els de TV3, han cobrat el 2009 l’increment del 2%.

Perquè la mitjana d’increments aplicats en els convenis del 2009 a Espanya ha estat del 2,6% i a TV3 del 0%.

Perquè ens demanen austeritat i sacrifici però:

• “Patrocinem” el Barça amb 15 milions d’euros per fer-nos perdonar els continuats errors comesos al llarg de la guerra del futbol entre Mediapro i Sogecable.

• Destinen 4,4 milions d’euros a un pla de prejubilacions que no volen negociar (sense garanties suficients i discriminatori cap a els treballadors de les categories mitges i baixes de conveni) entestats a destruir 100 llocs de treball a TV3 amb l’impacte corresponent en la producció interna.

• No sabem el que cobren ni el Consell de govern ni el Consell de Direcció

Perquè no hi ha un pla de futur per a l’empresa ni finançament garantit per als propers anys (el 2010 estem funcionant amb un pressupost especial) i només els preocupa reduir plantilla i producció.

Perquè el menyspreu constant pel principal actiu de l’empresa, els seus treballadors, mereix una resposta clara. La plantilla ha d’agafar el protagonisme que li correspon.

PEL CONVENI I PEL FUTUR DE L’EMPRESA I ELS LLOCS DE TREBALL

Per tot això el dia 4 anirem a la vaga

Tots i totes a les Assemblees convocades pel Comitè d’Empresa

Sant Joan Despí, 21 de Gener de 2010

LA DEROGACIÓ DE LA LLEI DEL TERCER CANAL DEIXA SENSE GARANTIES LA TITULARITAT I LA GESTIÓ PÚBLICA DE LES TELEVISIONS AUTONÒMIQUES

2009-12-16T03:35:00.001-08:00

CCOO considera que l’Executiu ha “trossejat” el projecte, desvirtuant la proposta inicial i deixant-lo en un “projecte de mínims”, i que no ha tingut en compte els agents socials. També afirmen que el text suposa una completa desregulació del sector, que no garanteix l’ocupació ni el desenvolupament del sector en un model d’economia sostenible.
El projecte de Llei deroga tota la legislació vigent del sector audiovisual i, encara que CCOO considera que totes aquestes normatives requerien una ordenació, el text aprovat suposa una desregulació i no una ordenació del sector.

Per al Sector de Mitjans de Comunicació de CCOO, el projecte no defineix el model de producció audiovisual a l’Espanya del segle XXI, “no és res més que una concessió perquè els operadors forts facin el que vulguin sense cap control. Amb aquest text s’obre la possibilitat que proliferin companyies que es dediquin a emetre el que contracten a petites productores. Una legislació d’aquesta magnitud hauria de potenciar la producció pròpia interna, per evitar la precarització del treball a totes les empreses audiovisuals. La destrucció del sector suposa la pèrdua de les conquestes de la negociació col·lectiva, que molts treballadors dels mitjans estan patint, per la falta de regulació i de control.”

El projecte, en cas d’arribar a ser Llei, derogarà l’Estatut de la Ràdio i la Televisió i la Llei del tercer Canal, que fins ara han garantit la titularitat i la gestió pública dels ens de ràdio i televisió propietat de les comunitats autònomes.
La raó de ser és la prestació d’un servei públic i la garantia de la pluralitat informativa, valor protegit per la Constitució. Això podria ser un frau polític, destinar un important esforç econòmic, tecnològic i de formació de professionals per finalment posar a disposició d’interessos privats els ens constituïts amb aquest esforç públic.

CCOO continua apostant per un model que informi, entretingui, eduqui i construeixi identitat democràtica, tant en les radiotelevisions de titularitat estatal com en els operadors privats, des del respecte i el compliment del marc normatiu sectorial, laboral i social.

Finalment el sindicat afirma que espera que el Parlament sigui permeable a les modificacions proposades pels agents socials i que es pugui modificar substancialment el projecte.

DESMENTIT A L'ERO

2009-12-03T05:13:00.000-08:00

Aquesta setmana la secció de CCOO de la CCMA ha tingut una trobada amb la direcció general per aclarir què hi ha de cert en els rumors sobre una regulació de plantilla i en què consisteix el Pla de Viabilitat que en el projecte de pressupostos de la Generalitat, concretament en la disposició quinzena, condiciona una subvenció complementària de 20 milions d'euros a l’elaboració per part de la Direcció de l'esmentat Pla.

Pel que fa al rumor d’ ERO, la Direcció General va desmentir de nou que existís cap intenció de fer una regulació de plantilla a les empreses de la corporació i que, en cap moment, en cap instància oficial, s'havia parlat mai d'aquest tema.

Sobre el Pla de Viabilitat, la Directora General ha afirmat que no existeix aquest pla, i que els 20 milions ja estan incorporats als pressupostos del 2010. (Efectivament la subvenció pel 2010 és superior en 20 milions a la de l'any 2009 tot i que el pressupost global i la partida salarial disminueixen.) Es poden consultar les dades al nostre bloc: http://ccoo-tvc.blogspot.com).

Sobre les prejubilacions, es va informar que aviat es faran públiques les condicions, avançant-nos que, per les franges d'edat afecta unes 180 persones de tota la CCMA però que estimen que l'adscripció voluntària no excedirà les 120. També ens han dit que només volen cobrir 1 de cada cinc vacants que es generin per les jubilacions.CCOO no estem d’acord en què les vacants s’amortitzin, reduint així la plantilla i la capacitat de producció de l'empresa.

Altres temes sobre els que s’han demanat explicacions són la contractació externa de recursos pels informatius de les demarcacions territorials de Lleida, Tarragona i Girona, i per les corresponsalies de Brussel•les, Washington i París (a Washington per un servei d'ENG es paguen 120.000 dòlars anuals segons la informació publicada a la web de la CCMA). Se'ns ha respost que és el que s’ha fet sempre, només que ara es fa amb transparència. Efectivament, fa anys que tan a les delegacions i corresponsalies com per altres cobertures informatives, es donen a productores externes, i és veritat que els processos d’adjudicació dels serveis ara són més transparents, però opinem que fer-ho amb recursos externs provoca un sobrecost als serveis informatius.

No hem obtingut resposta sobre l’abús de la contractació mercantil de treballadors que haurien de tenir contractes laborals, (segons les nostres dades, només a Catalunya Ràdio hi ha 80 persones en aquesta situació).

També hem tractat del Portal de notícies i les diferències salarials entre els treballadors, provinents en la seva major part d'altres empreses de la CCMA, per les mateixes feines. La Direcció ha acceptat obrir negociacions per trobar una solució al problema. Hem insistit també a trobar una solució i recol•locació en el Portal de notícies pels treballadors que fins ara treballaven a Activa Multimèdia Digital fent el Canal Meteo.

ANÀLISI PRESSUPOSTOS 2010 DE TVC

2009-12-03T04:47:00.000-08:00

LLUITA OBRERA núm. 71 Plantem cara a la crisi !: el 12 tots i totes a Madrid

2009-12-03T02:28:00.000-08:00

CONSIDERACIONS I APORTACIONS DE CCOO AL "PROYECTO DE LEY GENERAL DE LA COMUNICACIÓN AUDIOVISUAL"

2009-12-01T03:03:00.000-08:00

El projecte de “Ley General de la Comunicación Audiovisual” és la resposta del govern espanyol a l’obligada transposició de la “Directiva 2007/65/CE de Servicios de Comunicación Audiovisual”, que a més intenta utilitzar per posar ordre en la dispersa legislació especial existent actualment a l’Estat espanyol.
1.- La normativa europea y la ordenación del sector audiovisual español

   En cuanto a la Directiva 2007/65/CE, viene motivada, según se manifiesta en su considerando primero, por la incorporación de las nuevas tecnologías a la transmisión de servicios de comunicación audiovisual, lo que hace necesaria una adaptación del marco regulador que refleje los cambios estructurales, la difusión de las tecnologías de la información y de las comunicaciones (TIC) y la evolución tecnológica en los modelos de negocio.

   Al margen del declarado objetivo de la directiva, tanto su exposición de motivos, técnicamente expuesta en forma de “considerandos”, como su articulado, delimitan determinadas preocupaciones fundamentales del legislador europeo, centradas en la organización del tráfico comercial y publicitario y en la libre competencia como pilares de valores tales como la pluralidad, la libre circulación de información o la protección de sectores tales como los menores y los discapacitados o la promoción de la cultura y las lenguas comunitarias. Los autores del presente informe consideramos que han pesado en exceso los criterios mercantilistas, lo que ha provocado un déficit de protección y aseguramiento de derechos fundamentales vinculados a la libertad de expresión y de información. En definitiva, han primado los intereses liberalizadores, en detrimento de la protección de los derechos sociales.

   Este liberalismo tendencial de la directiva comunitaria ha contaminado, a nuestro juicio, el proyecto de ley tramitado por el Gobierno del Estado español.

El proyecto de Ley, en su Título I, artículo 1, dispone: “Esta ley establece la normativa básica para la comunicación audiovisual, las bases para la coordinación y ordenación del mercado audiovisual y regula la comunicación audiovisual de cobertura estatal”.

Además, la futura ley derogará, de manera expresa, doce leyes totalmente, y otras cinco parcialmente.

1. La Ley 4/1980, de 10 de enero, del Estatuto de la Radio y la Televisión.
2. La Ley 46/1983, de 26 de diciembre, del Tercer Canal de Televisión.
3. La Ley 31/1987, de 18 de diciembre, de Ordenación de las Telecomunicaciones.
4. La Ley 10/1988, de 3 de mayo, de Televisión Privada.
5. La Ley 11/1991, de 8 de abril, de Organización y control de las emisoras municipales
de radio.
6. La Ley 25/1994, de 12 de julio, por la que se incorpora al ordenamiento jurídico español la Directiva 89/552/CEE, sobre la coordinación de disposiciones legales, reglamentarias y administrativas de los estados miembros, relativas al ejercicio de actividades de radiodifusión televisiva. 7. La Ley 37/1995, de 12 de diciembre, de Telecomunicaciones por Satélite, en lo referido a los servicios de comunicación audiovisual por satélite.
8. La Ley 41/1995, de 22 de diciembre, de Televisión Local por Ondas Terrestres.
9. La Ley 21/1997, de 3 de julio, reguladora de las Emisiones y Retransmisiones de Competiciones y Acontecimientos Deportivos.
10. La disposición adicional cuadragésimo cuarta de la Ley 66/1997, de 30 de diciembre, de Medidas Fiscales, Administrativas y del Orden Social.
11. La disposición adicional cuadragésimo cuarta de la Ley 50/1998, de 30 de 1 diciembre, de Medidas Fiscales, Administrativas y del Orden Social.
12. Las disposiciones adicionales décima y transitorias sexta y décima de la Ley 32/2003, de 3 de noviembre, General de Telecomunicaciones.
12. Las disposiciones adicionales décima y transitorias sexta y décima de la Ley 32/2003, de 3 de noviembre, General de Telecomunicaciones.
13. La disposición adicional trigésima de la Ley 62/2003, de 30 de diciembre, de Medidas Fiscales, Administrativas y de Orden Social.
14. La Ley 10/2005, de 14 de junio, de Medidas Urgentes para el Impulso de la Televisión Digital Terrestre, de Liberalización de la Televisión por Cable y de Fomento del Pluralismo, salvo el artículo 5 que modifica el Real Decreto-ley 1/1998, de 27 de febrero, sobre infraestructuras comunes en los edificios para el acceso a los servicios de telecomunicación, y salvo la disposición adicional séptima, relativa a la cobertura por satélite del servicio de televisión digital terrestre de ámbito estatal. No obstante, la derogación de la Ley 10/2005, de 14 de junio, de Medidas Urgentes para el Impulso de la Televisión Digital Terrestre, de Liberalización de la Televisión por Cable y de Fomento del Pluralismo no afectará a la plena vigencia del Real Decreto 944/2005, de 29 de julio, que aprueba el Plan técnico nacional de la televisión digital terrestre.

La Disposición Final Primera, posibilita el desarrollo de la Ley mediante reglamentos gubernamentales y circulares del Consejo Estatal de Medios de Comunicación.

El proyecto se limita a una regulación de mínimos del sector, trasladando a la normativa española los conceptos básicos que la citada directiva establece sobre el derecho a recibir una comunicación audiovisual plural, a la diversidad cultural y lingüística, a una comunicación audiovisual transparente, los derechos del menor y de las personas con discapacidad, así como el derecho a la participación en el control de los contenidos audiovisuales a través de la autoridad audiovisual competente en cuanto a los derechos del público.

Sobre los derechos de los prestadores del servicio de comunicación audiovisual, el proyecto establece el derecho a libertad en la dirección editorial, el derecho de acceso de los operadores a los servicios de comunicación electrónica (que no hay que confundir con el derecho de acceso de los grupos representativos consagrado por la Constitución española), el derecho a la autorregulación y el derecho a realizar comunicaciones comerciales.

La Directiva 2007/65/CE de Servicios de Comunicación Audiovisual, modifica la directiva 89/552 CE de 3 de octubre de 1989, sobre la coordinación de determinadas disposiciones legales, reglamentarias y administrativas de los Estados miembros relativas al ejercicio de actividades de radiodifusión televisiva, pero no anula todo su contenido que puede seguir vigente en lo no modificado por la nueva disposición normativa europea. En concreto, esta directiva reconoce que la difusión y la distribución de servicios de televisión es una manifestación específica, en derecho comunitario, de un principio más general, a saber la libertad de expresión tal y como se encuentra consagrada por la normativa europea para la protección de los derechos humanos y de las libertades fundamentales.

La directiva viene a regular, fundamentalmente, el tráfico comercial-publicitario, aunque, eso sí, velando por los intereses de los menores en particular y de la ciudadanía en general, ante el impacto de la actividad publicitaria. También establece medidas de protección de la producción europea, como sistema de protección general de la cultural y las lenguas europeas. Y aún conviene poner de relieve la excesiva visión estatalista de la directiva, concepción que se manifiesta, por ejemplo, en el olvido absoluto de la protección de las lenguas minoritarias y en la abolición de fronteras interestatales en la difusión, mientras se mantienen, al menos de manera implícita, las fronteras intraestatales. Una incongruencia en el marco de la pretendida creación de un espacio audiovisual europeo.

La realidad que acabamos que criticar, como otras que analizamos a lo largo del informe, podría haberse matizado en el proyecto de ley, cosa que no se ha hecho.

En términos generales, el proyecto incorpora la directiva europea e incluye la normativa sobre radiodifusión –qu. e la directiva excluye- y desregulando sectores como el de la radiotelevisión pública. Más que sistematizar y ordenar, el proyecto de ley sustituye un marco normativo por otro.

La Directiva 89/556 ya consideraba entonces que la coordinación y armonización legislativa es necesaria para facilitar a las personas e industrias productoras de programas televisivos con objetivos culturales un mejor acceso a la profesión y a su ejercicio, considerando que unos requisitos mínimos aplicables a todos los programas públicos o privados de televisión para las producciones audiovisuales europeas son un ejercicio, considerando que unos requisitos mínimos aplicables a todos los programas públicos o privados de televisión para las producciones audiovisuales europeas son un medio eficaz de promover la producción, la producción independiente y la distribución en las industrias antes mencionadas y son complementarios de otros instrumentos que han sido o serán propuestos en el mismo sentido; considerando que es importante, por lo tanto, promover la formación de mercados de una dimensión suficiente para que las producciones de televisión en los Estados miembros puedan amortizar las inversiones necesarias, no sólo estableciendo normas comunes que abran los mercados nacionales los unos a los otros sino también, cada vez que ello fuese posible y con los medios adecuados, para que las producciones europeas sean mayoritarias en los programas de televisión de todos los Estados miembros.

Según la Directiva 07/65/CE los servicios de comunicación audiovisual son tanto servicios culturales como servicios económicos. Su importancia cada vez mayor para las sociedades y la democracia —sobre todo por garantizar la libertad de la información, la diversidad de opinión y el pluralismo de los medios de comunicación—,
así como para la educación y la cultura, justifica que se les apliquen normas específicas. Además de esta importancia se le reconoce otra no menor: los servicios de comunicación audiovisual tradicionales —como la televisión— y los servicios de comunicación audiovisual a petición que están surgiendo son potenciales fuentes de empleo en la Comunidad, en especial en las pequeñas y medianas empresas, y estimulan el crecimiento económico y la inversión.

Por todo ello consideramos que tanto las posibilidades que la transposición de la normativa europea como las circunstancias coyunturales de un sector en permanente transformación no son aprovechadas suficientemente si la regulación del sector se queda en lo que establece el anteproyecto del Gobierno.

Los derechos del público

La Directiva 07/65/CE en cuanto a los derechos del público establece que la coexistencia de prestadores de servicios de comunicación audiovisual públicos y privados es un rasgo característico del mercado europeo de medios audiovisuales. Tal y como marca la Ley 10/1988, de 3 de mayo, de Televisión Privada, la televisión es, en nuestro ordenamiento jurídico y en los términos previstos por el artículo 128.2 de la Constitución, un servicio público esencial, cuya titularidad corresponde al Estado. Esta configuración de la televisión como servicio público ha recibido el reconocimiento de nuestro Tribunal Constitucional y puede decirse que representa, asimismo, un principio ampliamente aceptado en el Derecho público europeo. La titularidad estatal del servicio público no implica, sin embargo, un régimen de exclusividad o de monopolio, sino que, por el contrario, la gestión del servicio puede ser realizada en forma directa, por el propio Estado, y de una manera indirecta, por los particulares que obtengan la oportuna concesión administrativa.

El derecho a recibir una comunicación audiovisual plural ya se ha visto afectado por la aprobación del Real Decreto-Ley 1/2009, de medidas urgentes en materia de telecomunicaciones, que permite la fusión de los operadores, alterando el acuerdo inicial de cinco operadores, con lo que se recorta el derecho a la pluralidad. No se contemplan, nada más que de forma genérica e indeterminada, los derechos que avala la Constitución respecto a la información, que deberían ser desarrollados como obligaciones de todos los operadores, pero es que, además, el anteproyecto permite de facto a los operadores privados dejar de prestar los servicios informativos, tal y como se sirven al ciudadano actualmente en términos de presencia en parrilla de programación.

En cuanto al derecho a la diversidad cultural y lingüística, el anteproyecto si establece la reserva para la emisión de obras europeas, la financiación, la distribución y la emisión de la obra audiovisual europea. No obstante, no se imponen obligaciones de producción propia con medios propios internos; las que existían se derogan, aún a pesar de ser exigibles para el nacimiento de las televisiones e imprescindibles para el mantenimiento y construcción de un sector estable de producción audiovisual. El control del cumplimiento está a cargo de Consejo Estatal de Medios Audiovisuales. Permite la posibilidad de pactar entre los operadores de televisión y productoras cinematográficas la forma de aplicación de las obligaciones de financiación que deberían garantizar el respeto a las condiciones laborales alcanzadas en la negociación colectiva por los trabajadores.

En todo caso, conviene reiterar la crítica ya realizada anteriormente: entre las disposiciones de defensa de la riqueza cultural y lingüística se echa en falta la concreción de medidas de protección y promoción de las lenguas territoriales no coincidentes con las fronteras de los Estados.

Para asegurar el derecho a una comunicación audiovisual transparente, el proyecto establece el derecho a conocer la identidad del prestador del servicio de comunicación audiovisual, pero se limita a que el prestador estará identificado cuando dispone de un sitio web (artículo 6). En este punto la directiva es más amplia, detallando la información que el prestador debe poner a disposición de los receptores. El artículo 3 bis de la directiva establece que “Dadas las características específicas de los servicios de comunicación audiovisual y, en especial, su incidencia en las opiniones de las personas, es esencial que los usuarios sepan exactamente quién es responsable de su contenido. En consecuencia, es importante que los Estados miembros velen por que los usuarios tengan un acceso fácil y directo en todo momento a la información acerca del prestador del servicio de comunicación. De otro modo se vulnera el derecho de expresión de los ciudadanos, tras la manifestación pública de opinión o información inhabilitando oposición y rectificación”.

En este apartado, el proyecto si establece el derecho a conocer la programación con al menos tres días de antelación y a que la comunicación comercial esté claramente diferenciada.

Sobre los derechos del menor, el proyecto de ley regula determinados contenidos perjudiciales y en concreto pornográficos o con escenas de violencia gratuita, que no pueden emitirse “en abierto”, y aún así estarán limitados a la franja que va de las 22 a las 6 horas y con acceso condicional que posibilite el control parental.

La regulación de los derechos de las personas con discapacidad se plantea en términos correctos, según el 8 y la disposición transitoria quinta. Se establece un calendario para que los operadores alcancen la programación establecida, tanto en subtitulación como en horas, de lengua de signos y horas de audiodescripción, tanto para los operadores privados como públicos, en abierto y con cobertura estatal.

En este capítulo, el proyecto regula el derecho a la participación en el control de los contenidos audiovisuales a través de la autoridad competente. Pero dado que el proyecto, como se verá más adelante en el capítulo de concesión de licencias, posibilita el alquiler o la mera utilización de las licencias para emitir, las responsabilidades se diluyen y la práctica de ese derecho puede resultar inoperante en la práctica.

Los derechos e los prestadores de servicio de comunicación audiovisual

Establece la directiva europea que para “legislar mejor para potenciar el crecimiento y el empleo en la Unión europea”, “la experiencia ha demostrado que ambos instrumentos de corregulación y autorregulación aplicados de acuerdo con las distintas tradiciones jurídicas de los Estados miembros pueden desempeñar un importante papel, otorgando un alto grado de protección a los consumidores (…) Las medidas para alcanzar los objetivos de interés general en el sector de servicios de nuevos medios audiovisuales resultarían más eficaces si se adoptan con el apoyo activo de los propios prestadores de servicios (…) Así pues, la autorregulación constituye un tipo de iniciativa voluntaria que permite a los operadores económicos, interlocutores sociales, organizaciones no gubernamentales o asociaciones en general adoptar directrices entre sí y para sí (…) La corregulación, en su mínima expresión, sirve de "vínculo jurídico" entre la autorregulación y el poder legislativo nacional, con arreglo a las tradiciones jurídicas de los Estados miembro (…) La presente directiva fomenta la utilización de la corregulación y la autorregulación”.

El proyecto del gobierno opta por la autorregulación y no por la corregulación, Sorprende que el Gobierno deseche la posibilidad de la corregulación del sector, pues supone la exposición a la voluntad de los intereses particulares de un bien público cedido a una actividad mercantil sin más control que su propio autocontrol.

Como derecho de los prestadores de servicios de comunicación audiovisual, el proyecto reconoce la autopromoción, que no se incluye en el cómputo del tiempo total de la emisión de publicidad, dándose la posibilidad de emitir 5 minutos a la hora de autopromoción. Este recurso a la autopromoción, unido a los 12 minutos de publicidad comercial por hora de emisión aumenta considerablemente el tiempo de emisión de anuncios hasta el 28,33% del horario de emisión, en detrimento de los derechos de los ciudadanos, que verán disminuida la emisión de programas, y por consiguiente de su calidad, debido a los cortes y tiempos de publicidad.

De los 12 minutos de emisión de mensajes publicitarios se excluye además la tele-venta, el patrocinio y el emplazamiento de productos. En relación con el emplazamiento, el proyecto es mucho más liberalizador que la propia directiva, dando la posibilidad de emplazamiento en largometrajes, cortometrajes, documentales, películas y series de televisión, programas deportivos y programas de entretenimiento. Es fácil presuponer que se corre el riesgo de alcanzar y sobrepasar el tercio del tiempo de emisión a la exposición comercial y, como se ve, sin límite de crecimiento dado que una buena parte de la publicación de contenidos depende sólo de la autorregulación. Estamos, pues, ante una cuestión que requeriría una revisión profunda en el proceso de tramitación parlamentaria del proyecto.

La contratación en exclusiva de la emisión de contenidos audiovisuales

Respecto a la contratación de servicios de comunicación audiovisual el proyecto garantiza a los propietarios de los derechos la exclusividad, salvo para los servicios audiovisuales de gestión pública, su modalidad de comercialización y sus decisiones sobre la emisión (permitiendo las retransmisiones, diferidas y los falsos directos) con la salvaguarda de garantizar el acceso a la información y su emisión diferida en las noticias relacionadas con el acontecimiento, que se hará de forma gratuita si es en tiempo de emisión inferior a tres minutos.

Llama la atención que el proyecto, en su artículo 20.1, al relacionar los acontecimientos de interés general que deben ser emitidos “en abierto” se limite a recoger un catálogo de pruebas deportivas. Puede ser una manifestación explícita del reconocimiento del contenido real de la cultura europea. Quizás se podría encontrar una redacción más afortunada del artículo, que, aún reconociendo la realidad social, no limite el interés general explícito al mundo deportivo.

Se mantiene una cierta reserva a los acontecimientos de interés general que con el proyecto deja de ser competencia del Consejo para la Emisiones y Retransmisiones Deportivas, donde existe presencia sindical, para transferirse a la Administración según la disposición transitoria 9ª, hasta que lo asuma el Consejo Estatal de Medios Audiovisuales, en el que se prevé la participación ciudadana indirecta a través de un Comité Consultivo, sin especificar participación sindical. Más adelante volveremos sobre la cuestión, para proponer la reconsideración de esta exclusión de la representación sindical.

La formula utilizada para articular la contratación audiovisual no garantiza, salvo en lo marginal, la debida exposición pública para todos los ciudadanos. Las empresas audiovisuales de gestión pública tendrán que asumir sólo aquellos acontecimientos de escaso interés comercial; se salvaguardan simbólicos eventos para el conjunto de la ciudadanía y el resto de la emisión ya sea deportiva, informativa, espectáculo o cultura se somete al mercado sin cortapisas, cambiando el rango de los ciudadanos de espectadores a consumidores.

EL MERCADO DE COMUNICACIÓN AUDIOVISUAL

Servicios de Interés General

El artículo 22 establece la libertad de empresa. Los servicios de comunicación audiovisual radiofónicos, televisivos o conexos e interactivos son servicios de interés general que se prestan en el ejercicio del derecho a la libertad de empresa, en régimen de libre competencia y dentro de un mercado transparente y plural. Además se permiten las fusiones de operadores, como ya se vio, y las emisiones en cadena con fines exclusivamente comerciales. Sin embargo, la Convención de la UNESCO, refrendada por el Parlamento Europeo, establece que las actividades, los bienes y los servicios culturales son de índole a la vez económica y cultural, porque son portadores de identidades, valores y significados, y por consiguiente no deben tratarse como si sólo tuviesen un valor comercial.

Como ya hemos expuesto anteriormente, el proyecto elimina el concepto de servicio público de la radiodifusión televisiva. Del mismo modo, desaparece aquí la referencia específica al espacio público radioeléctrico, que luego se menciona, limitando al Estado a un papel de mero gestor con capacidad administrativa de las licencias que otorga para desarrollar una determinada actividad económica y no de quien detenta un espacio que cede mediante licencias en condiciones de beneficio socioeconómico para la sociedad y sobre las cuales debe exigir cumplimiento.

Los servicios de comunicación audiovisual comunitarios sin finalidad comercial
requieren licencia con condiciones de uso privativo del dominio público radioeléctrico
para emisión en abierto y con justificación de ingresos y gastos (limitados) y con evaluación de la gestión financiera por la administración aún sin especificar (artículo 24)

En el registro de prestadores del servicio de comunicación audiovisual deberán inscribirse los titulares de participaciones significativas, 5% del capital social o el 30% de los derechos de voto o inferior si se nombra al 50% del consejo de administración, que serán coordinados entre si por las diferentes administraciones del Estado (artículo 33)

Las Licencias

En cuanto al capítulo de licencias, es esencial, como ya hemos referido, la regulación del uso de las licencias que conlleve la exigencia formal del modelo comprometido por el adjudicatario en el contrato mercantil suscrito con la administración como único mecanismo de garantizar la no especulación exclusivamente mercantil y si la consolidación de una base sólida al modelo audiovisual fuerte y estable que se pretende incluso desde Europa.

En relación con el régimen jurídico de las licencias audiovisuales, éstas determinan el ámbito de la cobertura y el acceso abierto o condicional de la adjudicación del espacio público radioeléctrico que contendrá el límite de la licencia sin que las innovaciones tecnológicas puedan ampliar su disfrute. Sin embargo se permite la explotación de contenidos de forma total o parcialmente de pago con límites al conjunto del espectro asignado (artículo 24).

Los requisitos para ser titular de una licencia de comunicación audiovisual son: radicar las personas jurídicas o tener, las físicas, la nacionalidad de un Estado miembro del Espacio Económico Europeo, o la de un país tercero con reciprocidad de este derecho para los ciudadanos españoles. europea, con domicilio social en Europa y representante legal en España. Se reconoce el principio de reciprocidad con otros países con limites a la presencia accionarial (artículo 25)

En cuanto a los concursos para la concesión de licencias de prestación de servicios audiovisuales, la convocatoria especificará las condiciones de la prestación del servicio. No obstante, no se indica cómo se garantizará el cumplimiento de estas condiciones, ni se cita el hasta ahora obligado cumplimiento de los contratos mercantiles realizados con el Estado por los operadores, donde se incluían como cláusulas obligacionales los compromisos asumidos por los adjudicatarios en su oferta ganadora del concurso, en especial los referidos a los medios productivos propios y al empleo (artículo 27)

Se amplia el plazo otorgado a las licencias audiovisuales en cuanto a su duración y renovación (quince años, de acuerdo con la directiva europea; anteriormente la duración de la licencia era de diez años), y se establece el requisito automático de renovación que debería hacer referencia a los contratos con el Estado y sus obligaciones antes dichas y al corriente de pago de tasas, pero se eluden otras obligaciones intrínsecas a la actividad empresarial como el pago de impuestos (Seguridad social), viabilidad del proyecto y cumplimiento de obligaciones empresariales respecto al empleo y los salarios de los trabajadores. (Artículo 28)

El artículo 29, negocios jurídicos sobre licencias de comunicación audiovisual, permite la transmisión y arriendo de las licencias con pequeñas limitaciones de tiempo, espacio en el caso de los múltiplex (el 50% de la capacidad de la licencia) y de la nacionalidad del arrendatario. Se prohíbe de forma expresa el subarriendo. Todas las modalidades que articula permiten sin embargo la gestión indirecta, es decir, alguien que no ha conseguido licencia pública de emisión audiovisual puede obtenerla en el mercado.

La extinción de las licencias audiovisuales puede producirse por sanción, caducidad al no producirse la renovación o por renuncia, muerte o incapacidad del titular o por morosidad de tres años en el pago de tasas. La Administración se muestra muy benevolente al esperar 12 meses de inutilización y tres años de impagos para extinguir una licencia (artículo 30)

La sección 3ª del Título III, Capítulo I del proyecto se dedica a las reglas para el mantenimiento de un mercado audiovisual competitivo, transparente y plural. Se ha actualizado la redacción a la terminología de un contexto liberalizado, sustituyendo las referencias a concesionarios por prestadores del servicio audiovisual televisivo (en consonancia con el artículo 1 de la directiva europea)

El artículo 36 del proyecto se ocupa del “Pluralismo en el Mercado Audiovisual Televisivo”. Se eleva el límite para adquirir participaciones significativas en más de un prestador lo que facilita las alianzas y fusiones y disminuye de forma real el número de operadores independientes a tres que antes ha sido potenciado en nombre de la pluralidad. Hay que subrayar que la concepción del pluralismo en el proyecto de ley se limita a la vertiente estructural de la concurrencia de medios en el mercado, obviamente condicionada por la capacidad económica para acudir a ese mercado, sin prestar la necesaria atención al pluralismo concebido desde la óptica constitucional y de los derechos fundamentales, cuestión sobre la que volveremos cuando nos ocupemos de los operadores públicos.

En el Mercado Audiovisual Radiofónico el pluralismo queda de nuevo comprometido cuando se llega a permitir dominar un tercio del conjunto de las licencias del espacio sonoro terrestre a un mismo prestador (artículo 37)

El Capítulo II del Título I se ocupa de “La libertad de recepción de los servicios de comunicación audiovisual prestados desde fuera de España”, y en el artículo 38 establece la libertad de recepción de los servicios prestados dentro del Espacio Económico Europeo. Se permite la recepción de servicios audiovisuales europeos si no interfieren con los españoles. No se reconoce el mismo derecho a saltar fronteras a las entidades públicas de radiotelevisión de las comunidades autónomas, incoherencia a la que ya nos hemos referido anteriormente.

2.- Los prestadores públicos del servicio de comunicación audiovisual

   El proyecto de ley, en su Titulo IV, despacha en tan sólo cuatro artículos las disposiciones normativas que vienen a sustituir la Ley del Tercer Canal y el Estatuto de la Radio y la Televisión de 1980. Más que sustituir una normativa por otra, se viene a desregular totalmente el sector. Por ello, metodológicamente hemos preferido abordar este Título IV analizando el fundamento político-constitucional de la radio y la televisión pública.

INTRODUCCIÓN

   Desde el inicio de la emisión de las primeras televisiones autonómicas en 1983, hasta el presente, se ha conformado y consolidado un sistema de radio y televisión públicas de ámbito territorial. Actualmente, sólo tres comunidades autónomas no se han acogido a este sistema de televisión y radio públicas de ámbito autonómico: Castilla y León, La Rioja y Cantabria.

   Los entes de radio y televisión públicos de ámbito territorial asumen funciones y finalidades diversas, vinculadas tanto al tratamiento intensivo del territorio como al cumplimiento de previsiones constitucionales en relación con la libertad de información y de expresión. Para cumplir estas finalidades, actualmente las televisiones públicas de ámbito autonómico dan empleo directo a más de 10.000 trabajadores, generando un volumen de empleo inducido en el sector audiovisual privado próximo a esa misma cifra. El empleo, tanto directo como inducido en el ámbito de las televisiones públicas de ámbito inferior a la comunidad autónoma es difícil de cuantificar, pero, sin duda, se generan miles de puestos de trabajo.

   Este nivel de empleo no sólo debe considerarse por su incidencia en el mercado de trabajo. También debe tenerse en cuenta su influencia en las tendencias marcadas en relación con la calidad del empleo en el sector, con consecuencias tanto en la calidad de la información como en la pluralidad del sistema integrado público/privado de los medios de comunicación, como se trata de exponer más adelante.

   Por otra parte, y aunque la cuestión se aborde en la parte final de esta introducción, las radios y televisiones autonómicas encuentran una justificación para su existencia ni más ni menos que en el artículo 20 de la Constitución, un artículo que por su especial ubicación, en la Sección 1ª del Capítulo Segundo del Título Primer de la norma constituyente del Estado, relativa a los derechos fundamentales y las libertades públicas, adquiere una relevancia decisiva en la configuración del Estado de Derecho.

   Estas consideraciones, y las que se hacen a continuación son, a nuestro juicio, suficientes para tramitar y aprobar las enmiendas que desde la UGT se proponen. De aprobarse la ley en los términos previstos por el actual proyecto de ley, los entes públicos audiovisuales de ámbito territorial inferior al Estado quedarían sin regulación, propiciándose un devenir diverso en las comunidades autónomas, sin sometimiento a normas básicas y, por ello, sin las garantías suficientes para el cumplimiento del servicio público en el marco definido por la Constitución. La evolución del empleo, tanto en el número de puestos de trabajo, como en su calidad, tendría una incidencia negativa en el sector audiovisual. Al primar la cantidad de producción y su menor coste posible, tanto en retribuciones como en número de puestos de trabajo, se alteraría el equilibrio del sector audiovisual, con una repercusión negativa en la calidad de la información y en la pluralidad que la Constitución exige al sistema de medios de comunicación.

RADIOTELEVISIÓN PÚBLICA, CONSTITUCIÓN Y LEGISLACIÓN BÁSICA DEL ESTADO

   El artículo 20 de la Constitución, en su apartado 3, establece que “La ley regulará la organización y el control parlamentario de los medios de comunicación social dependientes del Estado o de cualquier ente público y garantizará el acceso a dichos medios de los grupos sociales y políticos significativos, respetando el pluralismo de la sociedad y de las diversas lenguas de España”.

   Al derogar la Ley del tercer Canal y el Estatuto de la Radio y de la Televisión, deja de haber legislación positiva estatal que dé cumplimiento al citado artículo 20.3 de la Constitución. Aunque muchas disposiciones de la Constitución tienen carácter de norma positiva directamente aplicable, incluso en el artículo 20, no es ese el caso en el apartado 3 de dicho artículo.

   Se podría pensar que la regulación de la organización y el control parlamentario de los medios dependientes del Estado o de cualquier ente público, así como el derecho de acceso, debería ser realizada imperativamente por las comunidades autónomas. Sin embargo, esto no puede ser así. Efectivamente, el artículo 149 de la Costitución establece: “1. El Estado tiene competencia exclusiva sobre las siguientes materias: 27ª Normas básicas del régimen de prensa, radio y televisión y, en general, de todos los medios de comunicación social, sin perjuicio de las facultades que en su desarrollo y ejecución correspondan a las Comunidades Autónomas”.

   En definitiva, es el Estado el obligado constitucionalmente a dictar normas básicas en relación con la organización, el control parlamentario y el derecho de acceso. Los cuatro artículos que el proyecto de Ley General de la Comunicación Audiovisual, en su Título IV, dedica a los prestadores del servicio público de comunicación audiovisual, juntamente a la disposición derogatoria, no dan cumplimiento al mandato constitucional. La legislación de normas básicas por parte del Estado es un imperativo que trae causa de la norma fundamental.

SERVICIO PÚBLICO

   En la enmienda al artículo 39.1, que proponemos, se ha considerado la diferente definición de servicio público que se hace en el proyecto de ley y en la Ley 17/2006, de la radio y la televisión de titularidad estatal.

   El proyecto de ley acota así lo que será servicio público: “El servicio público de comunicación audiovisual es un servicio esencial para la comunidad que tiene como función principal difundir contenidos que fomenten los principios y valores constitucionales, contribuir a la formación de una opinión pública plural, dar a conocer la diversidad cultural y lingüística de España, y difundir el conocimiento y las artes”.

   En cambio, la Ley 17/2006, en su artículo 2, define así el servicio público: “El servicio público de radio y televisión de titularidad del Estado es un servicio esencial para la comunidad y la cohesión de las sociedades democráticas que tiene por objeto la producción, edición y difusión de un conjunto de canales de radio y televisión con programaciones diversas y equilibradas para todo tipo de público, cubriendo todos los géneros y destinadas a satisfacer necesidades de información, cultura, educación y entretenimiento de la sociedad española; difundir su identidad y diversidad culturales; impulsar la sociedad de la información; promover el pluralismo, la participación y los demás valores constitucionales, garantizando el acceso de los grupos sociales y políticos significativos”.

   Hay diferencias significativas en la definición de servicio público entre los dos textos. De entrada, para la ley que regula la radiotelevisión estatal, el servicio público “tiene por objeto la producción, edición y difusión de un conjunto de canales de radio y televisión con programaciones diversas y equilibradas para todo tipo de público, cubriendo todos los géneros y destinadas a satisfacer necesidades de información, cultura, educación y entretenimiento de la sociedad española”. En el anteproyecto de Ley General de la Comunicación Audiovisual se establece que la función principal del servicio público es “difundir contenidos”. Nada se dice de su producción y edición. Podría considerarse que se abre la puerta a la subcontratación de la totalidad de la programación, quedando sólo para el servicio público la función de difusión.

   En cuanto al precepto constitucional de respeto al pluralismo hay una sutil diferencia entre la ley 17/2006 y el proyecto de ley que nos ocupa. La ley que regula la radio y la televisión estatales establece como función de servicio público “promover el pluralismo”, mientras que el proyecto de ley atribuye al servicio público audiovisual la función de “contribuir a la formación de una opinión pública plural”. No es lo mismo “promover” que “contribuir a”. Todos los medios, tanto los públicos como los privados, contribuyen a la formación de una opinión pública plural. Pero los medios privados no están obligados a ser plurales en si mismos; es la libre concurrencia en el mercado de diversos medios privados la que construye la pluralidad. En cambio, un medio público tiene la obligación constitucional de ser plural en si mismo, acogiendo todas las manifestaciones políticas y sociales, únicamente con el matiz de la representatividad o la condición de significativos de los grupos políticos o sociales. No es lo mismo, reiteramos, “ser plural” que “contribuir a la pluralidad”.

   Por otra parte, el proyecto establece como servicio público “dar a conocer la diversidad cultural y lingüística de España”. Creemos que es mejorable. El servicio público de comunicación audiovisual, hasta el presente, ha estado orientado a defender y fomentar las lenguas propias de los diversos territorios. En los casos de Catalunya, el País Valenciano, Galicia, Euskadi, Illes Balears, e incluso Aragón, no hace falta dar a conocer la diversidad lingüística, pues es una realidad bien conocida. Lo que la ley debe seguir haciendo es garantizar el uso, la promoción de las lenguas territoriales: catalán, vasco y gallego.

   Por todo lo expuesto, propugnamos para los servicios públicos audiovisuales de ámbito territorial inferior al estatal una definición del servicio público similar a la que se hace en la ley de la radiotelevisión estatal.

   La cuestión tiene enorme trascendencia incluso al abordar la cuestión de la financiación del servicio público audiovisual de ámbito inferior al estatal. Efectivamente, la normativa legal estatal ha configurado una televisión pública estatal sin publicidad y con mecanismos de financiación para el 100% de su gestión, producción y emisión. En cambio, el resto del sistema de radiotelevisión pública sólo queda autorizado para financiar con presupuesto público la programación que se define normativamente como de servicio público. Si se restringe el ámbito de lo que se considera servicio público, sencillamente se está limitando la capacidad de dar servicio público, provocándose la necesidad de externalizar o privatizar buena parte de la programación, y además, con limitados recursos económicos. Así, además de externalizar o privatizar, se provocará que la producción sea de una ínfima calidad, realizada sin los recursos económicos y personales necesarios.

SECTOR AUDIOVISUAL Y EMPLEO. PRODUCCIÓN PROPIA Y GESTIÓN DIRECTA. GESTION INDIRECTA

   La tendencia a la externalización o privatización del servicio público de comunicación audiovisual, sólo puede tener una incidencia negativa sobre el empleo en el sector audiovisual público: menos empleo y de menor calidad; precarización del empleo y caída de las retribuciones. No sería extraño que de mantenerse su redación actual, a partir de la entrada en vigor de la ley pudiéramos asistir a la presentación de expedientes de regulación de empleo en las radiotelevisiones públicas que más trabajadores ocupan.

   De entrada, se puede considerar que la previsible pérdida de miles de puestos de trabajo causa preocupación únicamente en el ámbito sindical. Se puede aducir que el mercado funciona y el sector privado acogerá, junto con una mayor carga de producción, los excedentes del empleo público. Se puede incluso acudir a las teorías que justifiquen que son perfectamente compatibles la producción privada y la provisión pública de la producción audiovisual a través del servicio publico de comunicación audiovisual.

   Desafortunadamente no suele ser así. Bien al contrario, tienden a producirse efectos con impacto negativo sobre el empleo y las condiciones laborales. Sabido es que, a pesar de los altos porcentajes de empleo temporal que se registran en las radios y las televisiones públicas, al menos las condiciones de trabajo y salariales están dentro de lo que podemos llamar “trabajo decente”. En el sector privado se produce con menos nivel de empleo, mas precario y con más bajos salarios. La expulsión de miles de trabajadores del sector público provocaría una incidencia negativa en el sector privado. Una mayor disponibilidad de profesionales en el mercado nos llevará a una mayor precarización del empleo y a una tendencia a la baja de las retribuciones.

   En esas condiciones, cuando la prioridad de los profesionales será alcanzar unas condiciones de trabajo dignas, se debilitará la preocupación por los valores profesionales y se resentirá la calidad de la información, y también su veracidad y la pluralidad. Se producirá a menor coste, pero también con menor calidad. Finalmente, como decíamos, se resentirán la veracidad y la pluralidad.

   Sólo garantizando la gestión y la producción públicas se podrán mantener unos niveles de calidad que permitan el real cumplimiento de la misión se servicio público. Es por ello que defendemos que el servicio público de comunicación audiovisual asuma, al menos, la gestión directa y la producción propia de toda la programación enmarcada en el ámbito de los programas informativos, además de la programación que se pueda pactar en los mandatos marco que para cada ente y en cada territorio se puedan acordar. Ni más ni menos que lo ya aprobado para la radio y la televisión de titularidad estatal.

Gestión indirecta, los operadores privados.
NOTA: FALTA INCLUIR A LAS PRIVADAS
Solo garantizando la producción propia de los operadores privados, como gestores indirectos de un servicio público esencial, se podrá garantizar el futuro del sector audiovisual ligado a un empleo estable, que ………….

3.- El Consejo Estatal de Medios Audiovisuales

De acuerdo con el artículo 45 del proyecto, el Consejo Estatal de Medios Audiovisuales, como autoridad independiente supervisora y reguladora del mercado audiovisual estatal, tiene por finalidad velar y garantizar el cumplimiento del libre ejercicio de la comunicación audiovisual en materia de radio, televisión y servicios conexos e interactivos en las condiciones previstas por la ley y la plena eficacia de los derechos y obligaciones establecidos.

Sin embargo los derechos y obligaciones condicionados por la restricción de considerar servicio público esencial solo al ámbito de gestión publica hace del Consejo un elemento exclusivamente regulador del ejercicio de la libertad de un mercado que como vimos debería proteger al menos lo que representa como medio de cohesión y de identificación social. La nula exigencia al mantenimiento del tejido productivo existente y del empleo, unido a las facilidades al intercambio mercantil de licencias sin supervisión especifica sobre los modelos de negocio, y añadido al carácter de infrautilización del consejo al apostar exclusivamente por la autorregulación, eludiendo la recomendación europea de optar por la formula mixta, hacen del consejo un mero elemento testimonial en el ámbito privado y de contención de los servicios audiovisuales de gestión pública que si se someten a una regulación estricta y a un control del consejo y del foro parlamentario, provocando un trato claramente discriminatorio en los prestadores del servicio.

La transparencia y el pluralismo exigidos solo al sector de los medios de comunicación audiovisual y la independencia e imparcialidad del sector público estatal de servicios audiovisuales, son una buena muestra y ejemplo del trato descompensado que el Consejo depara en su finalidad a los servicios de comunicación audiovisual. Reconociendo el uso partidista y excluyente respecto a la sociedad en las actuaciones de los prestadores del servicio privados y cierta subsidiaridad equilibrada que se impone a los prestadores públicos cuando, no lo olvidemos, lejos de competir por el mercado publicitario, ambos están obligados por vocación y naturaleza de la prestación a rivalizar por los espectadores, pues no existe un reparto de la audiencia justo ni equitativo para una sociedad como la nuestra, plural.

Entre las funciones encomendadas a este Consejo figuran promover la autorregulación, algo que se ha demostrado ineficaz como único instrumento de regulación. Conviene recordar que la fiscalía ha tenido que intervenir en asuntos tan sensibles, como la protección del menor, el maltrato, el derecho a la intimidad, etc., cuando los prestadores del servicio se han mostrados más próximos a los objetivos mercantiles que sus manifestaciones de intenciones o de la propia ley.

El catalogo de acontecimientos de gran interés es otra de las funciones que derivan a este consejo y donde hay que asegurar la participación sindical vigente hasta ahora e imprecisa en Comité Consultivo de apoyo al Consejo, que debe además garantizar en su composición la necesaria imparcialidad con presencia de la pluralidad de ideas y creencias de nuestro arco parlamentario.

4.- Conclusiones

La Ley General de la Comunicación Audiovisual debe concebirse con visión de futuro y no debe depender de la coyuntura presente de crisis. Actualmente se está diseñando con estrategias que tienen finalidades contrapuestas. De una parte, los ultradefensores de las leyes del mercado con planteamientos desreguladores, y de otra, los que se enmarcan en un Estado social en el que no todo se puede dejar a merced del mercado, un modelo de desarrollo democrático en el que el servicio público y el sector de medios de comunicación audiovisual que garantice la pluralidad real, tengan viabilidad y sean sostenibles.

Los medios de comunicación no pueden considerarse como una mera cuestión de beneficios económicos; los medios audiovisuales deben tener como objetivo la calidad del servicio a la ciudadanía, como garantía de calidad de la democracia.

   Por todo ello, presentamos, a modo de conclusiones, una relación de propuestas que, a nuestro juicio deben tenerse en cuenta a la hora de enmendar y aprobar la ley en el trámite parlamentario. También proponemos la tramitación de diversas enmiendas, que exponemos redactadas. Comenzamos con las propuestas y acabaremos con las enmiendas.

   El texto presentado por el Gobierno debería experimentar las necesarias reformas para:

1. Garantizar la titularidad del Estado del espacio radioeléctrico, siendo las Comunidades Autónomas y los Ayuntamientos gestores de éste en el ámbito de sus competencias, pero sujeto, comunidades y ayuntamientos, s a una ley estatal, con el fin de garantizar la cohesión social, la igualdad y la no discriminación de los ciudadanos, favoreciendo su participación. Y mantener que la radio y la televisión, que ocupan ese espacio radioeléctrico, son consideradas servicios públicos esenciales, con independencia de cuál sea la titularidad de su gestión y, por tanto, los operadores públicos o privados prestan un servicio público que ha de estar sujeto a determinadas normas. En todo caso deben programar contenidos de calidad, garantizar el pluralismo político y social y no subordinarse a intereses comerciales.

2. Definir los servicios de comunicación audiovisual como servicios de comunicación de masas que engloban a la radiodifusión televisiva, a la radio, servicios “on line”, televisión de movilidad, “de petición” y que abarcan cualquier forma de actividad económica, en su función de informar, entretener, educar y comunicar, incluyendo la comercialización de productos. Transponer y desarrollar el concepto de interés público general como servicio esencial de la comunidad que tiene una responsabilidad social que cumplir, que debe generar un beneficio social y que debe establecer como pilar de la industria audiovisual a las televisiones y a las radios, que son licencias públicas y que deben cumplir ciertas exigencias como servicio esencial respecto a la infraestructura propia, a su financiación, a sus inversiones y a sus plantillas; para la creación de un modelo productivo estable en el sector.

3. Garantizar un mínimo para la ocupación del espacio radioeléctrico por lastelevisiones y las radios de gestión pública y un máximo como límite del ocupación del espacio para los operadores privados con el fin de evitar situaciones de monopolios de facto, bien directamente o a través de participación en varias sociedades, o mediante fusión de varios operadores; a este efecto se establecerán también las correspondientes incompatibilidades de inversión y de gestión, y sobre los modelos de medición de audiencia y de captación del mercado (publicidad, abonados, derechos)
Se debe garantizar el acceso universal para todos los ciudadanos, independientemente de su situación geográfica.

4. Refrendar como exigencias de ineludible cumplimiento los contratos mercantiles de concesión de licencias que incluyen el cumplimiento de los compromisos adquiridos en el momento de la adjudicación en concurso público respecto a infraestructura, plantillas y producción propia con medios propios. A este respecto se debe incorporar la obligación de:
• La existencia de Convenio Colectivo de Empresa, o en todo caso de Sector, en las empresas que aspiren a la concesión, como requisito ineludible.
• Incorporar un porcentaje de la contratación para los colectivos más desfavorecidos, personas con discapacidad y otros.
• Desarrollar los aspectos de la ley 3/2007, implementando los principios de igualdad efectiva entre mujeres y hombres, de corresponsabilidad y conciliación de la vida personal, familiar y laborar, a través de la negociación colectiva en el sector y en las empresas.

5. Definir el concepto de responsabilidad editorial y asegurar la libertad de expresión. Garantizando el derecho a la información plural, veraz y objetiva a los ciudadanos. Para ello es necesario fomentar la participación de los trabajadores y la democratización de los mecanismos de participación. Estos mecanismos deben ser considerados como instrumentos de gestión que mejoran la calidad de los productos y servicios que ofrecen las empresas.
Debe ser obligatoria la creación de los Consejos de Informativos en todos los medios de comunicación social, de manera que se regule la participación y se amparen los derechos de los profesionales relacionados con la información. Se deben garantizar la correcta diferenciación entre información y opinión y el derecho de réplica y hay que regular la cláusula de conciencia y el secreto profesional.

6. Fijar la corregulación como único método eficaz de control, (regulación y autorregulación como método complementario). Desarrollando dentro de estas competencias las exigencias respecto a la infraestructura básica de las concesiones. Creando el Consejo Superior del Audiovisual con capacidad sancionadora, de vigilancia y de asignación de licencias. Estableciendo las bases para la adjudicación, revocación y transmisión. Regulando las limitaciones e incompatibilidades. Para todo ello se impulsará la creación de:

• Códigos de conducta y autorregulación de obligado cumplimiento con especial cuidado para garantizar el pluralismo, la dignidad humana, el derecho al honor y a la intimidad, a la propia imagen y la protección de la juventud, de la infancia y de las personas mayores.

• La figura de un defensor del espectador que garantice los derechos esenciales de los ciudadanos y en especial en aquellos asuntos que requieren una mayor sensibilización social como son el maltrato de género, la protección a la infancia, el tratamiento de la violencia, o el sexismo.

• Regular el control parlamentario de los medios de comunicación incluyendo medidas que fomenten la alfabetización mediática y el papel de los medios de comunicación públicos y privados en los procesos electorales.

7. Establecer los criterios básicos de programación y los parámetros técnicos de emisión, transmisión y de implantación territorial, incluyendo aquellos aspectos referidos a las lenguas oficiales, redifusiones, el teletexto, la guía electrónica, los signos y subtítulos y los servicios conexos recogiendo:

• Los planes técnicos de radiodifusión, del tiempo de emisión y clasificación de programas, de los servicios de noticias diarios, ediciones de noticias imprescindibles para mantener el servicio público.

• Los derechos de radiodifusión televisiva de acontecimientos de gran interés (90 segundos sólo con fines informativos), el acceso a la señal, al lugar y a las fuentes de información y la recopilación de extractos.

• Las obligaciones concretas para ofrecer una televisión de calidad (no telebasura) que garantice el derecho de acceso de las minorías, de los sindicatos, de los colectivos más desprotegidos, de la sociedad en general,con especial atención al fenómeno de la inmigración y para desarrollar iniciativas concretas de televisión educativa y cultural que debe garantizar la protección a la infancia a través de contenidos en horario infantil.

• Los parámetros de reinversión que garanticen la producción propia con medios propios y la generación de producción y distribución de obras audiovisuales de todas las comunidades autónomas españolas y comunitarias frente a las extracomunitarias, con la excepción de obra iberoamericana o de regiones con las que se establezcan acuerdos de colaboración y reciprocidad.

8. Concretar la presencia de la publicidad. El principio de separación, regulación de las señales audiovisuales y la homogeneidad de los niveles acústicos. Regular las distintas formas de comercialización y publicidad, patrocinio y emplazamiento con especial referencia a las prohibiciones (el tabaco, el alcohol y la prostitución); y estableciendo límites horarios estrictos a los contenidos pornográficos y violentos.

• Regular las interrupciones y segmentos publicitarios a los doce (12) minutos cada hora, el intervalo entre bloques publicitarios y el máximo acumulado al día según parrilla de programación.

• Las nuevas formas de publicidad. Publicidad en pantallas, virtual e interactiva, publicidad por emplazamiento, cobro por participación. La promoción, patrocinio y autopromoción.

• Especial protección para determinadas producciones audiovisuales como los informativos, además del cine y la obra europea que requieren atención respecto a lo que representan como identidad cultural y promoción comercial.

9. La nueva Ley General de la Comunicación Audiovisual debe respetar el articulado y contenido de la Ley 17/2006 de la Radio y la Televisión de Titularidad Estatal. Debe respetar el Mandato Marco aprobado por el Parlamento, así como la aprobación del Contrato Programa con financiación adecuada para cumplir las exigencias del Mandato Marco.
Establecer los controles precisos para garantizar que la cesión de ingresos por publicidad que se destina a fomentar la actividad privada tenga como finalidad el cumplimiento del servicio público otorgado.

   En concreto, en relación con el sector público audiovisual y el Consejo de Medios Audiovisuales, proponemos la tramitación de las siguientes enmiendas:

TITULO II CAPITULO 1

1.   LOS DERECHOS DEL PÚBLICO

ENMIENDA

Artículo 4. El derecho a recibir una comunicación audiovisual plural.
1. Todas las personas tienen el derecho a que la comunicación audiovisual les garantice la libertad de información, la diversidad de opinión y el pluralismo de los medios de comunicación, así como que, esta comunicación se realice a través de una pluralidad de medios con diferentes ámbitos de cobertura. Esta prestación plural debe asegurar una comunicación audiovisual cuya programación incluya distintos géneros y atienda a los diversos intereses de la sociedad, especialmente basada en la educación y la cultura cuando se realice a través de prestadores de titularidad pública sin renunciar a su vocación de audiencia universal ni a su capacidad de constituirse en escenario de ocio y entretenimiento para la sociedad.

(Suprimir este segundo párrafo o redactarlo como sigue): Reglamentariamente se determinarán los requisitos y condiciones en que deberán prestarse los servicios audiovisuales de pago que siempre han de incluir entre sus obligaciones la de garantizar a los ciudadanos el derecho a la información.

Artículo 6. El derecho a una comunicación audiovisual transparente.
1. Todos tienen el derecho a conocer la identidad del prestador del servicio de comunicación audiovisual que deberá identificarse de forma precisa en su manifestación pública.

Artículo 7. Los derechos del menor.
1. Los menores tienen el derecho a que su imagen y voz no sean utilizadas en los servicios de comunicación audiovisual sin su consentimiento o el de su representante legal, de acuerdo con la normativa vigente.
En todo caso, está prohibida la difusión del nombre, la imagen u otros datos que permitan la identificación de los menores en el contexto de hechos delictivos o emisiones que discutan su tutela o filiación.
2. Está prohibida la emisión en abierto de contenidos audiovisuales que puedan perjudicar seriamente el desarrollo físico, mental o moral de los menores, y en particular, programas que incluyan escenas de pornografía o violencia gratuita.
Aquellos otros contenidos que puedan resultar perjudiciales para el desarrollo físico, mental o moral de los menores solo podrán emitirse entre las 22 y las 6 horas, debiendo ir siempre precedidos por un aviso acústico y visual, según los criterios que fije la autoridad audiovisual competente.
Los contenidos audiovisuales con contenido pornográfico o de violencia gratuita solo podrán emitirse en la franja horaria anteriormente señalada con acceso condicional que posibilite el control parental.
Los programas dedicados a juegos de azar y apuestas sólo pueden emitirse entre la una y las cinco de la mañana y siempre con acceso condicional que posibilite el control parental.

3 (Penúltimo párrafo) La gradación de la calificación debe ser la homologada por el Código de Regulación y Autorregulación de Contenidos Televisivos e Infancia.

Artículo 9. El derecho a la participación en el control de los contenidos audiovisuales.
1. Cualquier persona física o jurídica puede solicitar a la autoridad audiovisual competente el control de la adecuación de los contenidos audiovisuales con el ordenamiento vigente o los códigos de regulación y autorregulación.
La autoridad garantizará la existencia de los mencionados códigos de regulación y autorregulación, a tal efecto y en caso necesario dictará las oportunas recomendaciones para un mejor cumplimiento de la normativa vigente.
2. Cuando la autoridad audiovisual competente aprecie que se ha emitido un contenido aparentemente ilícito dará audiencia al prestador del servicio implicado y, en su caso, a la persona que solicitó la intervención de la autoridad.
La autoridad audiovisual competente podrá alcanzar acuerdos con el prestador del servicio para modificar el contenido audiovisual o, en su caso, poner fin a la emisión del contenido ilícito. El efectivo cumplimiento del acuerdo por parte del prestador podrá poner fin a los procedimientos sancionadores que se hubiesen iniciado en relación con el contenido audiovisual objeto del acuerdo entre las partes, sin perjuicio de otras reclamaciones iniciadas o que puedan iniciarse por los solicitantes de la intervención.

CAPÍTULO II
Los derechos de los prestadores del servicio de Comunicación Audiovisual
Sección 1. ª
Libertad en la dirección editorial, el derecho de acceso y el derecho a la autorregulación
Artículo 10. La libertad de prestación del servicio de comunicación audiovisual.
1. Los prestadores del servicio de comunicación audiovisual tienen el derecho a fijar la dirección edito- rial mediante la selección de los contenidos y la determinación de los horarios, sin perjuicio de garantizar a los espectadores la emisión diaria ininterrumpida que contendrá al menos dos espacios informativos de noticias de media hora mínima de duración cada uno.

Artículo 12. El derecho a la autorregulación del prestador del servicio de comunicación audiovisual.
1. Se reconoce el derecho a los prestadores del servicio de comunicación audiovisual el derecho a aprobar códigos en los que se regulen los contenidos de la comunicación audiovisual y las reglas de diligencia profesional para su elaboración.
2. Cuando un prestador apruebe un código por sí solo, en conjunto con otros prestadores, o se adhiera a uno ya existente, lo comunicará además de a las autoridades audiovisuales competentes al Consejo de Consumidores y Usuarios, como máximo órgano de representación social en la materia. La autoridad audiovisual verificará la conformidad con la normativa vigente y de no haber contradicciones dispondrá su publicación.
3. Las autoridades audiovisuales deben velar por el cumplimiento de los códigos de autorregulación y deben promover la existencia de los mismos en procesos de negociación entre las partes o en su caso deben ejercer la facultad de regulación cuando los prestadores del servicio no cumplan los códigos desarrollados o no contraigan compromisos de autorregulación.
4. Los códigos de autorregulación deberán respetar la normativa vigente y las normas sobre defensa de la competencia. Las funciones de la autoridad audiovisual a los efectos del apartado 2 del presente artículo se entienden sin perjuicio de las facultades de revisión de las autoridades de defensa de la competencia a este respecto.

EXCESIVA PUBLICIDAD REGULACIÓN PENSANDO ENLOSCIUDADANOS, No hay coherencia entre los derechos de los ciudadanos y las obligaciones de los prestadores del servicio audiovisual. Se banalizan los derechos y se relajan las obligaciones y compromisos de los operadores privados. Aumentará aún más la saturación de comunicaciones comerciales en las cadenas. El espectador sufrirá cortes interminables de publicidad, si se cuentan los 12 minutos de publicidad comercial, los 5 de autopromoción y los 12 minutos de telepromoción. Habría quemodificar este artículo:

Artículo 14. El derecho a emitir mensajes publicitarios.
1. Los prestadores del servicio de comunicación audiovisual, ya sean servicios radiofónicos, televisivos o conexos e interactivos, tienen el derecho a emitir mensajes publicitarios.
Los prestadores del servicio de comunicación audiovisual televisiva pueden ejercer este derecho mediante la emisión de 12 minutos de mensajes publicitarios por hora de reloj. Los servicios radiofónicos, conexos e interactivos tienen el derecho a emitir mensajes publicitarios libremente.
Para el cómputo de esos 12 minutos se tendrá sólo en cuenta el conjunto de los mensajes publicitarios y la televenta, excluyéndose el patrocinio y el emplazamiento.
También se excluirá del cómputo la telepromoción cuando el mensaje individual de telepromoción tenga una duración claramente superior a la de un mensaje publicitario y el conjunto de telepromociones no supere los 12 minutos por hora de reloj.

Artículo 17. El derecho al emplazamiento de productos. Copiar la DIRECTIVA EUROPEA

(61) El emplazamiento de producto es una realidad en las obras cinematográficas y las obras audiovisuales realizadas para televisión, pero los Estados miembros la regulan de manera heterogénea. Para garantizar la igualdad de condiciones y acrecentar así la competitividad del sector europeo de medios, es necesario aprobar normas en materia de emplazamiento de producto. La definición de emplazamiento de producto que se introduce en la presente Directiva debe englobar toda forma de comunicación comercial audiovisual consistente en incluir o referirse a un producto, servicio o marca comercial de manera que aparezca en un programa, a cambio de una remuneración o contraprestación similar. El suministro gratuito de bienes o servicios, como las ayudas materiales a la producción o los premios, debe considerarse emplazamiento de producto únicamente si los bienes o servicios a los que se refiere tienen un valor significativo. El emplazamiento de producto debe estar sujeto a las mismas normas cualitativas y restricciones aplicables a la comunicación comercial audiovisual. El criterio determinante para distinguir patrocinio y emplazamiento de producto es que, en el emplazamiento de producto, la referencia a un producto está incorporada en la acción de un programa, razón por la cual la definición del artículo 1, letra m), de la Directiva 89/552/CEE modificada por la presente Directiva, incluye para la expresión "figure en". Por el contrario, las referencias a los patrocinadores pueden aparecer en el programa, pero no formar parte del argumento.
(62) Debe prohibirse, en principio, el emplazamiento de producto. No obstante, es conveniente que existan algunas excepciones para determinados tipos de programas, sobre la base de una lista positiva. Los Estados miembros deben tener la posibilidad de optar por no acogerse a dichas excepciones, parcialmente o en su totalidad, por ejemplo al autorizar el emplazamiento de producto únicamente en programas que no se hayan producido exclusivamente en dicho Estado miembro.

Y todo esto se suprime1. Los prestadores del servicio de comunicación audiovisual tienen el derecho a emitir con emplazamiento de productos largometrajes, cortometrajes, documentales, películas y series de televisión, programas deportivos y programas de entretenimiento.

Artículo 19. El derecho a contratar la emisión en exclusiva de contenidos audiovisuales.
1. Los prestadores del servicio de comunicación audiovisual tienen el derecho a contratar contenidos audiovisuales para su emisión en exclusiva en abierto o codificado, reservándose la decisión sobre el horario de emisión.
2. El derecho de emisión en exclusiva no se ejercerá de tal modo que prive a una parte sustancial del público de la posibilidad de seguir acontecimientos calificados de interés general para la sociedad.

TITULO III
Normas básicas para la regulación y coordinación del mercado de Comunicación Audiovisual
CAPÍTULO I
Régimen jurídico básico de la prestación de servicios de comunicación audiovisual en un mercado transparente y plural

Artículo 22. Régimen jurídico de los servicios de comunicación audiovisual de interés general.
1. Los servicios de comunicación audiovisual radiofónicos, televisivos y conexos e interactivos son servicios públicos de interés general que se prestan en el ejercicio del derecho a la libertad de empresa, en régimen de libre competencia y dentro de un mercado transparente y plural que, en su regulación y actividad, deben garantizar la prestación del servicio público esencial encomendado como un bien social de índole tanto económica como cultural.
2. La prestación del servicio requiere comunicación fehaciente ante la autoridad audiovisual competente y previa al inicio de la actividad.
3. Cuando dichos servicios se presten mediante ondas hertzianas terrestres necesitarán licencia previa otorgada, mediante concurso por la autoridad audiovisual competente que han de obligar al beneficiario de la licencia en el cumplimiento de los compromisos alcanzados para la obtención de esta. Que son los relacionados con la prestación del servicio y con el mantenimiento del modelo comprometido por el adjudicatario respecto a la producción propia y al empleo directo y estable para consolidar el objetivo primigenio de lograr un sector fuerte y sólido del audiovisual.

Artículo 28. Duración y renovación de las licencias audiovisuales.
1. Las licencias audiovisuales serán otorgadas por un plazo de diez años.
2. Las sucesivas renovaciones de las licencias serán automáticas, y por el mismo plazo estipulado inicialmente para su disfrute, siempre que:
a) Se satisfagan las mismas condiciones exigidas que para ser titular de ella, incluidas las de aquellos compromisos adquiridos con la concesión de la licencia que figuran en el contrato mercantil suscrito con la administración mediante la incorporación de la oferta realizada por el titular, y se hayan cumplido las establecidas para la prestación del servicio público encomendado.
b) No existan obstáculos técnicos sobrevenidos e insalvables en relación con el espectro de las licencias afectadas.
c) El titular del servicio se encuentre al corriente en el pago de las tasas por la reserva del dominio público radioeléctrico, de las previstas en esta Ley, y de las que se correspondan con la tributación y en especial con las cotizaciones de los trabajadores a la seguridad social.
3. Las licencias audiovisuales no se renovarán de forma automática si, en los seis meses previos a su vencimiento, otro operador solicita una de ellas y el espectro radioeléctrico necesario para este nuevo otorgamiento está agotado.

Artículo 29. Negocios jurídicos sobre licencias de comunicación audiovisual.
c) Solo se podrá arrendar la licencia de adjudicación de un único canal cuando su ámbito de emisión territorial sea inferior al autonómico. Cuando la licencia comporte la adjudicación de un múltiplex completo o de dos o más canales, no se podrá arrendar más del 50 por 100 de la capacidad de la licencia

Artículo 30. Extinción de las licencias audiovisuales.

2.   Sin perjuicio de lo previsto en la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, respecto de la revisión de oficio de actos administrativos, la licencia podrá ser revocada por no haber sido utilizada en un plazo de 3 meses prorrogable a seis previa autorización administrativa desde que hubiera obligación legal de comenzar las emisiones, haberlo hecho con fines y modalidades distintos para los que fue otorgada, o por sanción administrativa firme de acuerdo con lo previsto en esta Ley o por razones de interés público, conforme a lo dispuesto en el artículo 92.4 de la Ley 33/2003, de 3 de noviembre, del Patrimonio de las Administraciones Públicas, en cuyo caso no dará derecho a indemnización.
Artículo 36. Pluralismo en el Mercado Audiovisual Televisivo.
2. No obstante ninguna persona física o jurídica podrá adquirir una participación significativa en más de un prestador del servicio de comunicación audiovisual televisiva de ámbito estatal, cuando la audiencia media del conjunto de los canales de los prestadores de ámbito estatal considerados supere el 27 por 100 de la audiencia total durante los doce meses consecutivos anteriores a la adquisición y en ningún caso cuando suponga controlar directa o indirectamente más del 25% de las licencias administrativas del servicio de comunicación audiovisual televisiva de ámbito estatal.
5. c) Ninguna persona física o jurídica titular o partícipe en el capital social de un prestador del servicio de comunicación audiovisual televisiva de ámbito estatal podrá adquirir una participación significativa o derechos de voto en el capital de otro prestador del mismo servicio, cuando ello suponga impedir la existencia de, al menos, tres prestadores privados distintos del servicio de comunicación audiovisual televisiva en el ámbito estatal, asegurándose el respeto al pluralismo informativo.
CAPÍTULO II
La libertad de recepción de los servicios de comunicación audiovisual prestados desde fuera de España
Artículo 38. Libertad de recepción de los servicios prestados dentro del Espacio Económico Europeo.

TÍTULO IV
Los prestadores públicos del servicio de Comunicación Audiovisual
Artículo 40. Servicio público audiovisual.
1.   El servicio público de comunicación audiovisual es un servicio esencial para la comunidad que tiene como función principal informar, difundir contenidos que fomenten los principios y valores constitucionales, contribuir a la formación de una opinión pública plural, dar a conocer la diversidad cultural y lingüística de España, y difundir el conocimiento y las artes, con especial incidencia en el fomento de una cultura audiovisual; y todo con una vocación universal respecto a la audiencia de su entorno de cobertura y sin renunciar a su capacidad de constituirse en escenario de ocio y entretenimiento para la sociedad.. Asimismo, los prestadores del servicio público de comunicación audiovisual con el objetivo de integrar a toda la sociedad, atenderán a aquellos ciudadanos y grupos sociales que no son destinatarios de la programación mayoritaria, y que se inspirará en:

a) La objetividad, veracidad e imparcialidad de las informaciones.
b) La separación entre informaciones y opiniones, la identificación de quienes sustenten estas últimas y su libre expresión con los límites del apartado cuarto del artículo 20 de la Constitución.
c) El respeto al pluralismo político, religioso, social, cultural y lingüístico.
d) El respeto al honor, la fama, la vida privada de las personas y cuantos derechos y libertades reconoce la Constitución.
e) La protección de la juventud y de la infancia.
f) El respeto a los valores de igualdad recogidos en el artículo 14 de la Constitución”.

El servicio público de comunicación audiovisual contribuirá a la formación de una opinión pública plural y a difundir el conocimiento y las artes. Los prestadores del servicio público de comunicación audiovisual atenderán a aquellos ciudadanos y grupos sociales que no son destinatarios de la programación mayoritaria.

40.1 Bis. En cumplimiento de las funciones establecidas en el párrafo anterior, el servicio público audiovisual tiene por objeto la producción, edición y difusión de un conjunto de canales de radio y televisión con programaciones diversas y equilibradas para todo tipo de público, cubriendo todos los géneros y destinadas a satisfacer necesidades de información, cultura, educación y entretenimiento de la sociedad; difundir su identidad y diversidad culturales; dar a conocer la diversidad cultural y lingüística de España, promoviendo y protegiendo, los territorios que la tienen, la lengua propia; impulsar la sociedad de la información; promover el pluralismo, la participación y los demás valores constitucionales; contribuir a la formación de una opinión pública plural, garantizando el acceso de los grupos sociales y políticos representativos.

40.1. Ter. La función de servicio público comprende la producción de contenidos y la edición y difusión de canales generalistas y temáticos, en abierto o codificados, en el ámbito territorial para el que se haya obtenido la licencia, así como la oferta de servicios
conexos o interactivos, orientados a los fines mencionados en el apartado anterior.

40.1. Quáter. Sus servicios de difusión de radio y televisión tendrán por objetivo alcanzar una cobertura universal, entendiendo por tal la mayor cobertura posible dentro del territorio para el que se haya obtenido el título habilitante”.

40.1. Quinquies. Los entes que presten el servicio público de comunicación audiovisual y sus sociedades prestadoras no podrán ceder a terceros la producción y edición de los programas informativos y de aquellos que expresamente determine los mandatos marco que para cada ente se aprueben en desarrollo del marco competencial correspondiente.
   Los entes que presten el servicio público de comunicación audiovisual y sus sociedades prestadoras impulsarán la producción propia de su programación de forma que ésta abarque la mayoría de los programas difundidos en las cadenas generalistas.

JUSTIFICACIÓN:
La definición de servicio público audiovisual no debería ser diferente en la Ley 17/2006 y en la futura ley General de la Comunicación Audiovisual.
Así, en la definición de servicio público no se considera la información como servicio público y como condición sine qua non para la formación de la opinión pública.
No se concreta suficientemente el derecho de acceso y de los grupos sociales y políticos representativos.
Es muy relevante la falta en el proyecto de ley de una consideración expresa de la función de promoción y fomento de la lengua propia en aquellos territorios que la tienen. No se olvide que la primera justificación del nacimiento de los entes territoriales se apoyó en la diversidad lingüística; la nueva normativa no puede dejar de lado esta importante cuestión.
   En definitiva, la definición de servicio público en los entes territoriales tiene que acercarse a la definición de servicio público hecha para el ente estatal. Debe realizarse una definición subjetiva, relacionada con la naturaleza del ente, que no es otra que ser televisión y radio y ser pública. Otra definición apuntaría más a la intención del legislador que a la esencia del servicio definido.

Artículo 41. La función de servicio público audiovisual y su control.
1. Los objetivos generales de la función de servicio público se establecerán normativamente para un periodo de diez años. Su desarrollo se llevará a cabo para plazos inferiores identificándose de manera expresa los contenidos de servicio público. En particular habrán de concretarse los porcentajes de géneros de programación que deban emitirse en los canales gestionados por un mismo prestador.
2.1 CONTROL PARLAMENTARIO Y PÚBLICO DEL CONSEJO DE ADMINISTRACIÓN Y DIRECTORES SOCIEDADES. PUBLICIDAD DE SUS INGRESOS Y RESPONSABILIDAD DE SU GESTIÓN RINDIENDO CUENTAS, INCOMPATIBILIDAD DE PRESTAR SERVICCIOS EN OPERADORES PRIVADOS POR UN PERIDO DE 3 AÑOS CUANDO FIMNALICE SU MANDATO.
2.4. La financiación pública no podrá sostener actividades ni contenidos ajenos al cumplimiento de la función de servicio público.
Al desarrollar los objetivos generales de la función de servicio público, se determinarán las reglas para establecer el coste neto de su cumplimiento y para obtener la compensación a que haya lugar, así como su devolución cuando sea excesiva. Dichos criterios deberán ser concretados en el correspondiente acto de encomienda de la gestión del servicio público, al que no podrán ser ajenos el mantenimiento de un modelo comprometido con la producción propia y el empleo directo y estable para consolidar el objetivo primigenio de lograr un sector fuerte y sólido del audiovisual.
4 Segundo párrafo: En todo caso, se garantizará la financiación pública suficiente para dar cumplimiento a los objetivos generales establecidos en el apartado primero del presente artículo, de manera que los contenidos y servicios contratados de acuerdo con mandatos-marco, contratos–programa u otras formas materiales de cumplimiento del apartado primero del presente artículo, deben ser llevados a cabo exclusivamente mediante la producción propia interna, sin posibilidad de recurso a modalidades de subcontratación, como mecanismo de sostenibilidad de las propias Corporaciones o Entes Públicos, garantes de la calidad y universalidad del servicio público que se presta.

41.4. Tercer párrafo: La contratación ajena o en colaboración, de contenidos y servicios, debe llevarse a cabo a través de mesas públicas de contratación, respetando los principios de publicidad y concurrencia.

(El artículo 41.4 segundo párrafo pasa a ser el 41.4 cuarto párrafo)

JUSTIFICACIÓN:
Se debe, no sólo limitar la financiación pública, sino también garantizar que esa financiación pública es suficiente para la pervivencia de la Radio Televisión pública en la era digital.

Asimismo creemos que no tendría sentido posibilitar la subcontratación de los contenidos y servicios directamente contratados por los poderes legislativos de cada ámbito a las respectivas Corporaciones o Entes Públicos.

Artículo 42.3

ENMIENDA DE MODIFICACIÓN

PROYECTO DE LEY:
Los criterios rectores de la dirección editorial del prestador de servicio público de comunicación audiovisual se elaborarán por un órgano cuya composición refleje el pluralismo político y social del ámbito de su cobertura.

ENMIENDA:
Los criterios rectores de la dirección editorial del prestador de servicio público de comunicación audiovisual se elaborarán por un órgano cuya composición refleje el pluralismo político y social del ámbito de su cobertura. La regulación de los órganos de las corporaciones públicas, la elección de sus miembros y el ejercicio de sus competencias se regularán por las comunidades autónomas por medio de norma con rango de ley, que respetará los siguientes principios básicos:
a) La organización de los prestadores de servicio público audiovisual de titularidad pública se regirá de conformidad con lo dispuesto en la legislación mercantil para las sociedades anónimas y con lo establecido en la presente ley y otras leyes especiales.
b) La administración y gobierno de estos operadores públicos de radio y televisión corresponderá a sus Consejos de Administración, que desarrollarán sus funciones de dirección ejecutiva ordinaria a través de su Presidente, que también lo será de la corporación pública.
c) Para el mejor cumplimiento de las funciones públicas encomendadas, las corporaciones públicas constituirán un Consejo Asesor, como órgano de participación de la sociedad, y Consejos de Informativos, como órganos de participación de los profesionales de la información con contrato laboral con las corporaciones.
d) Los miembros del Consejo de Administración de las corporaciones de ámbito autonómico serán elegidos por las Asambleas legislativas autonómicas, de entre personas de reconocida cualificación y experiencia profesional. Los miembros de los consejos de administración de corporaciones territoriales de ámbito inferior a la comunidad autónoma serán elegidos por los plenos representativos del ámbito correspondiente.
e) Sin perjuicio de lo establecido en el apartado anterior, dos de los miembros de los consejos de administración serán propuestos por los dos sindicatos más representativos en el ámbito territorial correspondiente y ratificados por el órgano competente para la elección de los restantes consejeros.
f) La elección de los miembros de los consejos de administración requerirá una mayoría de dos tercios del órgano representativo correspondiente, que de entre los electos designará, también por mayoría de dos tercios, a quien desempeñará el cargo de presidente del consejo y del ente público., excepto en su primera…
g) Cada comunidad autónoma regulará por ley y para los operadores públicos de radio y de televisión, la duración del mandato de los miembros de los consejos de administración, que no podrá ser inferior a seis años, la cobertura de vacantes y las causas de cese de los consejeros.

DE ADICIÓN

h) Control parlamentario del Presidente, Consejo de Administración, directores de sociedades y áreas de especial relevancia (Informativos, etc.). en aras de la trasparencia los honorarios de estos cargos deben ser públicos, y por tanto publicarse.

Los Cargos antes mencionados deben tener un periodo de incompatibilidad con otros cargos similares en empresas privadas del sector por un periodo de 3 años al finalizar su mandato.

JUSTIFICACIÓN:
El Estado tiene competencia exclusiva para establecer las normas básicas en materia de radio y de televisión, tal como establece el artículo 149.1.27ª de la Constitución Española. La redacción que se propone en el 42.3 del proyecto, no sólo no regula los principios básicos a que deben someterse los órganos de gestión y control, dejando un vacío normativo que deberán solucionar los gobiernos territoriales, y que podrían hacerlo en direcciones diversas, sin sometimiento a ningún criterio de coherencia o de homogeneidad. Podría pensarse que se puede acudir a la interpretación por analogía de la normativa para RTVE aprobada por ley 17/2006, aunque esto plantearía muchos problemas, entre otras cosas porque la interpretación podría ser contraria a la aplicabilidad. Por ello, consideramos que el Estado debe continuar manteniendo las normas básicas para la creación, regulación y funciones y competencias de los órganos de gestión y dirección de los entes públicos de radio y televisión. De hecho, la normativa actualmente vigente (Ley del Tercer Canal y Estatuto de la Radio y la Televisión de 1980) sí regulan estos extremos. Véanse los artículos 7 a 10 de la Ley del Tercer Canal y 6 a 12 del estatuto de la Radio y la Televisión.
Por todo lo anterior, en la enmienda se propone para las televisiones públicas de ámbito territorial de ámbito inferior al estatal una regulación análoga a la de RTVE.

Artículo 43. Regulación de la financiación de los prestadores del servicio público de comunicación audiovisual.
Artículo 43.1

ENMIENDA DE ADICIÓN

PROYECTO DE LEY:
43.1. El Estado, las Comunidades Autónomas y las Entidades Locales determinarán normativamente, para su ámbito de competencia, el sistema de financiación de su servicio público de comunicación audiovisual. Dicho sistema deberá ser compatible con la normativa vigente en materia de competencia.

ENMIENDA:
43.1. El Estado, las Comunidades Autónomas y las Entidades Locales determinarán normativamente, para su ámbito de competencia, el sistema de financiación de su servicio público de comunicación audiovisual. Dicho sistema deberá ser compatible con la normativa vigente en materia de competencia.
En todo caso, la financiación de los prestadores de servicio público de comunicación audiovisual se realizará a través de sus propios presupuestos, siendo las fuentes de ingresos la financiación pública por prestación de servicio público, los ingresos de publicidad y venta y otros por prestación de servicios, sin que pueda recurrirse a la financiación mediante la enajenación parcial de la propiedad o aportaciones privadas de capital.

43.2. En todo caso, la radio y la televisión pública de titularidad estatal no admitirán ninguna forma de publicidad, salvo que la propia publicidad intervenga en la producción o coproducción de programas en forma de promoción, patrocinio, esponsorización o mediante emplazamiento, sin perjuicio de otras excepciones que su normativa específica sobre financiación establezca. Los prestadores de televisión de titularidad pública no podrán dedicar canales exclusivamente a emitir comunicación comercial.

ENMIENDA DE ADICIÓN

PROYECTO DE LEY: ---

ENMIENDA:
43.2. bis La gestión de los prestadores de servicio público audiovisual de titularidad pública no podrá ser transferida, bajo ninguna forma, total o parcialmente, a terceros, correspondiendo directa e íntegramente el desarrollo de la organización, ejecución y emisión del tercer canal a las sociedades anónimas de capital público constituidas al efecto en cada Comunidad Autónoma o Entidad Local.
El ejercicio de la gestión directa incluirá la propiedad, financiación y explotación de instalaciones de producción de programas, comercialización y venta de sus productos y actividades de obtención de recursos mediante publicidad, así como cualquiera otra actividad patrimonial, presupuestaria, financiera o comercial.

JUSTIFICACIÓN:

El nuevo modelo de financiación que se propone no debe, en todo caso, comprometer la naturaleza pública de los prestadores del servicio público de comunicación audiovisual.
El proyecto, en caso de llegar a ser ley, derogará el estatuto de la Radio y la Televisión y la Ley del Tercer Canal, que hasta ahora han garantizado la titularidad y la gestión pública de los entes de radio y televisión propiedad de las comunidades autónomas.
   Es cierto que nada obliga a las comunidades autónomas a que tengan entes de radiotelevisión pública propios.
   Pero también es cierto que su razón de ser es la prestación de un servicio público y el aseguramiento de la pluralidad informativa (valor este que sí está protegido por la Constitución) Podría constituir un fraude, si no legal, sí político, destinar un importante esfuerzo público económico, tecnológico y de formación de profesionales para finalmente poner a disposición de intereses privados los entes constituidos con ese esfuerzo público. La iniciativa privada debe crear sus medios; no debe esperar que un cambio de orientación en criterios políticos coyunturales modifique sustancialmente la estructura de la propiedad de los medios.
   Los instrumentos vigentes para la contratación de producción ajena deben ser suficientes para combinar la gestión pública con el apoyo al desarrollo del sector privado audiovisual.
   Un modelo mixto de gestión pública del servicio público y de contratación de producción ajena es el idóneo para combinar la prestación de servicio público, el mantenimiento de empleo de calidad y la contratación de producción ajena, publicidad y ventas para cubrir las franjas de programación ajenas al concepto de servicio público. El modelo, además, sería compatible con el esquema de financiación definido en el artículo 42 del proyecto.

6.- DERECHO DE ACCESO

Artículo 43.2. Ter

ENMIENDA DE ADICIÓN

PROYECTO DE LEY: ---

ENMIENDA:
Articulo 43.2. Ter. Pluralismo y derecho de acceso.
1. Los prestadores de servicio público audiovisual de titularidad pública asegurarán en su programación la expresión de la pluralidad social, ideológica, política y cultural de la sociedad.
2. El derecho de acceso a través de los prestadores de servicio público audiovisual de titularidad pública se aplicará:
a) De manera global, mediante la participación de los grupos sociales y políticos significativos, como fuentes y portadores de información y opinión, en el conjunto de la programación.
b) De manera directa, mediante espacios específicos en la radio y la televisión con formatos diversos, tiempos y horarios, fijados por los órganos de dirección de los prestadores de servicio público audiovisual de titularidad pública, oídos sus consejos asesores y conforme a lo establecido en la legislación general audiovisual.
3. Las sociedades de los prestadores de servicio público audiovisual de titularidad pública prestadoras del servicio público de radio y televisión garantizaran la disponibilidad de los medios técnicos y humanos necesarios para la realización de los espacios para el ejercicio del derecho de acceso.
4. Los órganos de dirección de los prestadores de servicio público audiovisual de titularidad pública aprobarán las directrices para el ejercicio del derecho de acceso, previo informe favorable de la autoridad audiovisual.

JUSTIFICACIÓN:
El derecho de acceso es un derecho constitucional. La Constitución establece que “La ley (…) garantizará el acceso a dichos medios de los grupos sociales y políticos significativos. La ausencia de desarrollo normativo no impide la aplicación del precepto constitucional. Así lo ha entendido el Tribunal Constitucional en sentencia 63/1987, fundamento jurídico 6º. No obstante, parece conveniente que en un texto legal como en el que nos ocupa, con un carácter de norma marco para el sector, se garantice el derecho de acceso. Un derecho que está regulado de manera dispersa en la legislación.

TÍTULO V
El Consejo Estatal de Medios Audiovisuales
CAPÍTULO II
Funciones
Artículo 47. Funciones
4. El CEMA colaborará con las Administraciones responsables de las Telecomunicaciones y en particular con la Agencia Estatal de Radiocomunicaciones y la Comisión del Mercado de Telecomunicaciones.
El CEMA debería tener elementos de convergencia con el regulador de mercado audiovisual y un marco sancionador que contemple la reparación proporcional la reparación proporcional del daño causado
Artículo 51. Comité Consultivo
2   (Segundo párrafo) El número de miembros del Comité y la forma de su designación se determinará reglamentariamente. Los miembros serán designados en representación de los prestadores del servicio de comunicación audiovisual de ámbito estatal, de las organizaciones representativas del sector de la producción audiovisual y de los anunciantes, y de asociaciones de defensa de los usuarios de los servicios de comunicación audiovisual, con representación acreditada en ámbito estatal. Y de los agentes sociales, sindicatos con la consideración de más representativos en el ámbito estatal

JUSTIFICACIÓN:

El proyecto sienta en el Comité Consultivo a los consumidores o usuarios y a la patronal, olvidando a los representantes de los trabajadores, o al menos la cuestión no queda suficientemente concretada.
   De los tres colectivos citados, usuarios, patronal y representantes de los trabajadores, estos últimos gozan de la legitimidad democrática que nace de la celebración de elecciones de forma continua, así como los prestadores del servicio de comunicación audiovisual de ámbito estatal cuenta como patronal, de la representatividad que el ordenamiento constitucional da a las organizaciones empresariales..

NORMA BÁSICA

ADICIONAL PRIMERA

ENMIENDA DE ADICIÓN

PROYECTO DE LEY: ---

ENMIENDA:
Disposición adicional primera.- El Titulo V de la presente ley tiene carácter de norma básica en materia de radio y de televisión, en los términos del artículo 149.1.27ª de la Constitución Española. La regulación de las autoridades audiovisuales autonómicas se realizará de acuerdo con lo regulado en el citado título V de esta ley, que en todo caso tendrá carácter supletorio de la legislación autonómica.

JUSTIFICACIÓN:
La regulación de la concesión de licencias y el control de la actividad de los operadores audiovisuales deben tener una homogeneidad en el ámbito del estado. El control del ejercicio de la actividad audiovisual debe garantizar que los derechos fundamentales a la libertad de expresión e información se ejercen igual en todo el Estado. La no creación de una autoridad audiovisual independiente en alguna comunidad autónoma no debe crear una situación de desigualdad. Se ha de tener en cuenta que no es equivalente el control de la actividad audiovisual desde un órgano independiente que el control que se puede ejercer desde un órgano administrativo de la administración.

CONCESIÓN/LICENCIA. GESTIÓN DIRECTA/GESTIÓN INDIRECTA

Transitoria segunda

ENMIENDA DE MODIFICACIÓN Y ADICIÓN

PROYECTO DE LEY:
1. Las concesiones para la gestión indirecta del servicio público de radio o televisión por ondas hertzianas terrestres de ámbito estatal, autonómico o local se deben transformar en licencias para la prestación del servicio de comunicación audiovisual.
La vigencia de las nuevas licencias será de quince años a contar desde la fecha de transformación de las concesiones.

2. Los titulares de las concesiones deben solicitar a la autoridad competente la correspondiente transformación del título habilitante, en el plazo de dos meses desde la entrada en vigor de esta Ley.
La autoridad competente, una vez recibida la solicitud, procederá a dictar resolución expresa transformando la concesión en licencia y a realizar su inscripción en el registro correspondiente.

ENMIENDA:
1. Las concesiones para la gestión indirecta del servicio de radio o televisión por ondas hertzianas terrestres de ámbito estatal, autonómico o local se deben transformar en licencias para la prestación del servicio de comunicación audiovisual.
La vigencia de las nuevas licencias será de quince años a contar desde la fecha de transformación de las concesiones.

2. Los titulares de las concesiones para la gestión indirecta del servicio de radio o televisión por ondas hertzianas terrestres de ámbito estatal, autonómico o local deben solicitar a la autoridad competente la correspondiente transformación del título habilitante, en el plazo de dos meses desde la entrada en vigor de esta Ley.
   Para la transformación de la concesión en licencia su titular deberá acreditar que el operador y sus trabajadores tienen suscrito un convenio colectivo de empresa o, de no haberse acordado dicho convenio de empresa, se deberá acreditar la adhesión al convenio colectivo estatal de la Industria de Producción Audiovisual.
La autoridad competente, una vez recibida la solicitud y comprobado el cumplimiento de lo establecido en el párrafo anterior, procederá a dictar resolución expresa transformando la concesión en licencia y a realizar su inscripción en el registro correspondiente.

2bis.- Las concesiones estatales para la gestión directa del servicio público de radio o televisión por ondas hertzianas terrestres de ámbito estatal, autonómico o local se transformarán en encomiendas de gestión para la prestación del servicio público de comunicación audiovisual, para ser ejercidas directamente por las sociedades públicas estatales, autonómicas o locales constituidas a la entrada en vigor de la presente ley.
   En todo caso, la concesión estatal sólo se transformará en encomienda de gestión para la prestación del servicio público de comunicación audiovisual una vez acreditada la existencia en el ente correspondiente de un convenio colectivo de empresa o bien la adhesión al convenio colectivo estatal de la Industria de Producción Audiovisual.

JUSTIFICACIÓN:
La vigente Ley 10/88 de Televisión privada se refiere, en el artículo 1 establece que “Es objeto de la presente Ley regular la gestión indirecta del servicio público esencial de la televisión, cuya titularidad corresponde al Estado” y en el artículo 2 establece que “La gestión indirecta del servicio público de la televisión se realizará por sociedades anónimas, en régimen de concesión administrativa, conforme a lo previsto por la presente Ley”.
Por tanto, gestión indirecta y concesión a las que se alude en el apartado primero de la adicional segunda se referirían a las televisiones privadas. Y esto se confirma que es así si se tiene en cuenta que la Ley del tercer Canal no habla de “gestión indirecta”. No obstante, para evitar futuros problemas de interpretación, se propone un apartado 2 Bis en la adicional segunda, para aclarar que la concesión estatal en su día otorgada a los entes públicos territoriales de ámbito inferior al estatal se consideran transformadas automáticamente en licencias concedidas por las Administraciones públicas que a partir de la entrada en vigor de la nueva ley reciben la competencia, siempre y cuando se acredite la existencia de convenio colectivo de trabajo aplicable.

DEFINICIONES

Artículo 2.6

ENMIENDA DE ADICIÓN

PROYECTO DE LEY:
2.6. Programas audiovisuales.

a) Programa de televisión:
Conjunto de imágenes en movimiento, con o sin sonido, que constituye un elemento unitario dentro del horario de programación de un canal o de un catálogo de programas.
En todo caso son programas de televisión: los largometrajes, las manifestaciones deportivas, las series, los documentales, los programas infantiles y las obras de teatro originales.

ENMIENDA:
2.6. Programas audiovisuales.
a) Programa de televisión:
Conjunto de imágenes en movimiento, con o sin sonido, que constituye un elemento unitario dentro del horario de programación de un canal o de un catálogo de programas.
En todo caso son programas de televisión: los largometrajes, las manifestaciones deportivas, las series, los documentales, los programas infantiles y las obras de teatro originales, así como retransmisiones de cualquier otro evento cultural.

JUSTIFICACIÓN:
Se produce un obvio agravio comparativo entre el teatro y las restantes manifestaciones culturales en general, y de artes escénicas en particular. Además, si no se reconoce la condición de programa de televisión de las retransmisiones musicales, determinados organismos que actualmente se integran en algunos entes públicos como parte de los servicios que se asumen como propios correrían el riesgo de ser segregados.

Las enmiendas propuestas son necesarias para garantizar el futuro del sector público audiovisual. Consideramos estos nueve puntos como mínimos necesarios a observar y a desarrollar en esta nueva ley. Por ello, CCOO ha elaborado y defiende el contenido y las propuestas del presente informe, dirigido al Gobierno y a los grupos parlamentarios del Congreso, para que reciban y atiendan nuestras aportaciones

CCOO. considera que la radio, la televisión, los servicios “on line”, “de petición”, de movilidad, etc., son un medio crucial en todos los órdenes sociales. Defendemos que los medios de comunicación deben estar al servicio de la ciudadanía, fomentando personas libres, críticas e interactivas con los medios. Por este motivo, nuestra apuesta es firme por un modelo que informe, entretenga y eduque, tanto las radiotelevisiones de titularidad estatal como los operadores privados, desde el respeto y el cumplimiento al marco normativo, tanto sectorial como laboral y social.

PROU RUMORS, EXIGIM RESPOSTES

2009-11-27T01:19:00.000-08:00

La setmana passada, la Secció Sindical de CCOO va fer una pregunta a la Direcció General de la Corporació sobre el sentit d’una disposició de la Llei de Pressupostos en què textualment es parla d’un “pla de viabilitat” per a la CCMA que es finançarà amb 20 milions d’euros.
Se’ns ha respost que van destinats a despeses ordinàries i que no tenen cap altra finalitat que la de compensar la caiguda dels ingressos publicitaris. Ara bé, no és una resposta suficient: no és gens habitual aconseguir pressupostos extraordinaris que comprometen a plans de viabilitat que no se sap en què consisteixen.

Aquesta setmana s’han escampat els rumors sobre un possible pacte polític que implicaria un expedient de regulació de plantilla, després de les eleccions autonòmiques. La Direcció de la CCMA, una vegada més, ha negat que hi hagi cap ERO previst.
Pel que fa als rumors, creiem possible que s'estigui instrumentalitzant la informació per deixar en segon pla problemes ben immediats, com la pretensió de congelar els salaris dels treballadors malgrat que els pressupostos del 2009 preveuen increments salarials del 2% que s'estan aplicant a totes les empreses de la CCMA excepte a TVC.

Per això volem fer les següents manifestacions:

•    Aquí no sobren treballadors. Sobren els directius que pretenguin reduir l'espai de la televisió pública per afavorir els interessos econòmics del sector privat.

•    Ja és hora que els treballadors assoleixin el protagonisme que els correspon. Ha arribat el moment que el Comitè d'Empresa concreti una convocatòria de VAGA. Per la defensa dels salaris i l’ocupació, per extremar les mesures de control i les competències sindicals en defensa de la producció interna.

•    Davant la confusió creada entre el que serien prejubilacions voluntàries (*) i reducció de plantilla, reclamem que qualsevol pla de jubilacions col•lectiu i les seves condicions econòmiques han de ser transparents i negociades entre la Direcció i el Comitè d'empresa.

•    Exigim a la Direcció de l’empresa, a la Direcció General i al Consell de Govern un Contracte Progama que situï els objectius de la Corporació pels pròxims anys, que es faci amb transparència i participació dels treballadors, i que es comprometin seriosament i d’una vegada amb la plantilla i la producció
Sant Joan Despí, 27 de novembre de 2009

Prejubilacions

2009-11-26T23:52:00.000-08:00

Segons ha manifestat la Direcció, aviat es presentarà oficialment un pla de prejubilacions pels treballadors de la CCMA que podria afectar un centenar llarg de persones de 57/58 i més anys.

Extraoficialment s'ha conegut que es preveu una partida d'aproximadament 4,4 milions d'euros, que aportaria la Generalitat dins els pressupostos, pel seu finançament.

El cert és que des del departament de Recursos Humans s'han iniciat contactes individualitzats amb alguns treballadors en aquesta franja d'edat per sondejar el seu interès al respecte. No s'ha comunicat, en canvi, al Comitè d'Empresa en quines condicions econòmiques es produirien aquestes jubilacions. És d'imaginar que les ofertes personalitzades són diferents segons cada cas i desconegudes entre els propis treballadors als qui se'ls estan oferint.

La intenció de la Direcció és amortitzar els llocs de treball que quedarien vacants amb les prejubilacions de manera que només 1 de cada 5 es cobriria amb una nova contractació. Crida l'atenció que, en un moment en què s'insisteix en la reducció de les despeses per producció a TVC i en què l'atur es converteix en un gran problema social, s'habilitin diners públics per reduir llocs de treball. És una actitud hipòcrita i immoral per part dels poders públics.

Reduir el núvol, eliminar els sediments que els anys i les polítiques de les successives direccions han anat acumulant en les estructures no operatives de l'empresa pot tenir sentit; rejovenir la plantilla, acordant jubilacions dignes per contractar nous treballadors també, ja que pot representar un estalvi en salaris, notable en l'antiguitat i en complements variables consolidats, però reduir la plantilla i la capacitat productiva de la empresa en aquests moments, davant les necessitats expansives del sector de mitjans de comunicació, és inacceptable i implica una voluntat política per part del Govern de reduir l'espai públic en la societat de la comunicació a Catalunya. És també un signe amenaçador pels que es queden i volen veure el seu futur laboral assegurat amb una estratègia empresarial clara que ni el Govern ni la Direcció de la CCMA ens estan oferint.

Portal de notícies de la CCMA, cinc empreses i tres convenis

2009-11-26T23:49:00.000-08:00

La redacció del Portal de notícies de la CCMA, que fins ara treballava a les instal·lacions de Catalunya Ràdio, s'ha traslladat al CEI.
Suposa, sens dubte, un pas cap a la integració amb els serveis informatius de TVC d'una nova plataforma de difusió de la informació a través d'Internet, amb expectatives de creixement futur. L'equip de treball es compon de 22 persones, algunes de les quals sortiran de l'actual redacció del Telenotícies o del 3/24, també hi ha treballadors de CR i de la CCMA però la gran majoria provenen d’Interactiva. Incomprensiblement, l'equip també inclou un dissenyador gràfic que està contractat per Lavínia. Ens trobem doncs amb un equip de treball format per treballadors de cinc empreses diferents, amb tres convenis ( el de TVC-CCMA, el de CR i el d'Interactiva) i retribucions salarials diferents.
No es pot admetre l'establiment de dobles o triples escales salarials per les mateixes feines als informatius que, d'altra banda, ja viuen des de fa temps una situació similar amb els treballadors aportats per la productora d'en Josep Cuní als equips dels “Matins”. Tant els drets laborals com els professionals han de ser comuns a tots.

Una vegada més, amb aquesta decisió de la direcció de la Corporació, es posa de manifest que és imprescindible articular les competències del Comitè Interempreses de la CCMA, per respondre a les problemàtiques, cada dia més habituals, que afecten treballadors d’empreses diferents.

Interactiva va signar el 2008 el seu propi Conveni -amb salaris més baixos per categories laborals similars a les de TVC-CCMA- que va recollir la tendència a igualar-se progressivament al conveni de CR, també amb sous inferiors i que ara està en negociació.

LLUITA OBRERA núm. 70 (Especial)

2009-11-25T05:41:00.000-08:00

COCO3 núm. 51

2009-11-24T07:37:00.000-08:00

Plantem cara a la crisi! 3 de desembre: Manifestació a Barcelona (18.00 - Ronda Sant Pere)

2009-11-23T23:55:00.000-08:00